dilluns, 21 de desembre de 2009

PASTA FARCIDA I GRATINADA


Recepta tradicional del dia de Sant Esteve amb alguna variant. Tan pot ser feta expressament com aprofitar la carn d'olla i verdura de la sopa de Nadal, o bé carn ja cuita que ens hagi sobrat per exemple d'una barbacoa... es tracta dons d'aprofitar aquell menjar que hem fet en accés i no s'ha acabat del tot.

Per a preparar un bon farcit caldria que la carn fos variada com vedella, porc, pollastre o gallina... i algunes verdures com ceba, porro, pastanaga,...

Si tenim sobralles d'aquesta mena les aprofitem, les complementem si no fossin variades, o bé ho fem tot al moment.

En quant a la pasta, el més tradicional és preparar uns canelons, però també podem farcir uns galets o alguna altra mena de pasta de mida gran.




Si ho preparem expressament, en una cassola amb oli ben calent, rossegem la carn ja salpebrada. Quan hagi agafat color, la reservem i traiem part de l'oli emprat, per evitar que el plat ens quedi greixós en excés. A la mateixa cassola hi sofregim ceba i all trinxats, quan comencin a agafar color hi afegim porro i pastanaga i continuem la cocció. Passats uns 10 minuts hi podem afegir un tomàquet, una punta de sucre i sal.

Així que el sofregit el tinguem a punt hi incorporem la carn i una copa de vi ranci, deixem reduir i ho mig cobrim amb brou de carn o verdures. Podem continuar la cocció al forn a uns 180º o directament al foc amb la cassola tapada. Aproximadament durant una hora. Ho remenem i girem de tant en tant.

Si aprofitéssim part dels ingredients ja cuits, els incorporaríem quan faltessin un quart o vint minuts.

Quan ho tinguem a punt passem la carn i les verdures per la màquina de triturar. Jo prefereixo en canvi trinxar-ho amb el ganivet, és més entregingut, però a l'hora de menjar, en boca, es troben petits trossos de cadascun dels ingredients, no una massa homogènia, el que permet distingir millor els gustos dels diferents ingredients. Si cal rectifiquem de sal.

La pasta la coem amb abundant aigua amb sal entre un i mig minut menys del temps mínim recomanat pel fabricant. Ens hauria de quedar un pel més crua que al dente, serà de més bon farcir sense trencar-se, i la cocció l'acabarem al forn. La passem per aigua freda i l'escorrem bé.

Farcim la pasta. Si féssim canalons, els col·loquem sobre un drap de cuina i així no se'ns enganxarant amb la superfície i seran de més bon embolicar.

Preparem una beixamel no excessivament espessa, la proporció per litre de llet seria d'uns 45 grs. de mantega i 45 grs. de farina.

En cassoles grans o individuals que permetin anar el forn, hi posem la pasta farcida, la cobrim amb beixamel i a sobre hi posem una punta de mantega i formatge ratllat. Ho enfornem amb els focs de dalt i de baix, fins que la superfície agafi un bonic color de torrat.

1 comentari:

  1. Gràcies pel teu comentari al meu blog. Jo tampoc no coneixia el teu. Ja ens anirem visitant. D'acord? Salutacions

    ResponElimina