Per a quatre persones he necessitat, un conill, dues sèpies mitjanes, una nyora, un grapat d'avellanes, una llesca de pa, un tomàquet, 6 grans d'all, vinagre, vi blanc, oli, sal i pebre.
Per començar posar la nyora en remull, en aigua tèbia.
Tallar el conill i les sèpies a talls petits.
En una cassola gran amb una mica d'oli fregir els alls fins que agafin un color marró fosc, però vigilant que no es cremin, també fregir la llesca de pa i el tomàquet sencer. Reservar.
Salpebrar el conill i enrossir-lo a la mateixa cassola. També reservar.
Amb el fetge del conill, els alls, el tomàquet pelat, el pa, les avellanes i la carn de la nyora, preparar una picada i deixatar-la amb mig got de vinagre.
A la mateixa cassola fregir ara la sèpia que deixarà anar aigua. Així que se la begui hi tornem a afegir el conill, la picada i un got de vi blanc, i ara a foc suau i amb la cassola tapada deixar coure durant aproximadament una hora. De tant en tan cal remenar la cassola perquè es vagin integrant els diferents gustos. Si quedés massa sec hi podem afegir unes miques d'aigua.
Per començar posar la nyora en remull, en aigua tèbia.
Tallar el conill i les sèpies a talls petits.
En una cassola gran amb una mica d'oli fregir els alls fins que agafin un color marró fosc, però vigilant que no es cremin, també fregir la llesca de pa i el tomàquet sencer. Reservar.
Salpebrar el conill i enrossir-lo a la mateixa cassola. També reservar.
Amb el fetge del conill, els alls, el tomàquet pelat, el pa, les avellanes i la carn de la nyora, preparar una picada i deixatar-la amb mig got de vinagre.
A la mateixa cassola fregir ara la sèpia que deixarà anar aigua. Així que se la begui hi tornem a afegir el conill, la picada i un got de vi blanc, i ara a foc suau i amb la cassola tapada deixar coure durant aproximadament una hora. De tant en tan cal remenar la cassola perquè es vagin integrant els diferents gustos. Si quedés massa sec hi podem afegir unes miques d'aigua.
Com m'agraden aquests plats de fer xup, xup, amb la cassola tapada!. Un mar i muntanya molt encertat!.
ResponEliminaFa uns dies la Sion va proposar un conill amb romesco i em va donar la idea.
ResponEliminaJo la romescada amb peix l'he fet varies vegades i sempre ha agradat moltíssim. Així dons vaig pensar de provar una combinació d'aquest tipus.
Salut.
Com hi sucaria uan barra de pa , amb tot això...que en fa de temps que no ho faig això..tot per la dieta i sempre estem entrades amb kg...:-)))
ResponEliminaDolors, doncs si fent dieta no te'n surts, tan sal val, millor que agafis la barra de pa... tot això que en treuràs.
ResponEliminaBon profit.
La teua recepta deu ser boníssima. Jo em quedaria amb la sèpia i el suc. El conill... bé, millor no te'n dic res. Ara, amb els altres dos ingredients, segur que em menjava més d'una barra de pa. Salutacions
ResponEliminaFrancesc,
ResponEliminaJo sempre ho havia fet amb peix només, o sigui que si t'animes amb gairebé qualsevol peix blanc hi anirà de primera.
Pel que dius el conill no et deu agradar.
També tinc ganes de probar-ho, en lloc de conill amb pollastre. Ja hi ha un bon nombre de plats que combinen el pollastre amb llagosta, amb gambes, amb escamarlans, amb cloïses...
Salut.
Molt bo aquest mar i muntanya, tindre que proba la barreja que has fet, ja que el romesco es una gran salsa i serveix per molt.
ResponEliminaSion,
ResponEliminaTal com t'he comentat en el teu bloc, he fet aquest plat inspirat en la teva recepta.
Jo ja ha fet diverses vegades romescades amb peixos diferents, tu vas proposar el conill amb romesco... l'evolució de la idea ha estat senzilla.
Ep!, ahir ens en va sobrar una mica... avui encara estava millor.
Gràcies una altra vegada. Salut.
Manel.
M'agradaria sopar a la seva taula!
ResponEliminaEspecialment avui com m'he de cuinar una altra vegada. Cuino en caps de setmana només!
Salutacions des de Finlàndia!
Merike,
ResponEliminaSiguis molt benvinguda! És excepcional i molt agradable trobar una finesa que senti estimació i tingui tans gran coneixements de la meva llengua.
I tant que esteu convidats a la meva taula, i per a mi seria un honor rebre-us!
Aniré seguint amb molt de gust el teu bloc. Si mai tens cap dubte o qüestió en què et pugui ajudar, estic del tot a la teva disposició.
Les meves més cordials salutacions.
Manel.
Pero que bueno que se ve todo por acá! :)
ResponEliminaGracias por dejar tus comentarios elogiosos en mi blog.
Si quieres puedes pasar por mi blog escrito en español en http://elisaserendipity.blogspot.com/.
Saludos cordiales desde Argentina
Elisa
hola he descubierto vuestro blog a traves de dolors del peixos y me parecen unas recetas de siempre sin florituras, de la comida como era antes que si ponia en la carta sepia era aepia no sabor de mar con patatas , creo que me he enrollado un poco un saludo
ResponEliminaAngeles,
ResponEliminaT'has explicat la mar de bé. Es el tipus de cuina que a mi m'agrada també.
Benvinguda.
Salut.
Manel.
HolaAa!!! Estic fent salivera nomes de llegir... Lunica cosa es per fer la salsa, impressindible el fetge???? Moltes gracies!!!!!
ResponEliminaA la cuina no hi ha gairebé res imprescindible. Si no t'agrada, no el posis.
EliminaDe fet ben picat i barrejat amb la resta d'ingredients no es nota pas com si mengessis directament el fetge i el que fa és potenciar el gust de la salsa. Tanmateix et torno a dir que si et fa cosa, no el posis.