dimecres, 16 de desembre de 2009

ESPINES DE TURBOT AL FORN


Torno amb la cuina d'aprofitament, tanmateix avui és allò que aquí en diríem erròniament "boccata di cardinale", quan els italians en diuen "boconne da cardinale".

Si volem preparar turbot o rèmol al forn, plat exquisit per la finor de la carn d'aquest peix, el millor és de cada unitat fer-ne quatre filets, a partir de l'espina central. Els talls que n'obtindrem seran sense cap espina, per tant de molt millor menjar.

Ja que he emprat alguna expressió de base religiosa, ara diré que no aprofitar-ne les espines seria un pecat mortal, d'aquells que de ben segur ens conduirien directament a l'infern.

Una de les opcions, sens dubte seria fer-ne un bon brou. Les seves espines, tot i ser dures, desprenen abundant gelatina.

L'altra opció és aquesta, les farem al forn.

A més de l'espina del turbot, ens caldrà, oli, sal, pebre i optativament herbes provençals (barreja de romaní, sajolida, alfàbrega, farigola i majorana).

Folrem la plata del forn amb paper d'alumini i hi posem les espines, amb sal, pebre, unes pessics d'herbes i un raig d'oli; ho enfornem, entre 180 i 200º. Anem vigilant, ens ha de quedar lleugerament torrat.

És un plat que no vol compliments, la plata al mig de la taula i anem trencant trossos d'espina i xarrupant i escurant la carn amb la mica de gelatina que haurà després... No és gaire fi, Peró una de les menges en que el plaer de gustos i sensacions es màxim.

Una mica de pa per acompanyar no anirà gens malament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada