dijous, 24 de març de 2011

CONILL AMB CARXOFES I XAMPINYONS A LA MANERA DE LA NOGUERA


A la comarca de la Noguera, acostumen a fer les picades amb nous enlloc d'ametlles i/o avellanes, en tenen i les aprofiten. Les nous aporten color a la salsa.

Per a quatre persones he fet servir un conill, tres carxofes, vuit xampinyons mitjans, una ceba, un tomàquet madur, dos grans d'all, una llesca de pa, un grapat de nous, julivert, una copa de vi ranci, brou de carn o de verdures, una branca de farigola, una fulla de llorer, un bitxo, farina, oli, pebre i sal. Per a l'acompanyament arròs llarg.

Pelem i tallem les carxofes en quatre o sis talls i les escaldem durant tres minuts en aigua amb sal. Les deixem escórrer bé. Després les enfarinem i fregim amb abundant oli calent.

Salpebrem i enfarinem el conill. En una cassola amb oli calent el fregim superficialment, volta i volta i el reservem. En el mateix oli fregim els alls i la llesca de pa; també els reservem per a la picada.

A la mateixa cassola, a foc mitjà, sofregim la ceba trinxada, tot remenant sovint durant mig quart. Aleshores hi incorporem les carxofes, el tomàquet ratllat, el bitxo, el llorer i la farigola. Ho deixem coure tot plegat mig quart més.

Mentre preparem la picada amb els alls i el pa fregits, les nous, el fetge del conill i julivert. Una vegada feta la deixatem amb el vi ranci.

En una paella amb unes gotes d'oli saltem ràpidament els xampinyons tallats a quarts.

Incorporem a la cassola el conill, la picada i els xampinyons i gairebé ho cobrim amb el brou. Rectifiquem de sal. Ho deixem a foc suau que vagi fent durant mitja hora llarga.

Per acompanyar el plat bullim arròs llarg.

Aquest plat convé deixar-lo reposar com a mínim una hora i no li va gens malament haver-lo preparat el dia abans.

12 comentaris:

  1. molt bo! m'agrada l'acompanyament de la carxofa!

    ResponElimina
  2. Que bona la picada amb anous!! el conill amb carxofes i aquesta salseta ha de ser per llepar-se'n els dits!

    ResponElimina
  3. no l'ha he fet mai, i axió que la picada a casa és una tradició....la probaré amb anous

    ResponElimina
  4. ENTRANDO EN EL BLOG DE DEAIAPEKIN, DEL CUAL SOY UNA GRAN APASIONADA, HE DADO CON EL TUYO.
    NO TE CONOCÍA Y ME HE DADO UNA VUELTA POR TU BLOG, M EHA GUSTADO.
    TE PEDIRÍA UN FAVOR, ESTOY PIDIENDO AYUDA A UN PROBLEMA MÉDICO QUE TENGO Y QUE SI ENTRAS EN MI BLOG Y VES LA ENTRADA DEL 22 DE FEBRERO, LO EXPLICO TODO Y LO ENTENDERÁS.
    SEA COMO SEA, CUALQUIER AYUDA QUE PUEDAS APORTAR SIEMPRE SERÁ VÁLIDA. TE PEDIRÍA QUE ME DEJASES UN COMENTARIO EN LA ENTRADA ACTUAL O BIEN AL CORREO elenazulueta@gmail.com, YA QUE ME ESTÁN LLEGANDO CORREOS EN ENTRADAS ATRASADAS Y ME VUELVO LOCA BUSCÁNDOLOS.

    MI BLOG ES cuatroespecias.blogspot,com y mi nombre: Elena Zulueta De Madariaga.

    MUCHAS GRACIAS POR TODO LO QUE PUEDAS APORTARME-

    ResponElimina
  5. Que buena preparación para el conejo.
    Me ha gustado y mucho.
    Besos

    ResponElimina
  6. Quin conillet... i amb picada de nous!... Manel, les teves cassoletes són impressionants, no em cansaria de tastar-les. Però això suposaria venir amb un pa de pagès sota el braç i instal.lar-me a casa teva uns dos mesos aproximadament...Mentre t'ho penses, agafo la recepta! Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Aquest conill fa venir salivera, fa molt de temps que no en menjo... amb aquest platillo no pararia de sucar-hi pa!
    Una abraçada
    Sandra

    ResponElimina
  8. Un altre plat de conill, que també deu d’estar boníssim, sembla que aquesta setmana ens em posat d’acord a prepara receptes de conill.
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Una forma molt saborosa de preparar el conill. Tom bona nota de la recepta.

    ResponElimina
  10. ti dico solo che ho l'acquolina in bocca....
    ho detto tutto...
    un abbraccio da lia

    ResponElimina
  11. Aquesta cassoleta ha de ser boníssima , mai he fet la picada amb nous i en quan faci la següent serà tal i com expliques el plat sencer, ens encanta el conill i també les carxofes, així que la recepta serà ideal per posar en practica la picada de la Noguera.
    una abraçada

    ResponElimina
  12. vuelvo a ver con detenimiento esta receta, me acordé de ella y aqui me tienes de nuevo, me parece estupenda y digna de ser copiada.
    Me ha encantado leerla y espero que pueda seguir haciéndolo.
    un abrazo

    ResponElimina