Per a quatre persones he fet servir vuit guatlles, tres cebes, quatre pastanagues, quatre grans d'all, un enciam petit, escarola, un tomàquet, anacards, pebre negre, vinagre de xerès, oli, sal, farigola, orenga i llorer.
Comencem el plat el dia abans ja que és convenient deixar-lo reposar.
Acabem de netejar bé les guatlles, que no quedin petites plomes. Les esbandim i assequem amb paper de cuina. Tallem les cebes a juliana fina. Pelem i tallem les pastanagues.
Salpebrem les guatlles i en una cassola ampla amb oli ben calent les enrossim, girant-les perquè agafin color per tot arreu. Les reservem.
En la mateixa cassola, a foc més moderat, sofregim la ceba. Quan comenci a agafar color hi afegim els alls amb pell i la pastanaga i ho deixem uns minuts amb la cassola tapada, remenant però de tant en tant.
Una vegada estofada la verdura hi reincorporem les guatlles, una branca de farigola, un parell de branques d'orenga, unes fulles de llorer, sal i pebre negre en gra. Hi afegim un got de vinagre i amb la cassola destapada ho deixem que redueixi. Aleshores hi posem un parell de gots d'aigua i ho deixem coure tot plegat durant una hora. A mitja cocció donarem la volta a les guatlles.
Abans de servir, tornarem la cassola al foc afegint-hi una tassa d'aigua i quan arrenqui el bull ho tindrem quatre o cinc minuts, girarem les guatlles i quatre o cinc minuts més per tal que agafin una mica d'escalfor.
Prepararem un llit d'enciam i escarola, hi posarem a sobre les guatlles, verdura de l'escabetx, uns talls de tomàquet i anacards. Amanim i ja podem servir.
És d'aquells plats que ja tenim gairebé preparats i que només ens caldran uns minuts per servir.
non e un mio piatto preferito la quaglia però mio marito ne va matto quindi potrei fargli una sorpresa con questa tua ricetta.... ^__^
ResponEliminaun abbraccio da lia
la quaglia si consuma poco qui, però il piatto è davvero molto invitante!da provare! complimenti!!!!ciao!
ResponEliminaCrec que no he menjat mai guatlles, però aquestes tenen un aspecte molt "saludable", així que si me'n fas un platet vinc volant!Una abraçada Manel!
ResponEliminaQuina amanida noi! a nosaltres les guatlles ens agraden força, i axí escabetxades en amanida tèbia... Déu ni do!
ResponEliminaCiao Lia,
ResponEliminaOppure puoi dirgli di venire da me...
Cari saluti.
* * * * * * *
Federica,
Nemmeno qua la quaglia si mangia spesso, ma ogni tanto non va mica male.
Un abbraccio.
* * * * * * *
Mercè,
Ja pots venir, la pista d'aterratge està lliure... ara que una vegada feta la inversió els de Ryanair no paren de fer xantatge d'allò més barroer.
Petons.
* * * * * * *
Alba,
A l'estiu l'escabetx és un bon recurs ja que ho pots tenir gairebé a punt.
Una abraçada.
Al meu home li encantarà aquesta recepta, me l'apunto!
ResponEliminaAquí tens una gran fan de les guatlles, però al Xavi li agafaria algo si les fes a casa...són el motiu principal pel qual va deixar de menjar carn! Ais! jejeje Sembla que m'hauràs de convidar a dinar! Té una pinta espectacular aquesta amanideta!
ResponEliminaUna abraçada,
Sandra
Es un plat que també es pot menjar tebi, aquets dies de calor
ResponEliminaUna abraçada
Mariàngels,
ResponEliminaDesitjo que li agradi.
Salut!
* * * * * * *
Sandra,
No sé, no se... va, vine! Que vingui en Xavi si vol, ja farem una altra cosa sense carn.
Una abraçada.
* * * * * * *
Sión,
Tebi el vaig fer i si algú el vol ben calent, doncs també.
Petons.