Fa uns dies una companya fotògrafa francesa que es presenta amb el nom de L'Angevine, em va demanar un lapin au laurier. No, no el tenia, però li ho vaig prometre, i... le voilà
Per a quatre persones he necessitat un conill, dues cebes, quatre grans d'all, mitja lliura de cansalada crua, deu xampinyons, quatre pastanagues, una quinzena de fulles de llaurer, herbes provençals, ginebrons, vi blanc, farina, oli, sal i pebre.
El dia abans tallem el conill a talls regulars, pelem les cebes i pastanagues i les fem a grans talls. Ho posem a marinar amb les fulles de llaurer, baies i fulles de ginebra i cobert de vi blanc.
A l'endemà, colem la maceració, separant el conill, les cebes i pastanaga, les herbes i el líquid. Trinxem cinc de les fulles de llaurer i tallem la cansalada a daus. Netegem els xampinyons i els tallem a quarts.
En una cassola gran amb oli daurem el conill i el reservem. En el mateix oli sofregim la ceba, la cansalada, el llaurer trinxat i una cullerada sopera d'herbes provençals. Quan el sofregit està al punt hi afegim un parell de cullerades de farina i ho remenem durant un parell de minuts. Reincorporem el conill a la cassola, les verdures, pastanaga, ceba i xampinyons, salpebrem i ho cobrim amb la meitat del suc de la maceració i l'altra meitat d'aigua. Deixem arrencar el bull i aleshores tapem la cassola i a foc suau deixem que vagi coent durant una hora.
Aquest és dels plats que deixats reposar guanyen en sabor. Ho tornem doncs a escalfar abans de servir.
Segur que va quedar fantàstic, amb el que m'agrada a mi el conill, aquest té una pinta molt i molt bona.
ResponEliminaUna abraçada
Sandra
Ah bon on parle de moi!!!lol
ResponEliminaJ'aime cuisiner et je suis aux fourneaux tous les matins,mais je ne pêche pas,je vais tout simplement au poissonnier,je te laisse voir quelques photos depuis les commentaires de mes visiteurs,un aperçu de l'ambiance conviviale en famille lors d'une belle table fleurie et des bons menus,cliques vers ce lien:
http://labaladeangevine.over-blog.net
Un bon guisadet de conill per a sucar-hi pa!!
ResponEliminaSandra,
ResponEliminaCal només advertir del gust intens a llaurer que potser no a tothom pot acabar de fer el pes.
Una abraçada.
* * * * * * *
L'Angevine,
Moi non plus suis pêcheur, j'aime beaucoup et je suis heureux faisant la cuisine. Mes compliments pour ton blog photo, il y en a de fantastiques.
Amitiés.
* * * * * * *
Teresa,
No és que sigui ben bé un plat estiuenc però...
Una abraçada.
Segur que et va quedar ben bo! Quin color aquestes pastanagues!
ResponEliminaManel,
ResponEliminaAquest conill pinta sensacional!!
Una abraçada
I tant que és estiuenc! és un plat fantàstic per tenir-ho preparat quan arribes de la platja!!
ResponEliminaPetonets
Alba,
ResponEliminaEl llaurer li dóna un punt diferent al rostit més habitual.
Una abraçada.
* * * * * * *
Josep,
El conill és dels plats que em criden l'atenció i tastar-ho d'una manera diferent té el seu atractiu.
Salut!
* * * * * * *
MaryLou,
Des d'aquest punt de vista tens tota la raó. Em referia a que és habitual que pensem en plats més lleugers que un rostit.
Bon estiu!