dilluns, 25 de juny de 2012

CREMA FREDA DE PASTANAGA AMB GAMBA VERMELLA

Per a quatre persones hem emprat una ceba i una patata grosses, sis pastanagues, vuit gambes vermelles, fumet de peix, oli, sal, pebre, cristalls de sal i menta fresca.

Pelem la ceba, patata i pastanagues i ho tallem a grans talls.

En una cassola de parets altes amb una mica d'oli fregim ràpidament les gambes, un minut per cada costat, i les reservem. A la mateixa cassola, ara a foc més reduït, sofregim primer la ceba. Quan agafa color hi posem la patata i les pastanagues i deixem que comenci a enrossir tot remenant sovint. Arribat a aquest punt, ho cobrim amb el brou de peix i salpebrem, deixant que vagi bullint durant gairebé mitja hora.

Passem les verdures al got de la batedora i ho triturem ben fi. Ho passarem pel colador xinès per garantir que hagi quedat tot ben trinxat. Deixem refredar.

Servim la crema amb les gambes, que prèviament hem pelat llevat del cap i l'extrem de la cua, uns cristalls de sal, un rajolí d'oli extra verge d'oliva i unes fulles de menta com a decoració.

12 comentaris:

  1. mai he menjat crema de pastanaga....l'hauré de probar

    ResponElimina
    Respostes
    1. De les cremes de verdures pot ser és de les menys habituals, aquest teu comentari ja l'he sentit a més gent. Una vegada la tasten, en general, en queden molt satisfets

      Elimina
  2. una crema boniiiiiiisima i amb les gambes , ummm

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja t'asseguro que sí.
      I tant es pot prendre freda a l'estiu com tèbia o calenta.

      Elimina
  3. Que bona!!!!

    Una abraçada i gràcies per l'idea !

    ResponElimina
  4. Hola pare, fins avui no he sabut de la teva façeta professional, a part de la fotografia.M'has impressionat en tots els sentits. per exemple aquesta crema està al punt per menjar amb aquesta calor i sembla fàcil de fer..ja t'ho diré...Una abraçada.
    Esther R. de blocdefotos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Esther,
      És realment bona i tant es pot menjar tèbia com freda, en aquesta època no hi ha dubte, oi?
      Una abraçada
      Manel.

      Elimina