divendres, 2 d’octubre del 2015

RISOTTO AL VI NEGRE

A la novel·la Pista Nera de l'escriptor italià Antonio Manzini he llegit que als protagonistes els serveixen un risotto al barolo amb el que queden encantats. El barolo és un vi del Piemont que ha envellit un mínim de tres anys.

Això cal tastar-ho em vaig dir. No he trobat barolo però sí un vi negre envellit que em dóna molt bones sensacions, és el Baronia de Vilademuls, del petit celler Reig-Aulet de Parets d'Empordà.

Per a quatre persones he emprat: una ceba de Figueres, 400 grams d'arròs, mig litre de vi negre, una branca de farigola, un litre de brou de pollastre, formatge parmesà, oli, sal i pebre.

Trinxem la ceba, separem les fulles de farigola, fem arrencar el bull al brou, ratllem el parmesà fins a obtenir-be un parell de cullerades, fem uns encenalls del mateix formatge per decorar el plat.

Posem una cullerada i mitja d'oli a la cassola i hi sofregim la ceba a foc moderat fins que s'estovi i torni transparent. Ara hi posem l'arròs i el salpebrem, ho remenem durant un parell de minuts abans de posar-hi el vi. Apugem la intensitat del foc i anem remenant fins que s'hagi evaporat del tot. Ara hi anem afegint el brou de mica en mica, sense parar de remenar, als cinc minuts abaixem la intensitat del foc i continuem la cocció fins que tinguem l'arròs al dente.

Apartem la cassola del foc i hi incorporem la farigola i el formatge ratllat. Ho barregem bé per donar cremositat al plat.

Servim l'arròs amb els encenalls de parmesà.



dilluns, 14 de setembre del 2015

CREMA TÈBIA D'API RAVE

L'api rave és una varietat d'api originària del centre i el nord d'Europa caracteritzada per tenir una arrel gran i gairebé esfèrica que pot arribar als 20 centímetres de diàmetre. Precisament es cultiva per aprofitar l'arrel.


Per a quatre persones ens caldrà dues peces d'api rave, una ceba grossa, un got de llet, quatre gambes vermelles, pebre rosa en gra, oli i sal.

Comencem pelant i fent una bresa tant amb la ceba com els api raves. 

Posem un parell de cullerades d'oli en una olla al foc. Quan l'oli està calent hi afegim la ceba, l'anem remenant fins que comença a voler agafar color. Ara hi incorporem l'api, salem i ho cobrim d'aigua. Deixem coure a foc moderat durant mitja hora llarga.

Passat aquest temps hi posem la llet i amb el braç de la batedora ho trinxem finament, corregim si cal de sal i ho tornem cinc minuts més al foc.

Posem quatre cullerades d'oli en un cassó al foc, així que comenci a fregir hi posem les gambes i apaguem el foc. Passats quatre minuts, traiem les gambes, separem els caps i els tornem al cassó amb l'oli calent fins que es temperi. Només ens caldrà colar-lo per tenir un oli de gambes.

Pelem les gambes deixant només la cua.

Servim la crema tèbia amb la gamba, unes gotes de l'oli obtingut i uns grans de pebre rosa.



divendres, 21 d’agost del 2015

ARRÒS DE CABRA DE MAR


Per al fumet ens caldrà caps de peix, el de les gambes i escamarlans, una ceba grossa, tres grans d'all, una pastanaga, un tomàquet, una branca d'api i oli.

En una olla posem un parell de cullerades d'oli i hi sofregim la ceba i l'all pelats i tallats a grans talls. Quan agafi color hi incorporem la pastanaga pelada i tallada, la branca d'api i el tomàquet fet a quatre talls. Ho deixem sofregit uns minuts tots plegats i ara és el moment de posar-hi els caps del peix i marisc. Ho anem sofregint i remenant fins que es comenci a enganxar al fons, ara ho cobrim amb uns dos litres d'aigua freda, apugem el foc fins que arrenqui el bull. Abaixem la intensitat del foc just per mantenir l'estat d'ebullició i ho deixem coure durant mitja hora.

Per a l'arròs per a quatre persones ens caldrà una cabra, vuit escamarlans, vuit gambes, 100 grams de cansalada, 150 grams de pèsols desgranats, dues cebes, quatre grans d'all, un tomàquet, 450 grams d'arròs bomba, julivert, oli, sal i pebre.

En una cassola amb un raig d'oli, comencem sofregint la ceba i els alls trinxats fins que agafin color, moment en el que hi posem la cansalada tallada a daus petits i passats un parell de minuts el tomàquet ratllat. Deixem sofregir a foc suau remenant-ho sovint. ´

Tallem la cabra en quatre talls procurant que no es perdin els sucs interiors.

Quan tinguem el tomàquet cuit hi posem la cabra amb els sucs i els pèsols. Continuem la cocció a foc ben suau durant uns minuts més.

Colem el fumet i el fem arrencar el bull. Trinxem el julivert.

Incorporem l'arròs a la cassola i el deixem torrar durant un parell de minuts amb el sofregit. Ara hi afegim un litre del fumet que tenim ben calent. Passat un quart d'hora hi posem les gambes i els escamarlans. Dos minuts després apaguem el foc, hi posem el julivert trinxat i el deixem reposar uns instants abans de servir.



dimecres, 12 d’agost del 2015

SUQUET DE PENEGAL

Després de viure una molt interessant jornada de pesca en una embarcació de palangre amb base al port de Llançà, ens emportem cap a casa quatre penegals fresquíssims, acabats de pescar, amb ells prepararem un suquet d'aquells per llepar-se els bigotis i sucar-hi pa.

El penegal és un peix de l'ordre dels Scorpaeniformes, de carn blanca, dura i d'una gran qualitat.


Per a quatre persones ens caldran quatre penegals d'uns 350 grams cadascun, quatre patates mitjanes, mitja cabeça d'alls, un tomàquet madur, una ceba, una llesca de pa del dia abans, julivert, llorer, avellanes, oli, sal i pebre.

Comencem escatant i netejant de tripes el peix. Separem el cap, la cua i les aletes i tallem el cos per la meitat.

En una olla amb una cullerada d'oli sofregim la ceba tallada petita, quan ha agafat color hi afegim les aletes les cues i els caps del penegal, continuem el sofregit fins que el peix es comenci a enganxar al fons de l'olla, ara hi afegim un litre i mig d'aigua i ho fem bullir entre 20 i 25 minuts per obtenir un fumet.

Posem un bon raig d'oli en una cassola de ferro i rossegem els alls pelats, han de quedar de color fosc sense arribar a ennegrir. Els reservem.

A la mateixa cassola sofregim el tomàquet tallat pel mig, la llesca de pa, unes branques de julivert i un parell de fulles de llorer. A mesura que agafin color ho anem reservant amb els alls. Amb tot plegat i un grapat d'avellanes farem la picada.

Pelem les patates i les esqueixem, començant el tall amb un ganivet i acabant trencant-les, amb això aconseguim que deixi anar millor el midó i ens ajudi a lligar la salsa. Incorporem les patates a la cassola, les fem enrossir durant uns cinc minuts girant-les sovint. Ara hi afegim la picada i el fumet, no ha d'arribar a cobrir-les. Passats cinc minuts més hi posem el peix, salpebrem i continuem la cocció durant un quart d'hora. 

Deixem reposar uns minuts abans de servir.


diumenge, 19 de juliol del 2015

CASSOLA DE FIDEUS AMB RAP I TROMPETES

El rap és un peix que és de bon acompanyar amb bolets, pel meu gust els millors són els camagrocs i les trompetes de la mort. Ara no és temporada de bolets però he tirat de trompetes que tinc assecades.


Per a quatre persones ens caldrà un rap d'un quilo i quart aproximadament (si només comprem la cua amb tres quarts de quilo en fem prou), mig quilo de fideus, trompetes de la mort, dues cebes, dos tomàquets madurs, una llesca de pa del dia anterior, tres grans d'all, ametlles i avellanes torrades, brou de peix, farina, oli, i sal.

Amb el cap i les aletes del rap preparem el brou. Posem els bolets a rehidratar en un bol amb aigua.

Tallem la cua del rap a rodanxes d'un parell de centímetres, les enfarinem lleugerament i les fregim a la cassola amb dues cullerades d'oli. Les reservem.

En el mateix oli hi posem els alls, el julivert i la llesca de pa. A mesura que estiguin fregits ho reservem.

Trinxem finament la ceba i la posem a la cassola, ara a foc suau, i l'anem sofregint tot remenant-la de tant en tant.

Escaldem els tomàquets, els traiem la pell i els trinxem. Quan tinguem la ceba ben enrossida hi incorporem el tomàquet, salem. Continuem el sofregit sense preses.

Fem arrencar el bull al brou de peix.

Quan tinguem el sofregit al nostre gust hi afegim els fideus i els bolets escorreguts. Passat un parell de minuts hi posem el brou bullint i el rap reservat.

Mentre preparem una picada amb el pa, els alls, el julivert i un manat d'avellanes i ametlles torrades. La deixatem amb l'aigua de hidratar els bolets i quan faltin cinc minuts per acabar la cocció la incorporem a la cassola.

dimecres, 1 de juliol del 2015

GNOCCHETTI DI UOVA

Els nyoquis formen part de la tradició culinària italiana. En principi estaven fets a base de patata i farina, si bé amb el temps ha anat evolucionant i se'n poden trobar amb recuit, amb espinacs, amb tomàquet. amb carbassa, amb pa ratllat, amb...

Tornant de viatge vaig passar per la zona dels Dolomites on vàrem dinar. El plat de carn amb suc anava acompanyat de "gnocchetti di uova", només fets amb farina i ou. No els havia tastat mai així és que vaig parlar amb en Tommaso, el cuiner, que em va fer passar a la cuina i em va explicar com els feien. Aquesta és la manera.

Com a acompanyament per a quatre plats ens caldrà 300 grams de farina, un ou gran o dos de petits, sal, pebre, oli i aigua.

En un bol posem un quart de quilo de farina, una cullerada d'oli i una d'aigua, els ous i salpebrem. Ho amassem amb les mans fins a obtenir una massa homogènia. Enfarinem la taula de treball, hi posem la massa i la continuem treballant fins que no se'ns enganxi a les mans, si cal hi posem una mica més de farina. L'aplanem i la tallem a tires de menys d'un centímetre de gruix.


Les fem rodar per sobre de la superfície enfarinada i en fem petits daus.


En una olla amb abundant aigua bullint amb sal i un raig d'oli, hi anem posant els nyoquis, pocs cada vegada. Així que pugin a la superfície els deixem un minut més i els passem en un recipient amb aigua freda.

Avui he preparat una salsa de tomàquet, una vegada ben concentrada hi he incorporat els nyoquis i els de deixat coure tot plegat durant cinc minuts.

El plat principal ha estat magret d'ànec acompanyat amb la salsa de tomàquets i els nyoquis.


dijous, 11 de juny del 2015

CUA DE VEDELLA AL VI NEGRE

Fa poques setmanes la M.Glòria "Dolça" al seu sempre interessant bloc NO TOT SÓN POSTRES... A LA CUINA, ens parlava de la cua de vedella, un plat que jo no havia menjat mai. La seva manera entusiasta de parlar-ne em va animar a tastar-la. 

He de reconèixer que el resultat ha ultrapassat les expectatives que m'havia creat, vet aquí doncs la meva experiència.

Aquest és d'aquells plats que guanyen i molt deixant-lo reposar, així doncs el vaig començar el dia abans.

He emprat una cua de vedella que el carnisser a tallat en sis talls, tres cebes tendres, sis cebes petites, tres patates mitjanes, tres grans d'all, llorer, julivert, una llesca de pa, una dotzena d'avellanes, brou de verdures, vi negre, farina, oli, sal i pebre.

Salpebrem la cua de vedella, l'enfarinem lleugerament  i la daurem en una cassola amb una mica d'oli, també fregim una llesca de pa que pot ser tranquil·lament del dia anterior. Ho reservem.

Trinxem la ceba tendra i dos grans d'all i ho sofregim a la mateixa cassola. Anem remenant fins que agafin color, moment en el què hi incorporem la vedella, dues fulles de llorer i ho gairebé cobrim amb brou de verdures, salem. També hi posem un quart de litre de vi negre, de qualitat, el plat ho agrairà. Així que arrenqui el bull tapem la cassola i abaixem el foc al mínim de manera que vagi coent molt lentament, aquest plat no vol cap pressa.

Preparem una picada amb la llesca de pa reservada, les avellanes, un gra d'all i unes branques de julivert, la deixatem amb una mica del propi líquid de cocció.

Passada una hora i mitja incorporem la picada a la cassola i continuem la cocció durant tres quarts més, sempre a foc molt baix.  Ara ho deixem reposar fins a l'endemà.

Pelem les cebes petites i les patates i les incorporem a la cassola.


Verifiquem el punt de sal i continuem la cocció durant gairebé tres quarts més. Veurem que la carn està ben cuita ja que només en tocar-la es desprèn de l'os.

Ho servim acompanyat del mateix vi negre amb que hem elaborat el plat. En aquest cas un vi de la D.O. Empordà a base de cabernet sauvignon, cabernet blanc, syrah i garnatxa negra.

Aquest és un plat d'una gran melositat que ens farà llepar els dits tot escurant l'os.


Si no ho acompanyem amb patates aleshores el podem deixar acabat el dia anterior i just escalfar-ho abans de servir. Les patates és millor fer-les al moment.

dilluns, 25 de maig del 2015

ESPÀRRECS BLANCS GRATINATS



Per a quatre persones ens caldran dos manats d'espàrrecs blancs, dues patates grosses, formatge emmental, oli, sal i pebre.

Amb l'ajuda d'un pelador comencem pelant els espàrrecs des de sota de les puntes fins al final. Tallem l'extrem inferior i els bullim durant deu minuts en aigua i sal.

Pelem les patates i les tallem a llesques de mig centímetre de gruix. Posem un fil d'oli en una platera d'anar al forn i hi col·loquem les patates, salpebrem i acabem amb un altre fil d'oli per sobre. Les enfornem a 180º fins que estiguin cuites i comencin a agafar color, entre 20 i 30 minuts.

Col·loquem els espàrrecs damunt les patates, els cobrim amb formatge emmental ratllat i ho gratinem just abans de servir.

Aquest és un gran primer plat, molt gustós i sense massa dificultat.


divendres, 22 de maig del 2015

ARANCINI

Els arancini són una especialitat de la cuina siciliana tot i que ha traspassat l'estret de Messina i se'n fan habitualment a tota la Catània. Son grans croquetes d'arròs, d'uns 8-10 centímetres de diàmetre, amb ragù al seu interior encara que també se'n poden trobar altres variants, amb formatge i/o pernil. A la zona de Ragusa els acostumen a donar la forma de pera enlloc d'esfèriques. 

El seu nom (arancinu en sicilià) ve de la forma i del color, com petites taronges. El color és degut a l'ús del safrà amb l'arròs.

Els arancini són tan populars que l'escriptor Andrea Camilleri els va dedicar una de les seves històries protagonitzada pel Comissario Montalbano. 


Adelina, la seva cammarera li diu que per la notte di Capodanno li prepararà uns arancini, des d'aquell moment el Comissario frisa per menjar-los, se'n sap la recepta de memòria i l'explica detalladament al llibre. Ho fa tan bé que m'he animat a preparar-los amb alguna petita variació que comentaré.

Per a una dotzena d'arancini ens caldrà: mig quilo d'arròs, dos ous, mantega i sal.

Per al farciment: mitja ceba, 100 grams. de carn picada de vedella i porc, 200 grams tomàquet triturat, 80 grams de pèsols desgranats, una branca petita d'api, quatre talls de llonganissa o fuet, una cullerada de farina, llet, mantega, julivert, alfàbrega, oli i sal.

Per arrebossar i fregir: 200 grams. de farina, la clara de dos ous, pa ratllat i oli de gira-sol. 

L'Adelina començava el dia abans a fer un rostit amb la carn de vedella i porc,  cuit a foc al mínim, durant hores, amb ceba, tomàquet, api, julivert i alfàbrega. L'endemà bull els pèsols, fa una beixamel, fa talls ben petits de salame, ho barreja tot amb la carn i ho talla a ganivet, res de trituradora pi carità di Dio!. 

Jo he fet un sofregit de ceba a foc moderat fins que ha quedat transparent, en aquest punt hi he incorporat la carn picada i l'api tallat petit. Quan la carn ha estat feta hi he posat el tomàquet, sal, julivert i alfàbrega trinxats, continuant la cocció remenant sovint. El ragù ha de quedar ben concentrat.

Mentre he escaldat els pèsols durant un parell de minuts, he preparat una beixamel espessa i he tallat petita la llonganissa -també podria ser fuet-. 

Coem l'arròs fent-lo bullir amb el doble d'aigua, sal i un dau de mantega. L'Adelina ho fa sense safrà, pi carità. Quan estigui al dente, l'escorrem i el barregem amb dos ous batuts. L'estirem damunt d'una platera, el cobrim amb paper film i el deixem temperar.

Anem ara a fer les croquetes. Ens mullem les mans amb aigua freda, -serà de més bon treballar-, i posem arròs al palmell d'una mà fent cassoleta, posem una cullerada petita de farcit, pesòls, llonganissa i beixamel i ho recobrim amb més arròs formant una pilota. Les fem rodar sobre farina, sobre la clara d'ou batuda i finalment sobre pa ratllat.

Només ens quedarà fregir-les en oli de gira-sol fins que agafin un bonic color daurat. Les deixem damunt de paper de cuina que perdin l'excés d'oli i se serveixen ben cruixents. Acaba explicant-ho així: E alla fine, ringraziannu u Signiruzzu, si mangiano!   donant gràcies a Déu, es mengen!.



dilluns, 18 de maig del 2015

MANDONGUILLES AL ROCAFORT



Amb els següents ingredients obtindrem 32 mandonguilles: 400 grams de carn picada, meitat de porc i meitat de vedella, dos ous, 50 grams de formatge rocafort, una llesca de pa, farina de galeta, llavors de sèsam, un gra d'all, julivert, llet, sal, pebre, farina i oli.

En gran bol posem la carn picada, els ous, l'all i julivert ben trinxats, el formatge esmicolat, el pa xop de llet, dues cullerades de farina de galeta, mitja cullerada de llavors de sèsam,  sal i pebre i ho anem treballant amb les mans. Quan ho tinguem tot ben barrejat, anem fent les mandonguilles i les enfarinem.

Les fregim en oli ben calent i les reservem sobre paper de cuina perquè perdin l'excés d'oli.

Les hem servit acompanyades d'una salsa de tomàquet feta a l'oli aromatitzat d'all.