Tot just acabo de llegir el llibre de l'Andrea Camilleri, "La dansa de la gavina". Una nova publicació amb Salvo Montalbano com a protagonista.
Una nit, en arribar a casa, frueix de valent amb un dels plats que li ha deixat preparat l'Adelina, unes mandonguilles d'albergínia.
Si tant van agradar al comissari, per què no les tastem? Vet aquí, doncs, la meva versió.
Per a unes 25 mandonguilles ens caldrà una albergínia grossa, 125 grs. de farina de galeta, 100 grs. de formatge parmesà ratllat, dos ous, dos grans d'all, julivert, llavors de sèsam, oli, sal i pebre.
Per a la salsa, un iogurt grec, mitja poma i unes fulles de menta fresca per decorar.
Comencem escalivant l'albergínia al caliu, al forn o al microones. Quan estigui la pelem, l'esmicolem i la deixem una estona damunt d'un colador perquè perdi el líquid que pugui tenir.
En un bol barregem 100 grs. de farina de galeta, el parmesà ratllat, els ous, l'all i el julivert trinxat, l'albergínia, sal i pebre. Ho amassem bé i anem formant les mandonguilles. Les passem per la resta de farina de galeta barrejada amb unes llavors de sèsam.
En un cassó amb l'oli ben calent les fregim fins que comencin a enrossir. Les reservem damunt de paper de cuina perquè deixin anar l'excés d'oli.
Pelem la poma i la tallem a daus petits. La barregem amb el iogurt.
Presentem les mandonguilles amb un fil de salsa de iogurt, adornant-les amb unes fulles de menta fresca.
Tant pot ser un entrant com una tapa cruixent.
Unes croquetes força diferents, però que deuen d’estar molt bones !!
ResponEliminaPer ser diferents em va atraure l'idea així que ho vaig llegir.
EliminaEls sabors de l'albergínia i el parmesà formen una bona combinació.
quina bona idea, no ho havia vist mai.....
ResponEliminaLídia,
EliminaJo tampoc n'havia sentit a parlar i el resultat ha estat més que satisfactori.
Una abraçada.
ep!! Molt bona idea!! En sé d'un a qui li encantaran. I és el meu company, que també és molt fan del Camilleri! Espero que també ho sigui d'aquestes mandonguilles... he he he. Petons
ResponEliminaMarina,
EliminaAixí ja sabeu que en Montalbano és un sibarita de la cuina. Una bona carta de presentació del plat.
Una abraçada.
LA veritat és que no pinta malament, al contrari però ... aquesta no la faré. Com ja saps, no soc ni d'albergínies ni de pilotilles. I... mira..em sap greu i tot.
ResponEliminaUna abraçada i bon profit
G.
El comissari estarà content, més que n'hi tocaran.
EliminaUna abraçada.
Una recepta novedossa , ens hi haurem de posar ! Per cert que encara que no t'ho digui , faig les teves receptes .;))
ResponEliminaAbraçada!
Espero que, a més de fer-les, en gaudiu.
EliminaUna abraçada.
S'hauran de provar! m'agrada la proposta! bon cap de setmana!
ResponEliminaTeresa,
EliminaFaràs bé. Ja m'ho sabràs dir.
Una abraçada.
Si , esclar que en gaudim! :))
ResponElimina