Amb el nom de blanqueta és coneguda la part anterior de les ales de l'aviram, no hi ha tanta carn com a les cuixes. Es poden preparar a la brasa, a la planxa, al forn, en escabetx i també guisades. Avui les farem de gall d'indi guisades. Som-hi!
Per a quatre persones ens caldran vuit blanquetes d'indiot, vuit-deu xampinyons, dues cebes grosses, dos grans d'all, julivert, orenga, farina, vi blanc sec, brou de pollastre, oli, sal i pebre.
Pelem les cebes i les tallem a juliana. Rentem els xampinyons sota l'aigua corrent de l'aixeta i els fem a llesques. Trinxem l'all i el julivert.
En una cassola ample, on hi càpiga bé tota la carn, amb una mica d'oli ben calent enrossim l'indiot que prèviament haurem salpebrat. El reservem.
A la mateixa cassola, ara a foc suau, sofregim la ceba tot remenant sovint. Quan comenci a voler agafar color hi afegim una cullerada sopera de farina; tot remenant la deixem coure durant un parell de minuts abans de posar-hi una copa de vi blanc. Deixem evaporar. Hi incorporem la carn reservada, una cullerada d'orenga i ho cobrim amb el brou de pollastre. Cal que vagi fent un xup-xup suau durant una hora. (Si les blanquetes fossin d'un indiot molt gros, allarguem el temps de cocció).
Aleshores hi posem els xampinyons i l'all i el julivert trinxats, rectifiquem si cal de sal i deixem que continuï la cocció durant un quart d'hora més.
Com la majoria de rostits, aquest és un plat que guanya deixant-lo reposar i escalfant-lo abans de servir.
Jo les faog escabetxades...és de la manera que ens agraden més!
ResponEliminaPtnts
Glòria
Ja ho crec que ha de ser una bona opció.
EliminaGràcies, Glòria.
Quina bona pinta, me les apunto!!! Aquest suquet no té desperdici... un bon tros de pa!
ResponEliminaI tant que sí, aquesta mena de plats conviden a sucar-hi pa.
EliminaQuin guisadet més bo! i si, si, per sucar-hi pa!! bon any!
ResponEliminaMoltes gràcies, Teresa.
EliminaEls meus millors desitjos també per a tu i els teus estimats.