dilluns, 6 de juny del 2016

ARRÒS AMB CANANES DE FONS

La canana és un cefalòpodes semblant al calamar si bé de carn més dura i no tan apreciat i, per tant, més econòmic. Tanmateix a la cuina dóna molt bon rendiment, essent molt indicat en plats de cocció lenta.

A la peixateria és fàcil trobar la canana rossa. De vegades també se'n troba de negra que al nord del Cap de Creus és coneguda com a canana de fons. Aquesta és de tonalitats més fosques i de mida més gran, fàcilment entre cos i potes pot fer un parell de pams. 

En ser la canana, tal com queda dit, més dura que el calamar, no havia agafat mai canana de fons, pensant que, en ser més grossa que la rossa, seria encara més dura. No fa massa dies, el meu peixater, de família de pescadors, em va comentar que anava errat, la de fons és de més ràpida cocció i fins i tot ell, a casa, la fa sovint a la romana o a l'andalusa, com si es tractés de calamar. Així dons en vaig agafar una, passava del mig quilo... i en va sortir un arròs dels bons que he menjat.


Per a dues persones necessitem una canana de fons, 300 grams de musclos de roca, una ceba grossa de Figueres, un pebrot verd, un pebrot vermell escalivat, dos grans d'all, un tomàquet madur, 200 grams d'arròs bomba, brou de peix, oli, sal i pebre.

Comencem netejant la canana i tallant-la a trossos regulars. Obrim els musclos al vapor i una vegada oberts i temperats separem la carn i eliminem les cloves. Pelem i trinxem la ceba i els alls. Tallem petit el pebrot verd i a tires el vermell. Ratllem el tomàquet.

Posem un petit raig d'oli a la cassola i a foc suau, sense presses, sofregim la ceba. La remenem sovint fins que comenci a agafar un bonic color rosat. Ara és el moment d'incorporar-hi els alls, el pebrot verd i les cananes, salpebrem. Un quart més tard hi posem el tomàquet. De mica en mica el sofregit es va espessint, gairebé com una melmelada.

Mentre hem escalfat el brou de peix deixant-lo a punt d'ebullició.

Ara incorporem l'arròs a la cassola, ho remenem durant un parell de minuts abans de posar-hi el brou, una mica més del doble que el volum de l'arròs. Els primers set minuts ho fem coure a foc fort, hi incorporem els musclos i el pebrot vermell i abaixem la intensitat del foc durant els darrers deu minuts de cocció. 

Només ens cal deixar-ho reposar uns minuts més abans de servir.


10 comentaris:

  1. Fa molt bona cara i segur que millor gust.
    Ho tinc un poc complicat per la ceba de Figueres, té solució? ;)
    Bon profit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La ceba de Figueres és de gust dolcenc i de textura tova i dóna molt bon resultat a la cuina, però això no vol dir que aquí s'acaba el món, l'escalunya, la ceba valenciana, són també excel·lents. En definitiva, pots fer servir una bona ceba que tinguis a mà. la llarga cocció i els demés ingredients la faran bona, segur.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Un plat d'arròs per repetir.
    Jo tambè soc de ceba de Figueres

    ResponElimina
  3. Per aquí també en trobem però més petites i rosades de color.
    A vegades n'hi ha moltes i estan bé de preu, ideals per a fer-les estofades, i aquest arrosset m'agrada força.
    Ptnts
    Glòria

    ResponElimina
    Respostes
    1. La rossa és la més habitual i la que sempre havia emprat fins ara. Si mai en trobes de negra, més gran, no ho dubtis.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. A ver si soy capaz con esas instrucciones que das porque tengo problemas siempre con el arroz. Al final tengo que estropearlo echándole algo más de líquido ya que no se termina de cocer. Voy a controlar el tiempo como tu lo indicas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es preferible quedarse corto con el líquido que no pasarse, si hay que añadir más, siempre que lo añadamos hirviendo, no hay mayor problema, lo que seria un error es añadir líquido a temperatura inferior y se cortara la cocción del arroz.

      Elimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.