dimecres, 1 de febrer de 2017

SARD IMPERIAL AL FORN AMB VERDURETES

El sard imperial (Diplodus cervinus) es diferencia del sard per cinc bandes de color marronós que recorren transversalment el seu cos i per la boca petita voltada de llavis gruixuts i carnosos. Pot arribar a sobrepassar els 4 quilos de pes. La seva carn forta i molt saborosa el fa un peix molt apreciat a la cuina.

Ahir vaig tenir l'ocasió de poder comprar-ne un acabat de sortir de les xarxes del tresmall, més fresc impossible, feia 1'3 quilos de pes i amidava 45 centímetres de llarg.


Per a tres persones, a més del sard imperial, he emprat un manat d'espàrrecs verds,  una carxofa i una pastanaga grosses i un altre manat de mongeta tendra, dos grans d'all, sal, oli i pebre rosa.

El primer pas es treure l'escata del peix i separar la carn de les espines, n'he fet sis talls.

Aprofitant el cap i les espines he preparat un brou de peix que he congelat per a futures aplicacions.

Preparem les verdures. No aprofitem la part més llenyoses dels espàrrecs. Pelem la carxofa i la fem a llesques. Pelem la pastanaga i la tallem a bastonets. Despuntem la mongeta tendra  i en fem grans talls. Pelem i llesquem els alls.

En una olla en abundant aigua bullint escaldem les verdures durant un parell de minuts. Les passem a un recipient amb aigua i gel per trencar la cocció i que mantinguin el color.

En una paella ben calenta regada amb unes gotes d'oli marquem el peix, primer pel costat de la pell i després pel de la carn. Només ha d'agafar color, l'acabarem al forn.

Passem el peix a una platera amb la pell cap a baix, el salem lleugerament i l'enfornem a 200º durant uns quinze-vint minuts.

Mentre, en una paella amb una mica d'oli daurem els alls i els reservem. Seguidament anem saltant ràpidament les diferents verdures.

Muntem el plat amb les verdures, a sobre dos talls de sard, els alls reservats, pebre rosa xafat i escates de sal marina.


5 comentaris:

  1. Quina il·lusió poder cuinar un sard imperial, una recepta boníssima!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Feia temps que hi anava al darrera. No és fàcil de trobar a les peixateries, aquests exemplars acostumen a anar directament als restaurants.
      És d'aquells plats que es fan recordar.

      Elimina
  2. Bon dia, Manel,
    Quina meravella! un peix majestuós em sembla i salvatge, així l'anomenava un pescador-peixater quan superava un pes :)
    Exquisit!
    Cuinat amb les verdures del moment com la bona carxofa i els espàrrecs tan deliciosos.
    Un dinar de festa, de Festa Major!
    Enhorabona! Magnífic plat!
    Que tinguis un molt bon dia,
    Una abraçada,
    Fina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo asseguraria que el sard imperial ho és tot de salvatge, sempre l'he vist de mida mitjana a gran, i no se'l troba gaire sovint. Del peix d'aqüicultura se'n troba molt sovint, en abundància i tots de la mateixa mida.
      Veritablement és un peix que es fa dir sí senyor.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. si!, no estava ben expressat!
    Gràcies!

    ResponElimina