dissabte, 27 de febrer de 2010

ARRÒS AMB GARROFONS


Per a quatre persones he emprat: una lliura d'arròs, 40 garrofons, 300 grs. de costelló de porc, dues carxofes, una ceba, tres tomàquets un manat de mongeta tendra, un pebrot vermell, oli, pebre vermell dolç, sucre i sal.

En aigua mineral, amb poca calç he posat a bullir els garrofons que havien estat en remull des de la nit anterior, a foc suau durant uns cinc quarts.

En una paella amb un raig d'oli he enrossit el costelló salat i tallat a trossos. L'he reservat.

En el mateix oli i a foc suau he sofregit la ceba trinxada ben fina fins que ha agafat color, aleshores hi fe afegit el pebrot tallat petit, tot remenant de tant en tant. Passats quatre o cinc minuts hi he afegit les carxofes llescades fines i les mongetes tendres a talls regulars. Quan han agafat color hi he afegit el tomàquet, sense pell ni llavors i tallat petit, sal i sucre, deixant-ho sofregir uns minuts més. També hi he tornat a posar el costelló i els garrofons.

Quan el sofregit ha estat al seu punt hi he posat una cullerada de pebre vermell, remenant-ho sense parar i abans d'un minut hi he afegit l'aigua, aproximadament 9 dl.. Amb el foc al màxim ha arrencat el bull.


En aquest punt he hi posat l'arròs i sal. Els set primers minuts a foc viu, desprès set minuts més a foc suau. He apagat el foc i tapat la paella amb un drap de cuina i ha reposat cinc o sis minuts més abans de servir.

8 comentaris:

  1. Une délice, comme d´habitude sur ce blog...
    Amitiés
    Elisa, Argentine

    ResponElimina
  2. Elisa, te agradezco tu siempre amable comentario.
    Saludos cordiales.

    ResponElimina
  3. Noi... A mi ..és que el arròs m´agrada de totes maneres...i aquest téuna pinta estupenda...

    ResponElimina
  4. Un arròs molt ben acompanyat. Això de posar-hi garrofons és valencià 100%, oi?

    ResponElimina
  5. Dolors,
    A mi em passa el mateix. Davant un plat d'arròs mai faré un lleig.

    * * * * * * *

    Glòria,
    Diria que sí. Fa més de 35 anys em van convidar a dinar a una casa de pagès de l'interior del País Valencià i van fer una paella només amb garrofons i mongeta tendra. Ummm, encara la recordo!. A més va se la primera vegada que vaig veure posar la paella al centre de la taula i directament cadascú anàvem menjat de la part que teníem davant.
    Feia temps que no en veia de garrofons i l'altre dia en una botiga especialitzada de Figueres els vaig veure... i aquí estan.
    Salut.

    ResponElimina
  6. Doncs així mateix ens el varem menjar nosaltres al barri del Cabanyal, a València. Era una paella d'arròs amb marisc "pelaet", ens van donar culleres de fusta i au!, cadascú a fer caminet a la paella. No va quedar ni un gra d'arròs!.

    ResponElimina
  7. Això dels "garrofons" té el seu què. Em pensava que eren més comuns i no només propis del País Valencià. Nosaltres els anomenem de moltes maneres: "fesols del confit", "fesols de la peladilla"... són molt bons. Mon pare en feia a l'hort i no tenien res a veure amb els comprats congelats. Ara no se'n troben fàcilment de frescos. Salutacions

    ResponElimina
  8. Francesc,

    Per aquí no són gens comuns. Recordo de petit que els meus avis que tenien un gran hort, en alguna ocasió n'havien plantat. Aquests els vaig comprar secs.
    Salut.

    ResponElimina