Melmelada senzilla de preparar i que podem emprar com a acompanyament de plats tan de carn com de peix a la planxa. Una altra aplicació és amb torrades i formatge gratinat.
Per a quatre persones ens caldran 4 cebes mitjanes, dues cullerades de mel, dues cullerades de mostassa fina, oli i mantega.
Tallem les cebes a juliana ben fina. En un cassó hi posem un rajolí d'oli suau i hi fem fondre una cullerada de mantega. A foc suau sofregim la ceba amb el casso tapat, el vapor que desprengui la ceba n'ajudarà la cocció sense menester gaire oli. Remenem de tant en tant. Si quedés massa sec hi afegim una mica d'aigua. La ceba de mica en mica anirà agafant color.
Quan hagi agafat un color marró fosc, hi posem la mostassa i la mel, ho remenem bé i deixem temperar.
En no portar gaire sucre, només la dolçor de la mel, no la podem conservar gaires dies i sempre a la nevera. És interessant doncs, fer només la quantitat que necessitem en cada moment.
Per a quatre persones ens caldran 4 cebes mitjanes, dues cullerades de mel, dues cullerades de mostassa fina, oli i mantega.
Tallem les cebes a juliana ben fina. En un cassó hi posem un rajolí d'oli suau i hi fem fondre una cullerada de mantega. A foc suau sofregim la ceba amb el casso tapat, el vapor que desprengui la ceba n'ajudarà la cocció sense menester gaire oli. Remenem de tant en tant. Si quedés massa sec hi afegim una mica d'aigua. La ceba de mica en mica anirà agafant color.
Quan hagi agafat un color marró fosc, hi posem la mostassa i la mel, ho remenem bé i deixem temperar.
En no portar gaire sucre, només la dolçor de la mel, no la podem conservar gaires dies i sempre a la nevera. És interessant doncs, fer només la quantitat que necessitem en cada moment.
Veig que t'ha agradat la recepta de la Chis. Salutacions
ResponEliminaPerdona però el comentari no va de menjar. He pensat que podia aprofitar aquest sistema per fer-te una pregunta; si et sembla bé no cal que el publiquís.
ResponEliminaAra abusaré de l’amistat que ens uneix (ja se sap, la confiança fa fàstic) i et demanaré una cosa. Aquest gadget que tens que informa de les actualitzacions dels blogs que t’interessen i surt una foto petita ,quin és? La veritat és que no l’he buscat gaire però no l’he vist.
Gràcies per la teva atenció i la resposta que segur que em faràs arribar d’una manera o altre. Graciel.la.
Francesc,
ResponEliminaTal com et vaig comentar les torrades amb aqueta melmelada van desapareixer en un moment. Boníssima de debó.
Ara les explicaré.
Una abraçada.
Graciel·la,
ResponEliminaEm sembla que és això:
A "la meva llista de blocs"... edites i surt una pantalla petita "configura la llista de blocs"... allà hi tinc marcada la opció "miniatura de l'element més recent".
Sort.
Ja ho tinc!, mira que era fàcil!, Jo em pensava que aqeust gadget ja el tenia activat i resulta que no, que estava confosa amb el llistat de blogs recomanats!. Vaja un embolic. Moltes gràcies "Pare" Manel.
ResponEliminaHola Manel, aquesta la provaré. Em recorda la mustarda de Cremona, que són fruites confitades en arrop i mostassa. És perfecte per acompanyar carns i menjars pessats, tamb´combina bé amb formatges.
ResponEliminaDoncs, ja m'ho diràs. No és per dir-ho pero va quedar extraordinària, així amb le formatge calent, começant a fondre's.
ResponEliminaTinc clar que ha de ser un bon acompanyament de carns, i també n'estic convençut de peix a la planxa o al forn.
Fa unes setmanes vaig fer una melmelada de dàtils per acompanyar un cabrit al forn, en va sobrar i la vàrem menjar amb turbot al forn. També exquisita.
Bon profit... que total són quatre dies. Salut.