divendres, 29 de juliol de 2011

SPAGHETTI AL NERO DI SEPPIA

Fa uns anys, quan vàrem visitar els nostres amics Patrizia i Benedetto, a Marsala, ens van preparar aquest plat com a benvinguda.

Ells són uns autèntics fans dels spaghetti, però sempre amb salsa de tomàquet, a l'oest de Sicília majoritariament és així. Quan els havíem preguntat si no els menjaven mai de cap altre manera, ens digueren que sí, amb sèpia i la seva tinta. Recordant la conversa ens esperaven amb aquest plat a taula. Aquest?, de fet ben bé no, ja que la sorpresa va ser que la Patrizia el va fer amb les sèpies senceres. Per comoditat a l'hora de menjar ho prefereixo així:




Per a quatre persones he fet servir tres sèpies mitjanes, una ceba grossa, un gra d'all, un parell de cullerades de tomàquet fregit, vi blanc sec, un bitxo, 400 grs. de spaghetti, julivert, oli, sal i pebre.

He començat netejant i trossejant les sèpies, reservant les bosses de tinta en una tassa amb aigua, de fet n'he obtingut només dues doncs la tercera estava trencada. Trinxem la ceba, l'all, el julivert i el bitxo.

En una paella amb oli, a foc suau, sofregim primer la ceba i així que agafi color hi afegim l'all. Quan ja estiguin tendres hi incorporem la sèpia tot apujant el nivell del foc. Ho remenem sovint. Quan s'hagi begut l'aigua que ha després la sèpia hi posem mitja copa de vi blanc i deixem reduir. Ara és el moment de posar-hi el tomàquet, el bitxo i la tinta de la sèpia, prèviament haurem foradat les bosses amb la punta del ganivet. Salpebrem i a foc suau deixem fer durant una hora. Si cal hi afegirem una mica d'aigua.

Coem la pasta amb abundant aigua amb sal fins que estigui al dente. L'escorrem i l'afegim a la paella amb la sèpia. Remenem bé durant un parell de minuts i ja podem servir amb julivert trinxat per sobre.

Grazie, Patrizia.

7 comentaris:

  1. un piatto gustoso e invitante!!!!!!!!complimenti come sempre!ciao!

    ResponElimina
  2. La pasta amb nero di seppia m'encanta, fa una fila fantàstica!
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  3. non ho mai usato il nero di seppia in cucina ... ma devo provvedere però perche tu hai postato un piatto davvero buono dire..
    bravissimo come sempre
    lia

    ResponElimina
  4. Un plat boníssim i millor encara que sigui recepta autènticament italiana de la vostra amiga!. I les sípies senceres... eren sípies, sípies o sipionetes?.

    ResponElimina
  5. Ciao Federica,
    Una ricetta cento per cento italiana.
    Cari saluti.

    * * * * * * *

    Sandra,
    Les sípies, sense tinta, ja no seria ben bé el mateix. Quantes possibilites que ens dóna aquest saquet blavós per fora i ben negre per dins.
    Una abraçada.

    * * * * * * *

    Lia,
    Sia la pasta che il riso sono dei buoni amici col nero di seppia.
    Un abbraccio.

    * * * * * * *

    Glòria,
    Eren una senyora sípia per cap d'una mida mitjana tirant a gran. Intentar tallar-ho entremig dels spaghetti era tota una odissea o sigui que vàrem acabar-nos primer la pasta i després la sípia.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Uns espaguetis per llepar-se els bigotis
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Sion,
    ... que sempre et quedaran una mica negres, hahaha.
    Una abraçada.

    ResponElimina