divendres, 6 de novembre del 2009

CREMA DE CASTANYES


Aquest és un plat ben bé de tardor, senzill de preparar i molt gustós.

Per a quatre persones ens cal: una ceba, dos porros, 600 grs. de castanyes, formatge ratllat, oli i sal.

El què pot semblar més empipador de fer és pelar les castanyes. Per fer-ho fàcil, els farem un tall, les mullarem amb aigua i les començarem a torrar com hem fet sempre amb les castanyes, però nomes durant uns tres minuts; amb això pelar-les ens serà ben senzill.

En una olla amb una mica d'oli sofregirem la ceba i el porro tallats petits, anirem remenant de tant en tant fins que comencin a canviar de color. Aleshores hi posem les castanyes, sal i les cobrim amb el doble de volum d'aigua. Quan arrenqui el bull hem de contar uns vint minuts. En aquest punt en que ja haurà absorbit i evaporat gairebé tota l'aigua ho triturem ben fi, hi afegim un parell de cullerades de formatge ratllat i continuem la cocció durant algun minut més.

En el moment d'emplatar hi podem posar un petit rajolí d'oli extra verge d'oliva que li donarà un toc especial.

2 comentaris:

  1. Caram, aquest dies has agafat la directe. La caponata ja l'havia menjat (i preparat) però sense pasta. Aquesta sopa de castanyes l'haurem de provar. Així de principi em fa l'efecte de serxic pesada,s'ha de probar. Si animo a algú més a menjar-ne la prepararem. A casa en preparem una que té els mateixos ingredients amb carbassa, complementada de tant en tant amb un pit de pollastre de forma que s'assembla a la crema que els peruan anomenen "chupe". Son sopes per les nits fredes.

    ResponElimina
  2. Jordi, pel que fa a la caponata amb pasta, cal barrejar-ho tot a la paella durant un o dos minuts abans de servir, així la pasta agafa més el gust. Per a fer la fotografia ho vaig emplatar separadament.

    En quant a la crema de castanyes. Seria més un primer plat per dinar, ja que les castanyes, com d'altres fruits secs, són de més lenta digestió. En quan al gust, amb el formatge que li dóna cremositat, és molt fi.

    El puré de carbassa és un altre dels clàssics de tardor, encara que a mi, per tradició, ja que la meva mare ho feia així, m'agrada una sopa, amb difersos ingredients i també amb carbassa a daus, sense triturar.

    Una abraçada.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.