diumenge, 21 de febrer de 2010

COCA AMB VERDURES, SALSITXES I OLIVES NEGRES

Avui he preparat aquesta coca, un deute que tenia amb una amiga, la Graciel·la, viatgera empedreïda i escriptora d'èxit de vendes assegurat. Em va di que li enviés per e-mail, penso que serà millor compartir-ho.

De coques salades se n'han fet sempre i gairebé a tot arreu, malgrat que la globalització ens porti a pensar gairebé només en la pizza. A casa nostra en tenim un exemple ben viu, la coca de recapta.

La manera de fer-la, els ingredients, es tan variada com permet la imaginació. És, sens dubte, un bon recurs per aprofitar allò que tinguem a la nevera, aquell producte que ens n'ha quedat poca quantitat per a fer-ne un àpat per sí sol. La podem preparar amb allò que agradi a qui l'ha de menjar, obviant allò que no ens acaba de fer el pes.

Podem, sens dubte, fer-nos nosaltres mateixos la massa, també ho podem fer amb massa que ja ens la venen a punt, sense complicar-nos la vida. Jo avui n'he fet servir d'aquesta.


Per a quatre persones he fet servir una làmina de pasta de full, salsa de tomàquet, una ceba, mig pebrot vermell, mitja albergínia, puntes d'espàrrec verd, un quart de quilo de bolets variats, quatre salsitxes, olives negres, mozzarella, orenga, oli, sucre i sal.

Amb els diferents ingredients he fet una primera cocció ràpida, els he anat saltant per separat, això m'ha permès, després, distribuir-los bé per tota la superfície de la coca.

Així doncs, he preparat una mica de salsa de tomàquet sofregint-lo amb una punta de sucre i sal.

La pasta de full, ja ve a punt per a usar, l'he punxada lleugerament amb una forquilla i hi he escampat una capa de salsa de tomàquet per sobre. Al damunt hi he anat distribuint primer la ceba i després la resta d'ingredients acabant amb la mozzarella a trossos petits i un bon polsim d'orenga.

Ho he enfornat a 200º als primers cinc minuts, desprès l'he regulat a 180º, estant-hi en total mitja hora.

12 comentaris:

  1. Aquestes coques de recapte trobo que van molt bé per a un sopar. En aquesta teva hi havia molta varietat de "sobres", eh?.

    ResponElimina
  2. Vaja el món quina coca més bona!!! Només un "però": quan tens una coca amb uns ingredients que li donen tant de volum, no resulta una mica "difícil" de menjar amb les mans? O és de les que es mengen amb forqueta i ganivet? Fa un aspecte boníssim!!! Salutacions

    ResponElimina
  3. Adés se m'ha passat preguntar-te: no deus tindre alguna recepta de massa de coca tradicional per a fer-ne a casa? És que la que jo faig ja comença a cansar-me. Salutacions

    ResponElimina
  4. Glòria,
    Ja tens raó, m'he anat animant, hahaha. De la idea inicial al resultat final no hi has moltes semblances. Volia primer escalivar el pebrot i l'albergínia, i fer-la amb aquests ingredients i les salsitxes, ja que era per dinar. A l'hora de la veritat m'he trobat només amb mig pebrot, així que la idea d'escalivar-lo ja se n'ha anat en orris, i he trobat mitja bossa de bolets i mitja d'espàrrecs, i la mozzarella que em va sobrar del risotto de l'altra dia...

    Salut.

    * * * * * *

    Francesc,

    En general em acabat amb la forquilla i el ganivet, a causa de la salsitxa que l'he feta només tallada per la meitat.

    Quan he fet jo la massa, ho he fet a partir de les indicacions del mestre Josep Lladonosa, ara bé, la veritat només ho he fet un parell de vegades. Les que venen fetes i preparades són d'una gran qualitat i estalvies molta feina.

    Les proporcions són:
    per a 1 Kg. de farina, 1 dl. d'oli, 1/2 tasseta d'aigua, 2 ous, 15 grs. de llevat i una mica de sal.
    La manera de treballar-ho és la que tu assenyales i ho deixa reposar una hora llarga.

    Salut.

    ResponElimina
  5. Cou cou et bonne soirée
    Elisa, Argentine

    ResponElimina
  6. Això és com una pizza una mica plena , oi??
    A mi m´encanta totes aquestes coses...

    ResponElimina
  7. te ha quedado formidable y es una cosa que esta muy bien porque a los chicos les encanta felicidades

    ResponElimina
  8. Una coca de recapta, amb un bon farciment com a plat únic, es un bon àpat.
    Petons

    ResponElimina
  9. Més que moltiiiiissssssiiiimes gràcies.

    ResponElimina
  10. Elisa,
    Gracias por pasar, un saludo afectuoso.

    * * * * * *

    Dolors,
    A Itàlia i a mig món en diuen així, a casa nostra sempre s'havia parlat de coques.
    Salut.

    * * * * * *

    Angeles,
    És un d'aquells recursos que pots adaptar al gust del consumidor... i al que tens a casa en aquell moment.
    Salut.

    * * * * * *

    Sion,
    Efectivament, la coca i una aminada.
    Salut.

    * * * * * *

    Graciel·la,
    Algún dia l'haurem de fer menys virtual i més real.
    Quan vulgueu.

    ResponElimina
  11. Celebro que recordis el mestre Lledonosa, en tinc dos llibres, només llegir-los ja ve salivera. D'aquestes coques en recordo haver-ne menjat de ceba i de arengada, uf massa bones!

    ResponElimina
  12. Jordi,

    És tot un referent, i el seu Gran Llibre de la Cuina Catalana, una petita meravella. Les llargues explicacions inicials, abans d'entrar en matèria, son per a sucar-hi pa, vull dir que (no sé en què estaria pensant) explica les tècniques bàsiques amb una claredat que tot la resta surt gairebé sol.

    ResponElimina