dilluns, 10 de març de 2014

OSSOBUCO A LA MILANESA

Ja fa temps vaig publicar la recepta de l'ossobuco fet amb verdures. Aquest és un plat que per la seva melositat ve de gust de menjar de tant en tant, avui el farem a la milanesa, una de les receptes més tradicionals i molt gustosa.


Per a quatre persones ens caldrà quatre talls d'ossobuco, una ceba, dos tomàquets madurs, dos grans d'all, julivert, llimona, vi blanc sec, farina, brou de carn, oli, sal i pebre.

En una paella amb una mica d'oli sofregim, a foc lent, la ceba trinxada ben fina.

Mentre preparem els talls de vedella tot fent amb unes tisores diversos talls a  la petita membrana que l'envolta, amb això evitarem que en coure-la s'arronsi. Enfarinem els talls.

Quan la ceba sigui transparent i ja començaria a canviar de color hi incorporem els tomàquets ratllats i continuem la cocció fins que tinguem el sofregit a punt. 

Ara hi afegim els talls de carn que han d'agafar una mica de color per ambdós costats. Hi incorporem un got de vi blanc, deixem evaporar, salpebrem i hi ho just cobrim amb el brou. Ho deixarem coure a foc suau durant una hora i mitja, amb la paella gairebé tapada, deixant només un petit espai per cobrir. De tant en tant la sacsejarem per evitar que se'ns enganxi. Si cal hi afegirem una mica més de brou.

Preparem el què li dóna personalitat, la gremolada, és a dir, trinxem els alls i el julivert, finalment ratllem la pell de mitja llimona. Aquest preparat l'incorporem uns cinc minuts abans d'acabar la cocció.

Acompanyarem el plat amb arròs blanc bullit i saltat amb una cullerada d'oli i all trinxat.

8 comentaris:

  1. Ostres, fa temps que em passa pel cap fer un ossobuco... un plat de diumenge d'aquells que fan venir saliber, però aixó de necessitar una hora i mitja, ufff, tira tant enrera com bona pinta fa la foto que heu presentat...
    ¡Genial!

    Cuina d'emergencia
    http://cuinademergencia.blogspot.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, L'hora i mitja de cocció no te la treu ningú ja que cal fer-ho lentament i la carn ha de quedar ben cuita, ara bé, com la major part de guisats, no cal fer-ho al moment. M'explicaré.
      Pots anar preparant el plat i tenir-lo a la nevera amb un o fins a dos dies d'antelació i deixar el darrer pas, escalfar-lo, afegir-hi la gremolada i tenir-ho els darrers cinc minuts pel moment previ a l'àpat.
      Quedaràs com un senyor.

      Elimina
  2. plat de xup-xup... m'agraden tant aquest tipus de plat!!
    La picada (gremolada) amb la pell de la llimona l'ha de fer diferent. veritat?

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dolça,
      La gremolada és el què li dóna la personalitat pròpia. Tanmateix convé no passar-se, amb la pell de la meitat de la llimona n'hi ha més que suficient.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Oh, quina bona pinta! Aquest ossobuco deu ser d'aquells que es desfan a la boca...!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per aconseguir-ho només cal no tenir pressa, que vagi fent.

      Elimina
  4. La propera vegada que prepari Ossobucco, provaré la gramolada, amb sembla molt interessant el toc que li deu donar.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho és, ens va sorprendre gratament.
      Una abraçada.

      Elimina