Aquesta seria una variant "a la catalana" del conegut marmitako. Al país basc acostumen a fer coccions molt més ràpides que les nostres, això ho he respectat; les variacions que m'he permès en aquest plat es fer servir el pebrot vermell, ells utilitzen normalment el pebrot verd allargat i posar-hi la carn de nyores, en lloc de la del "pimiento choricero".
Per a quatre persones fem servir uns 600 grs. de llom de bonítol, quatre patates, una ceba, un pebrot, dos tomàquets, tres grans d'all, dues nyores, brou de bonítol o vegetal, julivert, oli i sal.
Des d'una hora abans tenim les nyores en aigua tèbia per tal de que es rehidratin.
Escaldem els tomàquets per a treure'ls la pell i les llavors i els tallem a daus petits. També tallem petit el pebrot,
En una cassola amb una mica d'oli posem a sofregir la ceba ben trinxada, remenant sovint, passat un minut afegim l'all també trinxat petit. Abans de que agafin color, just quan comencin a transparentar hi posem el pebrot i a continuació el tomàquet, continuem la cocció tot remenant durant tres minuts més.
Comencem tallant la patata per acabar trencant-la, es la manera en que desprèn més midó i ajuda a espessir la salsa tot impregnant-se més del gust del aliments.
Afegim la patata a la cassola amb la sal corresponent i la carn de la nyora. Ho cobrim amb brou de bonítol, si no en tenim hi podem posar un brou de verdures. Deixem que cogui durant un quart d'hora.
Mentre, tallem el bonítol a daus.
Enretirem la cassola del foc i hi posem el bonítol. Tapem i deixem que es cogui amb la pròpia escalfor de l'estofat tot reposant durant cinc minuts. Hi afegim julivert trinxat per sobre i ja el podem servir.
Escaldem els tomàquets per a treure'ls la pell i les llavors i els tallem a daus petits. També tallem petit el pebrot,
En una cassola amb una mica d'oli posem a sofregir la ceba ben trinxada, remenant sovint, passat un minut afegim l'all també trinxat petit. Abans de que agafin color, just quan comencin a transparentar hi posem el pebrot i a continuació el tomàquet, continuem la cocció tot remenant durant tres minuts més.
Comencem tallant la patata per acabar trencant-la, es la manera en que desprèn més midó i ajuda a espessir la salsa tot impregnant-se més del gust del aliments.
Afegim la patata a la cassola amb la sal corresponent i la carn de la nyora. Ho cobrim amb brou de bonítol, si no en tenim hi podem posar un brou de verdures. Deixem que cogui durant un quart d'hora.
Mentre, tallem el bonítol a daus.
Enretirem la cassola del foc i hi posem el bonítol. Tapem i deixem que es cogui amb la pròpia escalfor de l'estofat tot reposant durant cinc minuts. Hi afegim julivert trinxat per sobre i ja el podem servir.
Visca el marmitako a la catalana, aquest guisadet que ens presentes no té cap mena de desperdici. Molts petons.
ResponEliminaooooooohhhh que bo!!
ResponEliminaM'has fet venir gana amb aquest guisadet ;))
Hola Txell,
ResponEliminaTot es pot menjar. En fer-ho amb llom de bonítol, no hi ha ni una espina.
Una abraçada.
Manel.
* * * * * * *
Hola Anna, benvinguda.
Doncs si t'animes a fer-ho ja m'ho comentaràs.
Salut.
Manel.
Això si que es un senyor “marmitako” catalanitzat.
ResponEliminaPetons
Sion,
ResponEliminaÉs curiós com les maneres de cuinar són força diferents, i no vol dir que una sigui millor que l'altra.
Una abraçada.
Manel,
ResponEliminaAquest plat m'encanta per partida doble. D'una banda el guisat ha de ser exquisit i d'altra, no hi ha espines!!
Josep,
ResponElimina... i a més és relativament ràpid de preparar. En qüestió de mitja hora ja està a taula.
Salut.
buonissimo tonno e patate..un bel piatto unico gustoso!
ResponEliminaGrazie infinite dei tuoi gentilissimi commenti!!! buona serata!! ciao!!
Federica,
ResponEliminaHo cercato di usare il traduttore di Google all'italiano e vedo che non è molto affidabile. Se mai in una ricetta che ti piaccia hai qualche dubbio e posso aiutarti, sarà per me un piacere.
Ciao.