De la clavellada, rajada o escrita en consumim només les aletes que habitualment ja trobem a la peixateria netes i pelades. Les espines no són tals, sinó cartílags.
Avui farem un pastís de clavellada i xampinyons, ideal per a tenir fet i menjar fred o bé escalfar-ho abans de servir. Amb pebrot escalivat farem una tapa original o també el podem servir com a entrant.
He fet servir tres ales de clavellada, uns 800 grs., dues cebes de Figueres, una vintena de xampinyons, dos pebrots vermells, 200 ml. de nata baixa en greixos, quatre ous, oli, sal, pebre i nou moscada.
Rentem la clavellada sota l'aixeta, l'escorrem i assequem amb paper de cuina. Trinxem la ceba. Netegem els xampinyons i els fem a quarts.
En una paella ben calenta amb un rajolí d'oli, marquem la clavellada per ambdós costats i la reservem. Quan s'hagi refredat amb el dors d'un ganivet desprenem la carn de la rajada dels cartílags, d'ambós costats - si ho féssim amb el tall del ganivet, fàcilment sens trencarien els tendrums i després ens costaria més de separar-los de la carn-.
En una altra paella amb oli sofregim la ceba. Quan comenci a voler canviar de color hi afegim els xampinyons. Al moment en que estiguin cuits hi incorporem el peix, sal, pebre i hi ratllem nou moscada.. Ho deixem cinc minuts més que s'acabi de coure tot plegat.
Un un bol gran posem tot aquest preparat, els ous i la nata líquida i ho triturem amb el braç elèctric. Rectifiquem, si cal de sal.
Ho col·loquem en un motlle i ho enfornem al bany Maria a 160º durant tres quarts i mig.
Aprofitem el forn per escalivar els pebrots que haurem untat amb oli i embolicat en paper d'alumini.
Una vegada fet, -si clavem un escuradents al pastís ha de sortir sec,- ho deixem temperar. També deixarem reposar el pebrot sense desembolicar, després el pelarem amb facilitat.
Ho conservem a la nevera fins el moment de servir.
Per començar, ja he après una paraula que no coneixia, no sabia que la rajada també és diu clavellada. No se'n troba massa sovint, oi?. El pastís em sembla deliciós!
ResponEliminaEi, aquesta és una recepta per fer el diumenge! La combinació del peix amb els xampinyons la trobo molt original!
ResponEliminaGlòria, els peixos, com els bolets i tants d'altres productes sovint se'ls coneix amb noms diferents segons les comarques. No fa massa en un restaurant em recomanaven un risotto d'escrita, quan els vaig preguntar què era, resulta que és de clavellada o rajada que jo mateix ja havia fet en altres ocasions.
ResponEliminaUna abraçada.
* * * * * *
Maria Àngels,
L'avantatge d'aquesta, i d'altres de similars, és que la pots tenir feta i menjar-la diumenge, o quan convingui.
Una abraçada.
Fa molts anys que no menjo rajada, m’has fet venir bons records, i moltes ganes de menjar-ne.
ResponEliminaTampoc sàvia que també sen diu clavellada
Una abraçada
M'ha passat com a la Glòria, ja he après una paraula que no coneixia, no sabia que la rajada també és diu clavellada. Trobe que és una recepta deliciosa i d'una aparença fantàstica. Salutacions.
ResponEliminaSión,
ResponEliminaNo sempre n'hi ha, però quan en veig a la peixateria n'acostumo a agafar. Amb arròs, amb pasta o amb suquet està molt bona.
Petons.
* * * * * * *
Francesc,
Tots n'aprenem, els uns dels altres, de paraules que són d'ús habitual en altres comarques. +Una abraçada.
Jo tampoc sabia que la clavellada era la rajada! Aquest plat és una meravella!! Me l'apunto!!
ResponEliminaNo coneixia la paraula, sempre aprenem! i el pastís ha d'estar molt bo!
ResponEliminaAlba,
ResponEliminaTeresa,
Els pastissos de peix acostumen a tenir una molt bona acceptació i és un plat que ja tenim preparat a punt d'emplatar i servir.
Salut!