Fa un parell de dies l'amiga Glòria del bloc El cafè de nit ens va mostrar la recepta d'unes postres pròpies del País Basc la INTXAURSALSA, una salsa o sopa de nous. No la coneixia i em va semblar que havia de resultar molt gustosa.
El cervell sempre va un pas endavant i em vaig dir, ja que el principal ingredient són les nous, per què no donar-li un toc diferent, afegint-hi una mica de ratafia, el nostre licor tradicional d'herbes fet a base de nous verdes més unes quantes herbes... i aquí sí que se n'hauria de fer tot un tractat, cada elaborador sap quines hi posa i no ho explica a ningú que no sigui el descendent per a poder transmetre la recepta magistral de pares a fills.
Posats dons a fer, n'he fet un parell de versions, la que ens proposa la Glòria i la segona amb el toc de ratafia. La primera és molt bona, la segona... també, amb un toc especial.
Per a quatre persones he fet servir mig litre de llet, 80 grs. de sucre, 100 grs. de nous i mitja branca de canyella. A més una cullerada sopera de ratafia.
Tots els ingredients, llevat de la canyella, els he posat al got de la batedora i ho he triturat. Tanmateix he de dir que la propera vegada, ratllaré les nous i ho barrejaré manualment. Amb la batedora agafa massa aire i a la presentació s'hi veu com una fina capa d'escuma.
Es posa amb la canyella en un cassó a foc moderat i es va remenant amb la batedora manual de varetes entre un quart i un quart i mig. S'anirà espessint com una crema.
Es deixa temperar, es posa a cadascuna de les copes de servir i es deixa un mínim de tres hores a la nevera. Un quart abans de servir ho he tret de la nevera.
M'agrada molt aquesta adaptació teva de la Intxaursalsa amb ratafia, l'has convertit en una intxaursalsa molt nostrada. Et copio la idea per a la propera, perquè segur que repetiré!
ResponEliminaTambé vaig fer l'inntxaursalsa fa poc temps i em va agradar molt. Aquesta recepta Basco-catalana que has inventat deu ser boníssima!com sempre tens idees molt enginyoses!Una abraçada.
ResponEliminaDonibaneko,
ResponEliminaSe trata de un postre dulce, no obstante imagino, e intentaré la prueba que, sin azucar, pueda acompañar otros platos. Saludos.
* * * * * * *
Glòria,
Ja saps com m'agrada de fer provatures.
Salut!.
* * * * * * *
Mercè,
Moltes gràcies pel compliment. Una forta abraçada.
Ostres!
ResponEliminaQue en fa de temps que no en faig d'intxaursalsa!! i el toc de ratafia genial.
Ai! que ara em vind´ra de gust!
M'ha encantat manel.
Petons!!!
Entre tu i la Glòria m'esteu fent unes ganes de fer aquesta recepta!!! A veure si trobe anous de les de casa nostra (les californianes trobe que no fan gust de res) i la prepare. Me l'apunte!!! Si és que us ha quedat a tu i a la Glòria que me'n menjaria unes quantes!! Salutacions
ResponEliminaQuina bona idea, és una adaptació catalana d'un plat tradicional vasc. Trobo que la ratafia li va que ni pintada...
ResponEliminaL'has fet més líquida que la de la Glòria, oi?
Estimat amic, has fet insuperable allò que no es podia superar. Ets el millor!
ResponEliminaNúria,
ResponEliminaJo ja he dit que no la conixia i m'ha encantat, per a repetir de tant en tant.
Petons.
* * * * * * *
Francesc,
Són unes postres potents, ja saps les calories que aporten els fruits secs. De tant en tant, però, podem fer-ho, el paladar ens ho agrairà.
Salut.
* * * * * * *
Gemma,
Es possible. Després un cop feta, vaig buscar més informació i vaig trobar el temps de cocció que explico. De fet jo no l'he tingut tant de temps. La textura obtinguda m'ha agradat.
Salut.
* * * * * * *
Texll i Kike,
Mireu que sou exagerats!!, hahaha. Una abraçada.