Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conserva. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conserva. Mostrar tots els missatges

diumenge, 27 de maig del 2018

SARDINES CURADES

Potser la manera més habitual de menjar les sardines i els seitons sense coure'ls sigui deixant-los marinar amb vinagre o amb l'àcid del suc de cítrics, llimona, taronja o llima. 

Avui, però, ho farem d'una manera diferent, curant les sardines amb sal i sucre, tècnica emprada també amb altres tipus de peix blau, especialment el salmó.

Comencem netejant les sardines i obtenint els dos lloms de cadascuna. 

Com amb qualsevol peix que haguem de consumir cru o poc cuit és convenient congelar-lo durant un mínim de 48 hores per evitar el risc de contagi per anisakis, el deixarem descongelar tenint-lo durant unes hores a la nevera.

Per fer la conserva ens caldrà seguir aquestes proporcions. Per mig quilo de lloms de sardina, necessitarem 400 grams de sal grossa, 200 grams de sucre blanc, la pell d'una llimona i d'una taronja (només la part de color, sense gens de blanc), pebre negre en gra i oli d'oliva.

Barregem la sal i el sucre i en posem una primera capa dins de la safata on farem el curat, hi col·loquem les pells dels cítrics i els lloms de sardina amb la pell cap amunt, finalment ho cobrim amb la resta de sal i sucre. Ho tapem amb paper film i tenim a la nevera durant una hora i mitja.

Si ho féssim amb salmó podríem afegir anet trinxat a la sal i al sucre enlloc de les pells de cítrics. En ser peces més grosses el tindríem a la nevera entre deu i dotze hores.


Passat aquest temps, esbandim la sal i assequem les sardines amb paper de cuina. Les col·loquem en un recipient amb uns grans de pebre negre i les cobrim amb oli d'oliva.


Les podem consumir de seguida o bé tenir-les a la nevera on ens aguantaran perfectament fins a tres setmanes.

Avui les he servit damunt d'una torrada amb un tall de tomàquet, un espàrrec verd tot amanit amb unes escates de sal marina, el propi oli de conservació i unes gotes de crema de vinagre balsàmic.


dijous, 17 de maig del 2018

MELMELADA DE CEBA

Si agrada la ceba, si agrada el dolç, si agraden els contrasts, segur que us agradarà aquest preparat. Una melmelada que requereix temps però que no duu molta feina, es va fent a poc a poc. 

La podem conservar durant varies setmanes, per tant, posats a fer, en podem fer una bona quantitat i en tindrem per a diverses aplicacions.

Excel·lent com a postres, acompanyant un gelat, formatges, patés... o com a acompanyament de carns tant cuites a la brasa com al forn, també de peix fet a la planxa.


La base és la ceba i és millor que triem una bona ceba; tant la de Figueres com la blanca o fins i tot la ceba tendra son molt bones opcions.

Una vegada pelades les cebes les tallem a juliana i la pesem. Hi afegim la meitat del seu pes en sucre i ho deixem reposar a la nevera durant unes hores. 

La ceba amb el sucre haurà deixat anar una bona quantitat d'aigua que serà la que emprarem en la cocció, la mateixa que porta la ceba de manera natural.

Ho passem tot en una cassola amb un parell de cullerades d'oli i deixem coure a foc suau. Per tal de que ens quedi melosa i no s'endureixi és important no remenar-la durant la cocció. Si viem que queda massa seca hi podem afegir una mica d'aigua i sacsejar la cassola. De mica en mica anirà agafant color, primer daurat i acabarà enfosquint-se.

Per a què es conservi bé durant bastant de temps, així que tinguem la melmelada al nostre gust la posem en pots de vidre nets i secs, emplenant-los del tot, procurant que no quedin bosses d'aire, amb una espàtula l'arranarem just a dalt. Tapem els pots i els col·loquem de cap per avall fins que s'hagin refredat. Si els tenim a la nevera se'ns conservarà fins a sis mesos.