diumenge, 30 d’octubre de 2011

CONILL AMB CAQUIS

La tardor ens porta entre d'altres productes els caquis. El consum del caqui és molt recomanable pel seu alt contingut en vitamines A i C, ric en potassi, sucres i glucosa i és un bon antioxidant.

A la cuina la elaboració de plats de tota mena incloent-hi fruites com un ingredient més és una pràctica força comuna, si bé que aquesta fruita sigui el caqui ja no és tan habitual. Avui, amb els primers de la temporada he preparat aquest conill

Per a quatre persones he fet servir: un conill, tres cebes de Figueres, dues pastanagues, quatre grans d'all, tres caquis, un quart de quilo de mongeta blanca cuita, vi ranci, brou vegetal, oli, sal i pebre.

Tallem el conill a talls regulars i el salpebrem. Pelem les cebes i pastangues i les fem a grans talls. Pelem els alls.

En una cassola de parets altes amb oli calent rossegem el conill i el reservem. A la mateixa cassola, ara a foc moderat sofregim la ceba i tres dels alls fins que comencin a agafar color moment en el que hi afegim la pastanaga, salem les verdures continuant el sofregit.

Quan el tinguem a punt hi reincorporem el conill i una copa de vi ranci, deixem uns minuts que redueixi hi ho just cobrim amb el brou de verdures. A foc suau deixem que vagi coent. A la mitja hora, retirem el conill de la cassola. Passem totes les verdures, el suc de cocció i el fetge del conill al got de la batedora elèctrica i ho treballem fins que quedi una salsa ben fina.

Tornem a posar a la cassola tant el conill com la salsa i hi incorporem els caquis que haurem pelat i trossejat. Continuarem la cocció a foc lent durant mitja hora més.


Trinxem l'altre gra d'all ben petit i el posem en una paella amb una mica d'oli fins que comenci a agafar color, moment en que hi posem les mongetes ja cuites. Ho saltem durant tres o quatre minuts.

Emplatem el conill amb les mongetes i una mica de la salsa.



9 comentaris:

  1. Els caquis sempre m'han fet una mica de fàstic, no ser perquè, els recordo aixafats a terra, caiguts de l'arbre, massa madurs, i no puc amb ells. De totes maneres l'altre dia me'ls mirava a mercat i pensava, i si trobessis alguna recepta per fer-los? que no sigui menjar-los crus? Noi, has donat al clau, aquesta recepta té molt bona pinta!!! Me l'anoto!
    Salutacions!

    ResponElimina
  2. Hola Gemma,
    Fa uns mesos en vaig mostrar també una amb espatlla de xai al forn, a través de l'etiqueta, si t'interessa, la veuràs.

    Si no en volguessis trobar en boca cap textura però sí el sabor, aleshores en el moment de triturar les verdures amb el fetge del conill, fes-ho també amb els caquis.

    Espero que en gaudeixis.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. hola,
    doncs a mi em pas just el contrari que a la Gemma! em tornem boja i em passaria el dia menjant-los..per tant, també me l'apunto!! així em podré fer un dinar amb caquis a tots els plats (bé, em falta el primer només) :-)

    ResponElimina
  4. Quina bona pinta!
    La veritat és que aquesta recepta m'ha sorprès bona cosa... És força original!

    ResponElimina
  5. Una recepta molt sorprenent! No se m'hauria acdit mai!

    ResponElimina
  6. Em passa el mateix que a la Gemma. A casa teniem un palosanto que feia caquis, de tants que n'hi havia els vaig arribar a avorrir només de netejar el terra i de lo empastifat que ho deixàven tot.

    Potser és el moment de la reconciliació i provar-los amb conill. Ja et diré com surt, tot i que els que venen a Barcelona no són com els que es feien a casa. Són massa petits i sovint els venen verts.

    ResponElimina
  7. Hola Carina,
    Jo també sóc un entusiasta dels caquis.
    Amb aquests que venen ara que són durs, que es poden menjar amb forquilla i ganivet, penso que es podrien combinar en alguna amanida. Serà qüestió de provar-ho.

    * * * * * * *

    Xavier,
    Els caquis no són dels fruits més emprats a la cuina. Si el tastes ja em diràs què t'ha semblat.

    * * * * * * *

    Alba,
    M'afalaga el teu comentari. Gràcies.

    * * * * * * *

    Jordi,
    A casa dels avis també en tenien un. L'avi els collia quan encara no eren ben madurs i els tenia en un lloc sec i airejat sobre paper de diari amb el peduncle cap avall. A mesura que maduraven els anàvem menjant. Ni embrutaven ni se'ls menjaven els ocells.
    És un bon sistema per tenir-los si no són prou madurs.
    Si t'animes ja m'ho diràs.

    ResponElimina
  8. He menjat conill de moltes maneres però amb caquis mai, serà qüestió de provar-lo
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Hola Sión,
    És una combinació de conill amb fruita diferent de les més habituals.
    Si la tastes ja em diràs què us ha semblat.
    Una abraçada.

    ResponElimina