Ara és l'època dels caquis i també els podem aplicar, com tantes altres fruites, a la cuina.
Per a quatre persones he emprat dues espatlles de xai, dues cebes, vuit patates petites, un caqui madur, vi ranci, oli, mantega, sal i pebre.
Tallem les cebes a juliana fina i la col·loquem al fons d'una plata per anar al forn. Al damunt i posarem les espatlles salpebrades i ho reguem amb un raig d'oli.
Ho enfornem a uns 180º i cada deu-quinze minuts les anem girant. Quan la ceba estigui daurada la reservem i cobrim el xai amb la polpa del caqui i ho reguem amb una copa de vi ranci. Continuem la cocció fins que estiguin cuites, les he tingut aproximadament una hora i mitja.
A part fregim les patates en abundant oli calent.
Enretirem les espatlles i passem la ceba reservada, el caqui i el producte de desglaçar amb una mica d'aigua els sucs del rostit, al got del braç elèctric. Ho triturem ben fi i ho passem a una cassoleta amb una punta de mantega i rectificant de sal. Ho deixem a foc suau que redueixi fins a obtenir la textura que ens agradi.
Emplatem l'espatlla que hem mantingut calenta, la napem amb la salsa de caquis i en posem una mica més al costat. Acompanyem amb les patates.
Un senyor plat!!!
ResponEliminaDesconeixo el sabor dels caquis. Amb la teva recepta és una bona manera per iniciar-nos en el seu sabor! Molts petons pare!!
ResponEliminaAlba,
ResponEliminaUna espatlleta de xai al forn sempre es fa dir sí senyor.
Una abraçada, Manel.
* * * * * * *
Txell,
La millor manera per a assaborir una fruita, en la meva opinió, és fresca... així que entra a la cuina, ens acompanya, ens dóna sabor, ens dóna un toc diferent al plat, però ja no és el mateix.
Convé menjar-los madurs ja que, si no, són aspres i és una fruita força dolça.
A la meva filla, per exemple, no li acaben de fer el pes per la dolçor, però així, cuïts i com a acompanyament li va agradar molt.
Una forta abraçada.
Manel,
ResponEliminaJo tampoc he tastat els caquis, serà qüestió de posar-s'hi. Aquesta espatlla es un extraordinari plat per un dia de festa, i de la grossa. Va bé tenir noves idees per als dies que s'acosten.
Una abraçada
Em sembla una idea genial, provaré a casa aquesta combinació!
ResponEliminaHola!!! Doncs, jo de caquis n'he menjat des de menut. Ara, al poble de la meua dona i els meus sogres, encara en menge més. És a dins la zona de producció del "Caqui de la Ribera del Xúquer". A mi m'agraden molt. Però, com que són molt calòrics, n'he de menjar amb moooolta moderació (coses del règim...). Aquesta recepta del Manel ha de ser boníssima amb aquesta combinació de sabors tan curiosa.
ResponEliminaUn xai fet de forma tradicional amb un toc dols diferent
ResponEliminaUna abraçada
No m'agraden els caquis per la textura, però fets amb salsa i per acompanyar un xai al forn ha de que molt bé! Bones festes!
ResponEliminaJosep,
ResponEliminaEls caquis és d'aquelles fruites que originen odis i passions, no admet el terme mig. A mi m'apassiona. Una vegada passat pel forn, però, tot queda emmascarat.
Salut.
* * * * * * *
Maria Àngels,
Ja em diràs el què.
Una abraçada.
* * * * * * *
Francesc,
Com a fruita dolça, l'aportació de sucre vol dir calories. Tens raó.
Vindran temps millors.
Salut.
* * * * * * *
Sión,
D'això es tracta. Donar un toc de temporada a allò que hem fet sempre.
Salut.
* * * * * * *
Teresa,
Una vegada passat pel forn, amb la ceba i triturat, la textura ja desapareix i només en queda el sabor.
Els meus millors desitjos tabé per a tu.
Hola es la primera visita pero ya soy seguidora , me encantan las recetas sobre todas de esas que tienen secreto de convento ... FELICES FIESTAS MARIMI
ResponEliminaMarimi,
ResponEliminaBienvenida y nos iremos siguiendo.
Felicidades.
Quina espatlla tant tremenda! té una pinta espectacular.
ResponEliminaEt desitjo un Bon Nadal!!
Una abraçada!
Moltes gràcies, Ingrid. Els meus millors desitjos també per a tu i els teus. Una forta abraçada.
ResponEliminaManel.
nonostante abbia mangiato tantissimo, questa ricetta mi fa venire voglia di mangiare ancora! auguri ciao
ResponEliminaJa ho se ja que hem canviat d'estació !! ets molt dolenta eh !!!! jajaja.
ResponEliminaAquesta espatlla deu estar .....mmmmm .
Petons
Anna
Quina pinta aquesta espatlla de xai...i la combinació amb els caquis no se m'hauria passat mai pel cap! Em sembla una gran idea!
ResponEliminaMolt bona entrada d'any Manel!
Una abraçada,
Sandra i Xavi
Los caquis es una de las muy pocas frutas que no me acaban de llegar... pero igual con esta receta me aficiono a ellos. Habrá que ver.
ResponEliminaSaludos.