dissabte, 9 de març del 2013

COCA DE SARDINES AMB PORRO I ALBERGÍNIA

Ens caldrà una massa de pizza o de pasta de full, una albergínia, un  porro, quatre sardines, tomàquet triturat, olives, dos grans d'all, sucre, oli, sal i pebre.

Netegem les sardines d'escates i espines i les fem a filets. Tallem el porro a juliana. Trinxem l'all.

Escalivem l'albergínia, ho podem fer al caliu, al forn o al microones. La pelem i la tallem a tires fines.

En una cassoleta escalfem un petit raig d'oli i sofregim els alls trinxats. Així que comencin a agafar color hi posem quatre cullerades de tomàquet triturat, un polsim de sucre i sal. Anem remenant de tant en tant, si cal hi afegim miques d'aigua fins a obtenir una salsa de tomàquet.

En una paella amb una cullerada d'oli sofregim el porro. Quan comenci a transparentar hi afegim l'albergínia i en continuem la cocció tot plegat durant cinc minuts més.

Punxem la massa amb una forquilla i la pintem amb la salsa de tomàquet, a sobre hi posem la barreja de porro i albergínia. Salpebrem. Ho enfornem a 180º durant deu minuts.  Aleshores hi posem les sardines i les olives, ho reguem amb un fil d'oli extra verge d'oliva i en continuem la cocció durant cinc minuts més.

Deixem temperar  abans de servir.


.

14 comentaris:

  1. Molt bo!!!!aquest tipus de coca m'encanten!!!
    Petonets

    ResponElimina
  2. Aquestes coques salades són una temptació alhora que una bona solució per a sopars informals, així que a la llista!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      Ho defineixes molt bé, i admet tantes variants com vulguem.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Respostes
    1. La combinació de porro i albergínia és melosa i de molt bon gust i la sardina, sense massa cocció, n'és la cirereta.

      Elimina
  4. Aquí hi ha les "coques de recapte" , son semblants i també admeten moltes varietats , aquesta però amb sardines deu estar boníssima!
    Una abraçada! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho sé, ho sé. Sempre que en faig hi penso per no goso de posar-hi aquest nom.
      A veure si en farem un tastet.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Perquè pare? no deixa de ser recapte ...;))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Dora.
      Quan un plat té una tradició tan marcada en un territori concret, com en aquest cas, no voldria ferir cap sensibilitat, per això l'anomeno simplement coca.

      Elimina
  6. Esta bé , però segur que es més bona que algunes coques de recapte que he provat ! ;))

    ResponElimina
  7. Hola El pare! Volia comentar-te que abans d'ahir vaig fer-la i la vam trobar boníssima. Potser a la propera li afegiré algo d'orenga, però tal qual ho expliques està deliciosa!!! Segur que la repetiré.
    Moltes gràcies,
    Elisenda

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elisenda, l'orenga li donarà un toc més de cuina italiana, la coca de recapta és més de casa, en definitiva la cuina mediterrània ho té gairebé tot en comú.
      Me n'alegro de que t'hagi agradat.
      Una abraçada
      Manel.

      Elimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.