dilluns, 31 d’agost de 2009

LLUÇ A LA CERVESA



Per a quatre persones ens cal: un lluç d'entre 800 grs. i un quilo, 1/4 de quilo de pèsols, 100 grs. de pernil, 2 patates, 1 ceba, 1 cervesa petita de gust suau, farina, brou de peix, oli i sal.

Salem i enfarinem el peix i el fregim suaument, reservant-lo sobre paper de cuina.

En una cassola ampla, amb un raig d'oli sofregim la ceba tallada ben petita; quan comenci a enrossir i afegim el pernil a tallat a daus petits o a tires fines, ho deixem sofregir una mica abans de posar-hi una cullerada sopera de farina que anirem remenant durant un parell de minuts, moment en el que, sense deixar de remenar hi posem la cervesa.

A part haurem tallat les patates a daus petits.

Posem al sofregit les patates, els pèsols i ho cobrim amb brou de peix. Deixem coure a foc suau durant uns 10 minuts, rectifiquem de sal i és el moment de posar-hi el lluç. Ho deixem tot plegat de 8 a 10 minuts més.


Aquest plat l'he fet amb cervesa de doble malta, la que a mi m'agrada, però a la fi és nota massa el seu punt d'amargor, per això, la propera vegada el penso fer amb una cervesa suau i lleugera. És d'aquells plats que es poden tranquil·lament preparar a primera hora, deixar reposar i abans de servir és només qüestió d'escalfar-ho una mica... el resultat ho agraeix.

dissabte, 29 d’agost de 2009

BESUC A LA DONOSTIARRA


Aquest és un plat exquisit i d'una gran senzillesa, val la pena que us animeu a fer-lo.

Per a quatre persones cal: 4 besucs petits o 2 de grans, alls, sal, oli i vinagre.

Netejar bé d'escates els besucs i fer-ne dos filets de cadascun, si us hi voleu entretenir a treure'n les espines que hi hagin pogut quedar, millor a l'hora de menjar-lo.

Escalfar bé una paella antiadherent i amb unes gotes d'oli fer el peix primer per la banda de la pell durant uns 4 minuts i 3 minuts de l'altre costat.

En una paella amb oli calent posar-hi uns quants grans d'all tallats a làmines. Així que canviïn de color, enretirar la paella del foc i afegir-hi un raig de vinagre. Tapar la paella ja que esquitxa bastant.

Emplatar el peix tot regant-lo amb la barreja d'oli, vinagre i alls.

divendres, 21 d’agost de 2009

ARRÒS AL FORN AMB VERDURES I ROGERS, ALS ROGERS


Per a quatre persones ens cal: 12 rogers mitjans, una ceba grossa, un pebrot, un carabassó, dues pastanagues, una lliura d'arròs, brou de peix o verdures, oli, sal i pebre.

Netegem els rogers, o molls, fent-los a filets i procurant treure'ls totes les espines. En reservem quatre i la resta els tallem ben petits.

Tallem la ceba ben petita i la resta de verdures a petits dauets, del carabassó només n'aprofitem la pell amb una mica de la part blanca, però no el cor (el podem aprofitar per fer el brou amb verdures i els caps i espines dels propis rogers).

En una cassola amb poc oli sofregim les verdures, primer la ceba, quan hagi començat a enrossir, el pebrot, després la pastanaga i finalment el carabassó. Quan la verdura estigui estofada es el moment de posar-hi l'arròs i el deixem sofregir durant uns tres minuts abans de posar-hi el peix esmicolat i la sal.

Ho passem tot plegat a una plàtera de forn amb el doble de brou que l'arròs, el brou el tindrem ja bullint. Ho enfornem a 180º durant uns 18 - 20 minuts, fins que hagi begut tot el líquid.

Mentre, en una paella ben calenta, amb unes gotes d'oli farem els rogers salpebrats a la planxa, un parell de minuts per cada costat.

Emplatarem l'arròs de verdures i rogers, acompanyats amb els rogers a la planxa.

dijous, 20 d’agost de 2009

PLOMES ALL'ARRABBIATA AMB CANANES I ESCAMARLANS

Aquesta és una variant de la pasta all'arrabbiata, o sigui picant, ben apreciada en algunes regions italianes. Si no agrada el picant, es pot fer exactament igual peró obviant el bitxo. Per descomptat es poden substituir ingredients per altres, enlloc d'esmarlans, gambes o llagostins; enlloc de cananes, sèpia o calamar; si el pebrot no és vermell i és verd o groc, l'hi va bé igual.

Per a quatre persones cal: 12 escamarlans, mig quilo de cananes, una lliura de plomes o altra tipus de pasta, una ceba grossa, un pebrot vermell, 4 grans d'all, un bitxo, julivert, oli, sal, brou de peix o aigua.

Piquem ben petita la ceba, l'all i el pebrot i ho posam a sofregir a foc suau amb una mica d'oli. Quan ja vagi enrossint, hi afegim la canana tallada petita i el bitxo tallat ben petit i amb la cassola tapada deixem que vagi coent. La canana és un xic dura i convé que s'hi estigui una bona estona. Si s'acaba el liquid que desprèn, hi afegim brou de peix o aigua si és que no en tenim.

A part en una olla gran posem aigua a bullir. Quan arrenqui el bull hi posem un grapat de sal i un raig d'oli i la pasta fins que estigui al dente.

Quan la canana ja s'hagi estovat, és el moment de posar-hi sal, els escamarlans i julivert trinxat, deixar coure tot junt durant uns 5 o 6 minuts. Aleshores hi incorporem la pasta, remenem i deixem tot plegat un parell de minuts més abans de servir.

dilluns, 17 d’agost de 2009

SÈPIA AMB PÈSOLS I PATATES


Per a quatre persones cal: 4 sèpies mitjanes, 400 grs. de pèsols, 4 patates, 1 ceba mitjana, 100 grs. de cansalada viada, ametlles torrades, nous, julivert, all, vi blanc, oli i sal.

Netegem les sèpies reservant-ne la salsa d'una d'elles i tallar-les a daus. També tallem a daus les patates i la cansalada.

En una paella amb una mica d'oli sofregim la ceba a foc suau. Quan canvii de color, hi afegim les patates i la cansalada. Passats tres o quatre minuts hi posem la sèpia i la seva salsa, i una copeta de vi blanc. Tapem la cassola i que es vagi coent amb la pròpia aigua que desprèn.

Preparem una picada amb un parell de grans d'all, julivert i unes ametlles i nous.

Quan la sèpia ja s'hagi gairebé begut el líquid és el moment de posar-hi els pèsols, una mica d'aigua i sal. Amb deu minuts de cocció tot plegat n'hi ha ben be prou.

En petites racions ho podem presentar com una tapa poc habitual però molt saborosa

RAP A L'ALL CREMAT


El peix a l'all cremat és el plat mariner per excel·lència a la comarca del Garraf, aquell que preparaven els pescadors, bastant similar al suquets de peix d'altres comarques costaneres. La diferència que el caracteritza és l'all cremat, o gairebé, que li proporciona el seu gust peculiar. Com en tota aquesta mena de plats el peix pot ser ben variat, avui l'he preparat amb cuetes de rap.

Per a quatre persones cal: 8 cues de rap d'uns 100 grs. cadascuna, 4 patates, una cabeça d'alls, una llesca de pa, un tomàquet madur, dues fulles de llorer, julivert, vi ranci, brou de peix, oli i sal.

Pelar les patates i tallar-les tot començant el tall i acabant-les de trencar, absorbeixen molt millor els gustos.

En una cassola de parets altes posar-hi un bon dit d'oli. Quan estigui ben calent fregir els alls pelats. Han de quedar d'un color marró ben fosc, just al punt abans de que quedin negres, reservar-los. Fregir-hi el pa, el tomàquet, el llorer i el julivert.

Amb tots aquests ingredients prepararem una picada deixatant-la amb el vi blanc.

A la paella hi posarem les patates, la picada i ho cobrirem amb brou de peix, i les farem coure a foc moderat. Passats uns deu minuts és el moment de posar-hi el peix, en aquest cas el rap, però podria ben bé ser qualsevol peix dura o fins i tot calamar o sèpia. Salem. Així que el peix estigui fet ja podrem emplatar i servir.

Les dues característiques d'aquest plat són el fet de gairebé cremar l'all (si s'arribés a cremar donaria un gust amarg) que li dona un sabor molt intens i l'incorporar-hi la picada al començament.

divendres, 14 d’agost de 2009

ARRÒS AMB SÈPIA, VERDURES I SALSA DE PIL-PIL

Amb la salsa que va sobrar de les cocotxes al pil-pil del dia anterior amb la bona quantitat de gelatina que desprèn el bacallà, ceba, pebrot verd i all n'ha sortit un excel·lent arròs.

Per a quatre persones ha calgut: un parell de sèpies, una lliura de musclos, una ceba, dues pastanagues, un bon manat de mongeta tendra, una lliura d'arròs, salsa pil-pil, brou de peix, oli i sal.

En una cassoleta amb un dit d'aigua he posat els musclos al foc fins que s'han obert. N'he tret una de les valves i he reservat l'aigua despresa.

He tallat ben fina la ceba i amb una mica d'oli l'he sofregit a la cassola. Quan ha començat a enrossir hi he afegit la sèpia tallada, així com la salsa d'una d'elles. A foc moderat he deixat fer la sèpia, quan ja s'ha begut l'aigua despresa hi he afegit les pastanagues tallades a rodelles fines, cinc minuts més tard hi he posat la mongeta tendra també tallada petita. Un parell de minuts més tard hi he posat la salsa del pil-pil i l'agua d'obrir el musclos, deixant-ho coure tot plegat aproximadament cinc minuts més, moment en que hi he afegit l'arròs, uns tres quarts de litre de brou de peix i sal. Els primers minuts amb el foc alegre i després a foc suau, moment en que hi he afegit els musclos reservats, tot plegat durant uns 17 minuts. Ja només ha calgut tapar-ho amb un drap de cuina i deixar reposar uns moments abans de servir.

La característica d'aquest arròs ha estat la melositat que li ha aportat la salsa al pil-pil.

dimecres, 12 d’agost de 2009

COCOTXES DE BACALLÀ AL PIL-PIL


Per a quatre persones ens cal: 24 cocotxes de bacallà, una ceba, un pebrot verd, una nyora, 3 grans d'all, oli i sal.
Per dessalar les cocotxes les tindrem durant un dia i mig amb aigua a la nevera, canviant-la tres vegades al dia.

La nyora també la posarem en remull, en aigua tèbia, durant una hora abans d'utilitzar-la.

Trinxarem la ceba i el pebrot verd ben petits i els sofregirem a foc mitjà amb una mica d'oli. Passats un quart o uns mica més, quan vagi agafant color, hi afegirem la carn de la nyora. Ho remenarem bé i ho reservarem.

En un cassó, millor amb un mànec llarg, amb bastant oli i a foc suau fregirem els alls laminats i les cocotxes, durant 4 - 5 minuts, sacsejant durant tota l'estona la cassola per aconseguir que emulsioni la gelatina que va deixant anar el bacallà.

Passat aquest temps hi incorporarem el sofregit de ceba i pebrot i ja es pot servir.

Després de servir tots els plats, i llepar-nos els bigotis, va sobrar una mica de la salsa pil-pil. Aquí arribo al que anomeno cuina d'aprofitament. De moment va anar a parar a la nevera. L'endemà en vaig fer un arròs.


En ser les cocotxes de mida petita, si cadascuna la servim en un platet individual sorprendrem tothom amb una tapa que ni al País Basc.

dimarts, 11 d’agost de 2009

ARRÒS CREMÓS D'ESPINACS I GORGONZOLA

Per a quatre persones cal, mig quilo d'espinacs congelats o bé un quilo de frescos, una ceba grossa o dues de mitjanes, una lliura d'arròs, 100 grs. de formatge gorgonzola, 30 grs. de mantega, 50 grs. de formatge sec ratllat. brou vegetal, oli i sal.

Si disposem d'espinacs frescos, cal netejar-los i esbandir-los. Si fossin mot tendres, els posarem a l'arròs així mateix, si fossin ja fets, els escaldaríem amb aigua i sal. Si féssim servir espinacs congelats, posar-los a descongelar en una olla amb aigua i sal, després aquesta aigua ens podria servir com a brou vegetal.

En una paella anti-adherent, al foc, sense gens d'oli, hi farem unes làmines cruixents de formatge ratllat. La forma tan pot ser regular com irregular. Les farem servir com a decoració del plat.

Trinxarem la ceba ben fina i en farem un sofregit. Quan comenci a canviar de color, afegir-hi l'arròs i deixar-lo torrar durant un parell de minuts. Aleshores hi posarem els espinacs escorreguts, si són molt tendres, els posarem en cru al mateix moment de posar-hi l'arròs.

A continuació hi anirem posant, de mica en mica, el brou vegetal que tindrem bullint. L'arròs cremós s'ha d'anar remenant suau i continuament durant la cocció. Cal anar afegint líquid a mesura que el vagi absorbint.

Quan faltin uns 5 minuts hi posarem la mantega i el gorgonzola, continuant remenant fins al final.

Emplatar i posar-hi a sobre el formatge cruixent.

dilluns, 10 d’agost de 2009

CONILL ROSTIT AL FORN


Aquest és un dels plats, que pel meu gust, millor fan al centenari Restaurant Can Roca, a Esponellà.

Per a quatre persones cal un conill tallat a octaves parts, tres cebes grosses, 1 got de vi blanc, romaní, sal i oli. Per a l'acompanyament, una lliura de cigrons ja cuits, mitja ceba, un parells de grans d'all, dues patates mitjanes, oli, sal i pebre.

Tallarem la ceba a juliana i en una cassola amb una mica d'oli l'anirem sofregint a foc suau, amb la cassola tapada tot remenant de tant en tant. Si cal anar-hi afegint unes miques d'aigua. A part i en oli ben calent marcarem el conill, només que agafi una mica de color, i el reservem. Quan la ceba hagi agafat un bonic color hi posarem el conill, una branca de romaní, sal, vi blanc i aigua. Ho enfornarem a uns 180º durant de tres quarts a una hora. El conill ha de quedar ben tendre. En una paella sofregirem mitja ceba i els alls tallats ben petits, quan comencin a voler agafar color hi afegirem els cigrons. Fent un saltat durant 4 o 5 minuts. Bullir les patates sense pelar. Quan estiguin cuites, les pelarem, tallarem les puntes i per la meitat, fent com dos cilindres de cada una. En una paella ben calenta amb unes gotes d'oli les marcarem que agafin color. Servir el conill amb els cigrons, la patata i una branqueta de romaní com a decoració.

SOPA FREDA DE FRUITES AMB PERNIL



Partint de voler fer una versió diferent del conegut meló amb pernil, n'he volgut fer una sopa freda, m'he trobat, però, que ja s'havien cruspit bona part del meló i tenir , en canvi, altra fruita que ja estava a punt de dir que era massa madura, així doncs ha sortit això.


Per a quatre persones m'ha calgut: 4 talls de meló, 4 peres, 4 albercocs, 100 grs. de pernil, sal i pebre.

La fruita convé que sigui madura. Pelar, tallar i treure els pinyols de la fruita i col·locar-la al got de la batedora. Batre-ho bé amb una mica de sal i pebre i passar-ho per un colador de malla fina. Reservar a la nevera fins el moment de servir.

Tallar el pernil a dauets petits o a encenalls ben fins i posar-ho damunt de la fruita just abans de servir.

FIDEUS A LA CASSOLA



Els fideus a la cassola és un d'aquells plats nostres, preparats gairebé a totes les cases. Així doncs no pretenc aportar res més que la idea que amb aquells productes de temporada, i sobretot, amb allò que tinguem a casa, podem fer un bon plat, que agrada i que tranquil·lament pot ser un plat únic.

Per a quatre persones m'ha calgut mig quilo de costelló de porc, 3 salsitxes crues, 3 pastanagues, mig carabassó petit, un pebrot verd, 8 espàrrecs verds, 1 ceba mitjana, 2 grans d'all, un got de salsa de tomàquet, brou de verdures, 1 lliura de fideus, oli, sal i sucre.

En una cassola amb una mica d'oli fregir el costelló de porc i les salsitxes tallades. Quan s'hagin enrossit ho retirem i en el mateix oli, a foc moderat sofregim la ceba i l'all trinxats (si observéssim que ha quedat massa oli en retirarem una mica, per evitar que el plat quedi massa oliós). Quan comencin a enrossir hi anirem afegint, per temps de cocció, primer la pastanaga, després el pebrot verd, més tard els espàrrecs, el carabassó i la salsa de tomàquet, amb una mica de sucre i sal.

A part en una paella donarem color als fideus regant-los amb un rajolí d'oli. Remenar sovint fins que quedin rossejats.

Passats uns cinc minuts de cocció de totes les verdures juntes hi posarem la carn reservada, els fideus i ho cobrirem tot amb el brou de verdures que tindrem a punt d'ebullició.

Deixar coure uns deu minuts, rectificant si cal de sal i deixar reposar uns cinc minuts abans de servir.


SUQUET DE PEIX


El suquet de peix és una d'aquelles receptes clàssiques de moltes poblacions de la nostra costa. Era el plat que els pescadors es cuinaven bé a la barca, bé a la sorra de la platja, emprant aquell peix de menys valor, la morralla. Per a la cocció feien servir aigua de mar.

Amb aquests antecedents és clar que es tracta d'un plat que admet moltíssimes variants, gran diversitat de tipus de peix. Actualment ja no fem servir aigua de mar, segurament molt més contaminada, i en quan a peixos hom procura que no tinguin massa espina, per a facilitar-ne la menja. A més de peix també trobem suquets que incorporen altres productes del mar com sèpia, calamar, musclos, cloïsses, gambes... amb el perill que s'assembli més a una "sarsuela" cada vegada més allunyat dels seus orígens.

Aquesta elasticitat en quant a ingredients fa que no tingui perquè ser un plat car, el podem preparar amb el que estigui millor de preu. Això sí, com més fresc millor. El dia en que vaig fer aquesta fotografia tenia unes cuetes de rap i cananes.

Per a quatre persones ens cal: 1 Kg de peix blanc fort, 1/2 Kg. de calamar, o sèpia , 6 patates, 2 tomàquets, all, ceba , brou de peix, farina, oli, sal, sucre, fruits secs, julivert i una nyora.

Posar la nyora en remull, en aigua tèbia.

Preparar un brou lleuger de peix sofregint una ceba, uns grans d'all i unes branques de julivert, amb els caps i espines de peix i aigua. Amb un quart i mig n'hi haurà prou.

Trinxar un parell de grans d'all i una ceba i fer-ho sofregir en una cassola amb una mica d'oli. Quan comencin a agafar un color intens afegir el calamar o la sèpia nets i tallats. Desprendrà aigua que ajudarà a la cocció. Una vegada hagi evaporat aquest líquid afegir el tomàquet al que prèviament haurem tret la pell i les llavors i tallat a petits daus, una culleradeta de sucre i sal. Deixar coure a foc suau i amb la cassola tapada. Un cop el tomàquet estigui cuit, afegir un parell de cullerades de farina i deixar coure durant un parell de minuts, afegint, a continuació el brou de peix, i si no en tinguéssim hi posaríem aigua. Ha de seguir coent. Mentrestant pelar les patates i les tallarem, millor clavant una mica el ganivet i trencant-les, així després deixen anar més midó i absorbeixen millor el gust dels diferents ingredients. També prepararem una "picada". En el morter posarem un parell de dents d'all, la carn interior de la nyora que haurem tret amb el revés d'un ganivet i els fruits secs. Afegir les patates i la picada a la cassola, continuant la cocció. El líquid de la cassola ha de cobrir just les patates, si ens faltés, afegir-ne més. Passats uns 10 minuts incorporarem el peix, rectificar, si cal, de sal i deixar coure tot junt aproximadament uns altres 10 minuts.


CREMA FREDA DE PÈSOLS


Per a quatre persones ens cal 600 grs. de pèsols, un gra d'all, un parell de llesques de pa, 2 ous, vinagre, oli extra-verge d'oliva, aigua i sal.

En un pot amb aigua i sal posar a coure els pèsols.

Dins del vas de la batedora hi posarem els pèsols cuits, el gra d'all, el pa esmicolat, unes gotes de vinagre, sal i oli. Cal batre-ho ben fi fins a obtenir una crema, si veiem que queda massa espès podem anar afegint-hi aigua que haurem reservat de coure els pèsols.

Passar-ho per un colador de malla fina, i mantenir-ho a la nevera fins el moment de servir.

Fer els ous durs i tallar-los per la mitat.

Emplatar la crema amb mig ou dur. Es pot adornar amb unes gotes d'oli d'oliva.

CREMA DE TOMÀQUETS


Aquest és un plat refrescant molt apropiat pels dies de més calor. Podríem dir que es tracta d'una variant del "gazpacho" andalús. De fet de "gazpachos" n'hi ha tants de diferents!. Aquesta varietat es pròpia de Còrdova i coneguda popularment amb el nom de "salmorejo".

Per a quatre persones ens caldrà: mig quilo de tomàquets madurs, 2 o 3 llesques de pa del dia anterior, 1 gra d'all, 4 ous, 4 talls de pernil salat, oli, sal i vinagre

Fer els ous passats per aigua, que no s'estiguin més de 5 minuts al foc, deixar-los refredar i pelar-los amb cura de que no se'ns trenquin.

En el vas de la batedora posar-hi els tomàquets i el pa trossejats, l'all una mica de vinagre, oli i sal. Batre-ho i passar-ho per un colador fi. Deixar-ho a la nevera fins el moment de servir.

Fregir ràpidament el pernil, passar-lo damunt paper de cuina i una vegada fred, trossejar-lo ben petit. (a vegades, el pernil pot quedar massa salat, es podria passar per alt aquest pas i tallar-lo petit, en cru).

Emplatar l'ou, cobrint-lo amb la crema i posar per sobre el pernil i un raig d'oli.

Altres receptes fan els ous durs i els ratllen per sobre, però a mi m'agrada més tal com us ho comento ja que en anar menjant la crema es trenca el rovell encara mig cru i dóna una sensació més gustosa en boca.

També es pot decorar amb una mica de cebollí ben trinxat, o bé regat amb oli verd de cebollí.

POPETS ENCEBATS


Per a quatre persones ens cal dues lliures de popets, 4 cebes, oli, sal i herbes provençals.

Netejar els popets i tenir-los al menys 24 hores al congelador. Descongelar-los abans de preparar el plat.

Tallar la ceba a juliana fina. En una paella amb una mica d'oli anar-la sofregint a foc ben suau mantenint-la tapada perquè amb el propi vapor es mantingui humida. Anar remenant i, si cal, afegir-hi una tasseta d'aigua. Quan més lentament es vagi fent la ceba més confitada i gustosa quedarà.

A part en aigua bullent amb un polsim de sal coure els popets fins que quedin cuits, ho sabrem punxant-los amb un escuradents per la unió de les potes. Normalment però entre dos i tres quarts d'hora n'hi haurà prou.

Quan la ceba estigui ben rossa hi posarem una culleradeta de fines herbes i sal, alhora que hi afegirem els popets. Remenar y deixar coure tot plegat uns deu minuts més.

Servides en petites racions ja tenim una bona tapa.

diumenge, 9 d’agost de 2009

CISTELLETS DE BRANDADA DE BACALLÀ AMB LLAGOSTINS


Ens caldrà per a 4 persones:

Uns fulls de pasta brick, 200 grs. de bacallà dessalat, (opcionalment, un parell de patates i/o 200 ml. de llet o nata líquida), 8 llagostins, 8 puntes d'espàrrec verd, un manat de cebollí, 4 grans d'all, oli suau d'oliva i sal.

Preparar unes corol·les amb la pasta brick usant motlles circulars i enfornar-ho a uns 180º fins que comencin a enrossir.


En un cassó posat al foc al mínim, aromatitzar oli d'oliva suau amb els alls llescat, en molt important que no arribi a fregir.

Esqueixar el bacallà dessalat, esmicolant-lo ben petit i dins del morter anar-lo treballant tot afegint-li de mica en mica l'oli aromatitzat d'alls. S'ha d'anar picant i remenant fins a obtenir una pasta amb la densitat desitjada. Es pot allargar amb una mica de puré de patates i amb llet bullint o nata líquida. Tastar i rectificar, si cal de sal.

Pelar els llagostins i fer-los molt breument a la planxa amb unes gotes d'oli i un polsim de sal. A la mateixa planxa hi farem també unes puntes d'espàrrecs verds.

Preparar en el got de la batedora un oli verd. Es pot fer amb oli de gust suau i un manat de cebollí. Una vegada trinxat passar-lo per un colador.

Muntar el plat omplint les corol·les amb la brandada, a sobre els llagostins i les puntes d'espàrrec.

Regar amb unes gotes d'oli verd.

ESTOFAT DE XAI



Els estofats de carn són plats tradicionals en moltes cuines, A Irlanda, però, ha esdevingut el plat nacional, l'Irish stew, es clar de xai i de patates en tenen tan com volen.

Com en tots el plats "de sempre" hi han tantes receptes gairebé com cuineres/ers, aquesta és la que a mi m'agrada.

Ens caldrà per de 4 a 6 persones (en funció de si és plat únic o bé un bon segon plat): 4 lliures de carn del coll de xai, 2 grans d'all, 3 cullerades de farina, 1/2 copa de vi ranci, 4 tomàquets, 2 pastanagues, 4 patates, pebre negre, mantega, oli, sal, sucre, farigola i romaní.


Pelar les patates i pastanagues i tallar-les a grans daus. Fer-les arrencar el bull i passat un minut reservar-les. En la mateixa aigua escaldar els tomàquets per a poder-los pelar i treure les llavors.

En una cassola amb una mica d'oli ben calent fregir el xai prèviament salat, donant-li voltes fins que agafi color. Aleshores posar-hi l'all trinxat i la farina, remenar bé durant un parell de minuts i posar-hi el vi ranci, el tomàquet tallat a petits dauets, sucre, sal, pebre, una branqueta de farigola i una de romaní, cobrir-ho tot amb aigua. Tapar la cassola i a foc suau deixar coure. Girar de tant en tant i anar-hi posant una llossada d'aigua quan convingui per a mantenir-ho sucós.

Passada una hora llarga posar-hi les patates i les pastanagues. Deixar-ho un quart o un quart i mig més fins que les patates estiguin cuites. Rectificar si cal de sal i afegir pebre, remenar bé i deixar reposar abans de servir. Si cal tornar-ho a escalfar una mica.