Els francesos són el reis de les terrines i dels patés, els agraden i en fan una gran varietat. Fa uns anys, una amiga de Paris em va deixar un llibre de receptes especialitzat en el tema i, em vaig dedicar a traduir-ne alguna, aquelles que pensava em seria fàcil de trobar els diferents ingredients.
Com que el conill m'agrada molt, aquesta és la que he fet més vegades. Els més complicat és desossar el conill, especialment si per a fer la terrina el volem aprofitar tot. Si ho voleu fer més senzill, aconsellaria de comprar dos conills i desossar la carn de cuixes i espatlles reservant tota la banda del costellam per a altres usos.
Els ingredients que ens calen són un conill (la recepta original parlava de conill de bosc, jo l'ha faig amb conill de granja), una lliura de carn picada de porc, un quart de quilo de pernil o cansalada viada en un sol tall, mitja lliura d'olives sense pinyol, la molla d'una llesca gruixuda de pa, un ou, un got de vi de Porto, sal, pebre negre, fulles de farigola fresca i mantega.Comencem remullant la molla de pa amb el vi.
Desossem i trinxem la carn de conill i la barregem i amassem amb la carn de porc, l'ou, el pa xop de vi, sal, pebre i les fulles de farigola fresca.
Tallem el pernil o cansalada a bastonets.
Untem un motlle (jo ho he repartir en dos de petits) amb mantega i hi anem dipositant una capa de farcit, a sobre unes tires de pernil i d'olives tot posat al llarg, més farcit, més olives i pernil i acabem amb una darrera capa de farcit.
Tapem la terrina amb paper d'alumini i la posem al forn a 200º al bany Maria, durant una hora i mitja. Quan ja porti una hora, és possible que s'hagi després aigua de la carn de porc i encongit, ho traiem del forn, escolem l'aigua i ho tornem a enfornar, ara sense tapar perquè agafi una mica de color.
Deixar reposar al menys d'un dia per l'altra. L'he servida damunt unes torradetes i acompanyada d'una amanida d'endívies i nous.
davvero sfizioso!!!complimenti!!ciao!
ResponEliminaHola Manel!, amb aquesta recepta quedes com un senyor!, una presentació maquíssima i una elaboració molt completa.A casa devien quedar tots ben satisfets,oi?.Una abraçada!
ResponEliminadavvero una buonissima ricetta
ResponEliminacomplimenti
kiss
Pina
Federica,
ResponEliminaDa non lasciarne ne una briciola. Ciao.
* * * * * * *
Mercè,
Amb els anys, i no és que ho faci massa sovint, ja ha esdevingut un clàssic.
Una forta abraçada.
* * * * * * *
Pina,
Con le vostre proprie parole, bisogna provarlo per gustarlo.
Un abbraccio.
Manel,
ResponEliminaUna elaboració molt treballada i amb un resultat realment espectacular. Felicitats!
que bo!
ResponEliminaaquesta recepta me la guardo, no la coneixia i segur que està deliciosa.
acabo de conèixer el teu bloc i les receptes que hi he vist estan molt bé i tenen una pinta deliciosa
m'uneixo als teus seguidors, ok?
salutacions
Benvolgut Manel, t'ha quedat una recepta boníssima!! I mira que jo no sóc massa amant del conill (ni de la llebre, tampoc). Però estic segur que als meus sogres els encantarà. Per això ja et dic que queda apuntadíssima. La presentació: de luxe!!! Enhorabona.
ResponEliminaP.S. I si en comptes de conill hi usara pollastre casolà? Podria quedar bé?
Mira que no m´agrada el conill però veig les fotos i en menjaria un bon bocí!!!
ResponEliminaJosep,
ResponEliminaEn efecte, desossar el conill és força entretingut, però ja explico el pla "B", sempre cal tenir un pla "B" a punt, oi?. Tanmateix, val la pena.
Salut.
* * * * * * *
Laura,
Benvinguda, ja saps que tens sempre la porta d'aquesta cuina oberta.
Salut.
* * * * * * *
Francesc,
Jo, sense dubtar-ho, ho provaria. A França pots trobar diverses terrines fetes amb aviram, bé només amb el fetge, bé amb tota la carn, i de les receptes que tinc, n'hi ha alguna. Ja m'explicaràs l'experiència!
Salut.
* * * * * * *
MªJose,
Es clar que a mi m'agrada i et diria que ho tastessis, i tal com suggereix en Francesc, podries mirar de substituir-lo per altre carn que t'agradi. Si ho proves, ja m'ho faràs saber, d'acord?
Salut.