SÍNDRIA A LA PLANXA AMB SALMÓ FUMAT

Els ingredients que ens calen són, síndria (sense pinyols), salmó fumat, pinyons, oli extra verge d'oliva, crema de vinagre balsàmic i cristalls de sal marina.

Ajudant-nos d'un cercle d'emplatar tallem uns cilindres de síndria. Els daurem a la planxa o en una paella antiadherent untada només amb unes gotes d'oli.

Col·loquem un tall de salmó damunt de la síndria, uns quants pinyons i ho amanim amb oli extra verge d'oliva, unes gotes de crema de vinagre balsàmic i uns cristalls de sal marina.

Ràpid i sense complicacions, oi?

SALMÓ A LA TARONJA

Per a quatre persones ens caldrà quatre talls de salmó, dues cebes, dues taronges, olives negres, tàperes, orenga, sucre, sal i oli.

La part més llarga de la preparació d'aquest plat és caramelitzar la ceba. La tallem a juliana i en una paella amb molt poc oli l'anem fent a foc moderat, de fet com més lentament la fem millor ens quedarà. Quan s'enfosqueixi hi posem una cullerada sopera de sucre i deixem que caramelitzi.

Esbandim les tàperes perquè perdin el gust de vinagre i les tallem per la mitat. Tallem també les olives negres.

Salem el salmó i en una paella antiadherent ben calenta el fem a la planxa. Interessa que agafi una mica de color, un parell de minuts per cada costat.

El passem a la paella amb la ceba, hi posem el suc de les taronges i orenga. Deixem que es faci tot plegat durant 4 o 5 minuts. A mitja cocció girem el salmó i hi incorporem les tàperes i les olives. Si abans d'hora quedés massa sec hi posaríem més suc de taronja.

SALMÓ A LA MANERA DE CALASETTA

Al les illes italianes de Sicília, Sardenya, Favignana i altres de menors, des de sengles enrere s'ha menjat la tonyina, el bonítol i el peix espasa o emperador, cal recordar que a les seves costes hi han hagut, i algunes encara existeixen, importants tonnare o almadraves.

L'acostumen a cuinar d'una manera molt senzilla, natural i ràpida però amb petites diferències d'un lloc a un altre. Un dels indrets on ho he trobat més aconseguit ha estat a la petita localitat de Calasetta, al sud-oest de Sardenya.

Amb aquesta seva recepte m'he agosarat a fer-ho, però, amb salmó. Pel meu gust és encara millor que amb tonyina o emperador ja que en ser un peix més greixós, el resultat ha estat d'una melositat que difícilment es podria aconseguir amb peixos de carn més eixuta.

Per a quatre persones ens cal: 8 talls de salmó de màxim un dit de gruix, una ceba, dos tomàquets madurs, olives negres, tàperes, julivert, oli, sucre, sal i pebre.

En una paella ben calenta amb un rajolí d'oli marquem el peix molt ràpidament, un minut per cada costat, i el reservem.

En el mateix oli, deixant-lo temperar i a foc suau sofregim la ceba ben trinxada. Així que comenci a esdevenir transparent hi afegim el tomàquet sense pell ni llavors i tallat a petits daus, sal i una mica de sucre per neutralitzar-ne l'acidesa; ho deixem sofregir a foc suau durant uns deu minuts.

Mentre, traiem el pinyol de les olives negres i amb las tàperes les tallem ben petites, fem el mateix amb el julivert.

Passats aquests deu minuts a la paella hi reincorporem el peix, amb les olives, les tàperes, sal i pebre. Ho coem tot plegat durant un minut més, posem-hi el julivert trinxat i ja es pot servir.