divendres, 23 de desembre del 2016

SECRET DE PORC DUROC ACABAT AL FORN AMB CACIOCAVALLO

Fa molt de temps que anava darrera del caciocavallo, un formatge veritablement gustós tant per ser menjat directament com aplicat a la cuina. Després de demanar-ho en diverses ocasions finalment els n'han servit a la Bottega Toscana del Mercat del Lleó de Girona. Aquest és un formatge fet amb llet sencera de vaca.

De les diferents varietats m'han servit el caciocavallo silano, amb DOP i un estricte control de producció. Les vaques de les que s'obté la llet pasturen lliurament per l'altiplà Silà a la Calabria.


El secret de porc Duroc és una carn magra molt fina de sabor, ideal per fer a la planxa, a la brasa o a la llosa.


Amb aquest parell d'ingredients més orenga, oli, pebre i sal preparem un plat sense cap complicació i molt gustós.

Filetegem el secret de porc o bé demanem que ens ho facin a la carnisseria.

També llesquem finament el formatge.

Salpebrem la carn i la fem a la planxa ben calenta que haurem untat només amb unes gotes d'oli. La cocció és molt ràpida, un minut per cada costat.

La passem a una platera d'anar al forn, la cobrim amb formatge i a sobre hi posem fulles d'orenga.


Només ens falta gratinar-ho lleugerament per tal de que es comenci a fondre el formatge. Ho servirem seguidament.


8 comentaris:

  1. No coneixia aquest formatge, però la combinació amb el secret Duroc deu ser espectacular.
    Una abraçada i Bones Festes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo l'havia tastat com a part d'un rissotto i em va encantar, feia més de dos anys que li anava al darrera, el més semblant que es troba habitualment és el provolone però no és el mateix ni de bon tros.
      Moltes gràcies, Sion, els meus millors desitjos també per a vosaltres.

      Elimina
  2. quina meravella!!
    Bon productes excepcional resultat!
    Bon Nadal! Lo pare,
    Fina

    ResponElimina
    Respostes
    1. La bondat del producte és fonamental.
      Bon Nadal, Fina.

      Elimina

  3. Pare; -Els fogons del pare- l'orenga un producte quasi impresindible a la cuina italiana i amb aquest formatge, encara molt millor.
    Salutacions¡¡ :O)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Josep.
      Els italians, en la seva cuina tradicional, empren un nombre més variat d'herbes i de productes de l'horta que nosaltres tot i que vist des de lluny sembli que només saben menjar pasta i pizzes.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Una meravella,espectacular combinació.
    Feliç Any.Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Àngel.
      Els meus millors desitjos també per a tu i els teus estimats.
      Una abraçada.

      Elimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.