dilluns, 11 de febrer de 2019

ALBERGÍNIES EN ESCABETX

Les albergínies en escabetx resulten un excel·lent acompanyament tant en plats de carn com de peix i si les posem damunt de torrades de pa tenim un aperitiu o una tapa, també poden formar part d'un assortit d'entrants variats.

En podem fer per un consum concret o, en més quantitat, per tenir-les en conserva. 


Amb les quantitats indicades a continuació surten dos pots de conserva, per fer-ne més només hem d'incrementar els ingredients mantenint la proporció.

Hem emprats dues albergínies grans o tres de mitjanes, una tassa de vinagre de poma, dues tasses d'oli de gira-sol o de llavors, tres tasses d'aigua, sal, pebre negre, dos grans d'all, dues fulles de llorer, orenga, pebre vermell dolç o picant en funció del gust i cristalls de sal pel moment de servir.

Esbandim les albergínies, els hi traiem la cua i les tallem a llesques de 4-5 mil·límetres de gruix. Les salem, col·loquem damunt d'un escorredor i deixem reposar durant gairebé una hora per tal de que perdin l'amargor. Les esbandim i assequem.

Les posem en una paella o cassola amb el vinagre, l'oli i l'aigua. Així que arrenqui el bull, abaixem la intensitat del foc i continuem la cocció fins que estiguin toves.

Salpebrem, hi afegim els alls laminats i la resta de condiments, llorer, pebre vermell i orenga. Continuem la cocció durant uns minuts més.


Si les fem per consumir de seguida no cal afegir-hi més oli. 

Si les volem conservar les posem en calent en pots esterilitzats, que acabem d'emplenar d'oli, tapem i girem de cap per avall fins que hagin refredat.


Avui les presentem amb unes torrades i uns grans de cristalls de sal.

divendres, 25 de gener de 2019

POLLASTRE AMB CEBA CARAMELITZADA I GRUYÈRE

La combinació de la ceba caramelitzada i el formatge gruyère fos que acompanya i amoroseix el pit de pollastre ens donen un plat veritablement deliciós.

Els ingredients que necessitem per a quatre persones són: dos pits de pollastre, una ceba de Figueres gran o dues de mitjanes, dos grans d'all, orenga, farigola, gruyère, brou de carn, farina, oli, sal i pebre.

Netegem els pits de pollastre per si hi quedés alguna resta de greix i els tallem a daus grans. Pelem les cebes i les tallem a juliana, pelem i trinxem els alls, ratllem el formatge gruyère.

Sofregim la ceba en una paella amb un petit raig d'oli, la salpebrem i hi afegim una cullerada de farigola. A foc moderat l'anem remenant sovint fins a tenir-la caramelitzada, moment en què hi incorporem els alls i deixem encara algun minut més. Ho reservem.

Salpebrem i enfarinem els daus de pollastre i a la mateixa paella, amb una mica més d'oli, l'enrossim per tots els costats. En aquest punt hi posem un bon polsim d'orenga i mig cobrim amb el brou de carn. Quan hagi reduït a la meitat hi posem la ceba caramelizada i després de dos o tres minuts el formatge ratllat que començarà a fondre ràpidament.


Tapem la paella i la deixem al foc encara algun minut més abans de servir-ho en calent.


divendres, 18 de gener de 2019

XAMPINYONS FARCITS DE GAMBES

Una recepta que, sense complicacions, ens proporciona un entrant molt gustós, que es menja en un tres i no res.


Els ingredients que ens caldran son xampinyons, com més grans millor, gambes pelades, ceba, oli, sal i pebre.

Netegem els xampinyons i els traiem el peu. Els posem en una platera, reguem amb un fil d'oli i enfornem a 200º. Passat cinc minuts els girem, tornem a posar una mica més d'oli i en continuem la cocció.

Mentre hem pelat i trossejat la ceba i l'hem sofregit a foc mitjà, quan ha transparentat hi hem afegit els peus dels xampinyons tallats a trossos petits. Quan han estat cuits hi hem incorporat les gambes i ho hem salpebrat, deixant-ho coure tot plegat durant un parell de minuts més.

Quan els bolets han estat al seu punt, cuits i sucosos, els farcim amb el preparat de gambes i abans de servir hi posem julivert trinxat.


dimarts, 15 de gener de 2019

PIZZA D'ALBERGÍNIA

Si volem fer una dieta baixa en hidrats de carboni, no menjar tant pa ni tanta pasta, i ens agraden les pizzes, aquesta és una bona opció, substituïm la massa de la pizza per albergínia i la complementem amb aquells ingredients que més ens agradin.

Aquesta està feta amb bolets i olives negres, naturalment no hi pot faltar la salsa de tomàquet ni l'orenga ni la mozzarella.


Els ingredients que ens caldran són: albergínies, tomàquets, bolets (frescos, assecats o congelats), mozzarella, orenga, olives negres, pebre negre, oli, sal i sucre.

Per fer la salsa de tomàquet ens cal pelar-los, eliminar les llavors i trinxar-los. Posem els tomàquet, sal, pebre i una mica de sucre en un cassó amb unes gotes d'oli i fem la salsa a foc suau, remenem de tant en tant fins que tingui la consistència que més ens agrada, si cal hi anem afegint aigua en petites quantitats.

Esbandim sota el raig de l'aixeta les albergínies i les podem tallar bé al llarg, tal com he fet, o bé a rodanxes amb el què obtindrem petites pizzes molt apropiades per a un aperitiu. Els talls han de ser de un centímetre de gruix aproximadament. Les salem i deixem una estona en un escorredor per tal de que perdin l'amargor.

Les esbandim, assequem i pintem amb oli i fem una primera cocció a la graella, han de quedar consistents, les acabarem de coure al forn.

Les cobrim amb la salsa de tomàquet, un polsim d'orenga, els bolets (nets, re-hidratats o descongelats, segons els que emprem), les olives negres i finalment la mozzarella. Les posem en una safata apta per anar al forn que hem untat lleugerament amb oli.


Enfornem a 200º fins durant uns 10-12 minuts, veurem que el formatge es fon i comença a agafar color.

Servim en calent.



dimecres, 9 de gener de 2019

CREMA DE PASTANAGUES ROSTIDES

El fet de rostir les verdures al forn les fa molt més saboroses que si senzillament les bullim. 

Ara a l'hivern aquesta crema ve de gust calenta, però és igualment indicada de prendre-la tèbia o freda, en funció de la temporada.

La barreja en boca de la crema de pastanagues amb la untuositat del formatge ens desperta un interessant món de sensacions.


Per a quatre persones necessitarem 500 grams de pastanagues, una ceba, un porro, brou de verdures, crema de formatge per untar, mantega, oli, sal i pebre.

Pelem les verdures i en fem una bresa.

Les posem en una safata per anar al forn amb un parell de nous de mantega, un petit raig d'oli, sal i pebre.

Ho enfornem a 200º durant aproximadament una hora, cada quart remenem la verdura.

Així que estigui cuita la triturem finament tot afegint-hi brou de verdures fins a obtenir una crema amb la textura que ens agradi.

Ho servim amb una quenefa de formatge per untar, uns grans de cristall de sal i unes gotes d'oli extra verge d'oliva.


dimarts, 1 de gener de 2019

POLLASTRE AMB DÀTILS I MEL

Tot navegant per internet vaig anar a parar a les pàgines de la Virginie Fouquet, una jove cuinera i fotògrafa francesa, on hi vaig trobar una recepta de pollastre cuinat lentament que, segons diu, li recorda tant plats de la cuina belga com de la magribina.

D'alguna manera em va fer pensar en un plat de la cuina libanesa de xai amb melmelada de dàtils que fa anys vaig tenir l'ocasió de tastar i em va encantar.

De tot plegat n'ha sortit aquesta recepta, cuinada lentament i d'un dia per l'altre, el resultar és espectacular.

He fet servir només cuixes de pollastre d'una mida similar per tal de que el punt de cocció fos uniforme. 

Aquesta recepta m'ha suposat dues novetats respecte a la manera més habitual de guisar a casa nostra. La primera és la incorporació de pa integral, amb el que la salsa adquireix una textura singular. L'altra ha sigut coure els fruits secs, en aquest cas els dàtils, des de bon començament, el resultat final és gairebé el d'un confitura.

Els ingredients que he emprat són: una cuixa de pollastre per cap, dues llesques de pa integral, una cullerada sopera de mel, 150 grams de dàtils sense pinyol, una ceba grossa de Figueres o dues de mitjanes, oli, sal i pebre.

Pelem la ceba i la tallem a juliana. Tallem el pa a de daus.

En una cassola amb una cullerada d'oli sofregim la ceba amb el pa i els dàtils, tot remenant sovint.


Ho reservem quan comenci a agafar color. Salpebrem el pollastre.

A la mateixa cassola, amb una mica més d'oli, marquem el pollastre fins que agafi color per tots els costats. Quan hagi enrossit hi afegim la mel i deixem caramelitzar durant uns minuts més.

Ara tornem a posar la ceba, el pa i els dàtils a la cassola, ho cobrim gairebé d'aigua i així que arrenqui el bull tapem la cassola, abaixem la intensitat del foc i deixem coure lentament durant una hora llarga. De tant en tant girem el pollastre.

Deixem temperar abans de posar-ho a la nevera fins a l'endemà.

Abans de servir hi afegim una tassa d'aigua i ho escalfem fins que l'hagi reduït.


divendres, 28 de desembre de 2018

TÀRTAR DE FUET

Quan presentem un bistec tàrtar sempre pot sortir algú dient, és que a mi la carn crua..., i de fet no és crua del tot, és marinada, segurament no l'han tastat mai. Altres maneres en què mengem habitualment la carn sense coure-la són els  pernils i també el fuet.

Així dons preparem un entrant gustós, gens complicat i que, amb la incorporació d'un trompe-l'oeil, és sorprenent i divertit.


Per a quatre persones necessitarem un fuet ( aproximadament 200 grams), un tomàquet d'amanir gran, dues escalunyes, quatre tomàquets cirereta de color groc, julivert, oli, sal i pebre.

Comencem escaldant el tomàquet d'amanir per pelar-lo fàcilment i finalment treure-li les llavors. Tallem la carn a talls ben petits i la deixem damunt d'un escorredor perquè perdi l'aigua.

Remullem el fuet i esperem un parell de minuts, el pelarem molt fàcilment. Una vegada pelat el tallem a trossos.

Pelem les escalunyes. Si no agradés el picant de la ceba, una vegada pelades les escaldem durant un minut.

Emprant una picadora trinxem la carn del fuet i la ceba.

Posem el tomàquet, el fuet i la ceba en un bol, salpebrem lleugerament i hi afegim un petit raig d'oli extra verge d'oliva. Ho remenem bé.

Tallem els tomàquets grocs per la meitat. Per a aquest plat només aprofitarem la mitja esfera de cadascun d'ells.

Amb l'ajuda d'un cèrcol de cuina muntem el plat afegint-hi el tomàquet groc que fa l'efecte d'un rovell d'ou de guatlla. Ho decorem amb julivert trinxat.



dijous, 20 de desembre de 2018

ALBERGÍNIA MARINADA AMB CARPACCIO DE VEDELLA I TOMÀQUET SEC


Per a quatre persones harem de menester una albergínia, dotze tomàquets secs, 150 grams de carpaccio de vedella, formatge parmesà, herbes provençals, julivert, pebre negre, dos grans d'all, sal i oli extra verge d'oliva.

Esbandim l'albergínia, li traiem la cua i la tallem a llesques de mig centímetre de gruix. Les salem i deixem reposar durant mitja hora per tal de que suïn i perdin l'amargor. Les esbandim i assequem bé amb paper de cuina.

Untem l'albergínia amb oli i la fem a la planxa ben calenta, uns tres minuts per cada costat.

Les dipositem en una platera amb els tomàquets secs, els alls xafats, les herbes, sal, pebre acabat de moldre i finalment ho cobrim amb oli extra verge d'oliva. Cobrim la platera amb paper film i deixem marinar durant un mínim de tres hores; ben bé ho podríem tenir d'un dia per l'altre. 

Si les hem tingut a la nevera caldrà treure-les mitja hora abans de servir. Les posem en un colador perquè escorrin l'oli.

Trinxem el julivert i fem uns encenalls de parmesà.

Muntem el plat amb una base de carpaccio de vedella, les albergínies i els tomàquets, el formatge i el julivert trinxat.



dijous, 13 de desembre de 2018

EMULSIÓ DE MONIATO AMB MAGRANA

A mesura que la tardor avança les nits són més fredes i les sopes, les cremes i les emulsions venen més de gust.

Així doncs anem a preparar una emulsió emprant productes de temporada, amb el ben entès de que tan la podríem servir calenta com tèbia o fins i tot freda.


Per a quatre persones ens caldran tres moniatos, un porro, una magrana, canyella en pols, oli i sal.

Netegem el porro i pelem els moniatos, en fem una bresa -a talls regulars-.

En una cassola amb un petit raig d'oli, a foc moderat, comencem a sofregir el porro. Un parell de minuts després hi incorporem el moniato, una mica de canyella en pols i salem. Remenem sovint i deixem sofregir fins que el moniato comenci a estovar. Ara ho cobrim d'aigua i amb la cassola tapada deixem coure durant uns vint minuts.

Mentre desgranem la magrana.

Passem les verdures al got de la batedora i ho triturem. Finalment hi anem incorporant de mica en mica oli extra verga d'oliva fent-ne una emulsió.

Només ens queda incorporar-hi la magrana abans de servir.



dilluns, 3 de desembre de 2018

CANELONS D'ALBERGÍNIA FARCITS DE FORMATGES

Fa uns mesos proposava uns canelons d'albergínia farcits de carn picada, amb la mateixa idea avui parlo de farcir les albergínies amb una barreja de formatges i alfàbrega. Som-hi.

Per a una dotzena de canelons necessitem dues albergínies, 150 grams de recuit, 75 grams de cheddar, 75 grams de parmesà, un ou, alfàbrega, salsa de tomàquet, julivert, sal i pebre.

Esbandim les albergínies i els tallem tant el cap com la cua. Les tallem longitudinalment en llesques de mig centímetre de gruix, no aprofitem els dos extrems.

Salem l'albergínia pels dos costats i deixem reposar durat mitja hora perquè suïn i perdin l'amargor. L'assequem, hi posem pebre negre acabat de moldre i enfornem a 175º durant 20 minuts.

Mentre ratllem els formatges. En un bol posem el recuit, el cheddar i la meitat del parmesà, una cullerada d'alfàbrega trinxada i ho remenem amb una cullera.

Quan tinguem l'albergínia cuita posem damunt de cada llesca una cullerada del preparat de formatges i l'enrotllem.

Posem una base de salsa de tomàquet a la safata d'anar al forn i hi anem col·locant els canelons d'albergínia, cobrim amb més salsa de tomàquet, el parmesà reservat i julivert trinxat.


Només ens caldrà enfornar-ho, ara a 200º, durant 25 minuts.

Podríem tenir-ho preparat amb antelació i fer aquest darrer pas just abans de servir.