Per a quatre persones he necessitat tres quarts de quilo de popets, tres patates, dues cebes, dos porros, un pebrot verd, vi blanc, oli i sal.
Netegem els popets. Tallem la ceba i el pebrot a juliana, el porro a llesques i les patates a dauets.
En una cassola amb una mica d'oli comencem sofregint la ceba a foc suau, la cassola la mantenim tapada tot i que sovint ho remenem. A mesura que cada verdura vagi agafant color hi anem afegint per aquest ordre primer el porro, després el pebrot i finalment els pops, salem. Deixem que es begui l'aigua que desprèn.
Hi posem una copa de vi blanc i les patates. Quan hagi evaporat el vi ho mig cobrim d'aigua i deixem que vagi coent a foc mitjà durant uns 20 minuts.
Veig que ja tens fet el dinar d'avui, eh?. Els plats de fer xup-xup, tan característics de la nostra cuina, s'han de mantenir i aquests popets en són un bon exemple!
ResponEliminaUMMMMM, ja has tornat a fer un d'aquells plats que no em puc resistir de copiar-te... Els plats de cassola sobretot de peixet, em fan venir salivera ràpid!, un plat de mestre!, a reveure Manel.
ResponEliminaEls popets són bons de moltes maneres ...però amb un bon estofat no hi ha res que si assembli...
ResponEliminaUna abraçada.
Glòria,
ResponEliminaPossiblement estem més acostumats a parlar d'estofats amb carns però no té per què ser una exclusiva.
Salut.
* * * * * * *
Mercè,
Celebro molt llegir el teu comentari.
Una abraçada.
* * * * * * *
Dolors,
A mi també m'encanten els popets. Són una menja exquisida.
Una forta abraçada.
Aquest plat si que és per a sucar-hi pa!!! i els dits!! Una abraçada!
ResponEliminaTeresa,
ResponEliminaA mi més que sucar-hi pa, m'hi agrada xafar amb la forquilla les patates, que s'acabin d'amarar del tot amb els sabor de la verdura i dels pops.
Salutacions molt efectuoses.
Prenc el teu apunt, xafar amb la forquilla les patates i recollir-les amb el pa: mossegada exquisida. Molts petons.
ResponEliminaTxell,
ResponEliminaLa patata, l'arròs també, absorveixen molt bé els diferents gustos i si estan ben cuinats acaban sent tan o més saborosos que la resta d'ingredients.
Quan algún em comenta, aquestes patates estan més bones que, per exemple, el peix del suquet, internament sé que he triomfat amb el plat.
Una abraçada.
manel,
ResponEliminaquina passada, tan senzill i ja sento l'olor des d'aquí!
ens agrada molt el bacallà i serà una nova forma que no hauria imaginat mai!
una abraçada
maria
Maria,
ResponEliminaImagino pel que dius que no deus haver posat el comentari en la recepta de què parles.
Espero que us agradi.
Una abraçada.