dimecres, 12 d’agost del 2015

SUQUET DE PENEGAL

Després de viure una molt interessant jornada de pesca en una embarcació de palangre amb base al port de Llançà, ens emportem cap a casa quatre penegals fresquíssims, acabats de pescar, amb ells prepararem un suquet d'aquells per llepar-se els bigotis i sucar-hi pa.

El penegal és un peix de l'ordre dels Scorpaeniformes, de carn blanca, dura i d'una gran qualitat.


Per a quatre persones ens caldran quatre penegals d'uns 350 grams cadascun, quatre patates mitjanes, mitja cabeça d'alls, un tomàquet madur, una ceba, una llesca de pa del dia abans, julivert, llorer, avellanes, oli, sal i pebre.

Comencem escatant i netejant de tripes el peix. Separem el cap, la cua i les aletes i tallem el cos per la meitat.

En una olla amb una cullerada d'oli sofregim la ceba tallada petita, quan ha agafat color hi afegim les aletes les cues i els caps del penegal, continuem el sofregit fins que el peix es comenci a enganxar al fons de l'olla, ara hi afegim un litre i mig d'aigua i ho fem bullir entre 20 i 25 minuts per obtenir un fumet.

Posem un bon raig d'oli en una cassola de ferro i rossegem els alls pelats, han de quedar de color fosc sense arribar a ennegrir. Els reservem.

A la mateixa cassola sofregim el tomàquet tallat pel mig, la llesca de pa, unes branques de julivert i un parell de fulles de llorer. A mesura que agafin color ho anem reservant amb els alls. Amb tot plegat i un grapat d'avellanes farem la picada.

Pelem les patates i les esqueixem, començant el tall amb un ganivet i acabant trencant-les, amb això aconseguim que deixi anar millor el midó i ens ajudi a lligar la salsa. Incorporem les patates a la cassola, les fem enrossir durant uns cinc minuts girant-les sovint. Ara hi afegim la picada i el fumet, no ha d'arribar a cobrir-les. Passats cinc minuts més hi posem el peix, salpebrem i continuem la cocció durant un quart d'hora. 

Deixem reposar uns minuts abans de servir.


2 comentaris:

  1. aquest plat si que és de LUXE i poder pescar tu el peix enveja, pura i dura... !!! Em puc imaginar el gust d'aquest suquet... ! bon estiu! (el que queda...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'experiència de la jornada de pesca no té preu, aviat hi afegiré un enllaç explicatiu.
      El suquet és extraordinari.
      Gràcies, Teresa. Una abraçada.

      Elimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.