A Itàlia hi ha tradició de preparar aquesta pilota farcida i la serveixen com a segon plat, el Polpettone, amb algun acompanyament.
L'elaboració no és complicada però tot plegat sí una mica llarga, l'esforç però val la pena.
Per a quatre persones ens caldrà: mig quilo de carn picada -està bé si és meitat de porc i meitat de vedella-, mitja lliura de ventresca tallada ben fina -la podem trobar ja tallada en sobres al supermercat, pot ser crua o curada-, 150 grs. d'espinacs, 100 grs. de gambes pelades, 100 grs. de formatge ratllat, una ceba, un ou, farina de galeta, orenga, oli, sal, pebre i un full de paper vegetal per enfornar.
Comencem preparant el farcit. En una paella en una mica d'oli sofregim la ceba fins que comenci a canviar de color, aleshores hi afegim els espinacs prèviament escaldats, el formatge ratllat i les gambes, sal i pebre. Deixem uns cinc minuts remenant-ho sovint.
En un bol gran de treball posem la carn picada, l'ou, 3 o 4 cullerades soperes de farina de galeta, una cullerada d'orenga, sal i pebre, i ho treballem amb les mans fins a tenir-ho tot ben barrejat.
De la ventresca en retallem la pell dura. Pre-escalfem el forn a 150º.
En una superfície de treball hi posem el full de paper vegetal mullat en aigua. a sobre hi anem posant els talls de ventresca un a a tocar de l'altre. Al damunt hi posem la carn picada fent un rectangle i al centre hi repartirem el farcit. Amb l'ajut del paper ho enrotllem prement-ho bé i ho col·loquem en un motlle rectangular.
Ho enfornem. Passada una hora ho traiem del motlle donant-li la volta, ho tornem a posar deixant-ho però destapat de paper perquè s'acabi de daurar bé. Ho tornem a enfornar durant mitja hora més.
Si ho deixem refredar serà de més bon tallar a llesques sense que se'ns trenqui.
Ho podem acompanyar de moltes maneres, jo ho he acompanyat amb un puré de patates a les fines herbes.
No cal dir que el farcit pot ser tan variat com vulguem... la imaginació al poder!
Hola!!!
ResponEliminaQuina llastima, no puc veure la foto, no se que li pasa al meu ordinador, però per el que he lleguit ha d'estar bonissim, i amb la guarnició de puré , mmm o amb parmentier de boniato també ha de quedar de vici.
Aquesta recepta la faré a casa, a veure que em diuen, encara que segur que trionfa.
Petonets.
Nuria.
Hola,
ResponEliminaporto el blog del Club de Cuines (a clubdecuines.cat), portal de cuina de TV3 i Catalunya Ràdio, i de cara a St Jordi volia demanar als blogs de cuina en català que em recomanessin un llibre de cuina i que em diguessiu en una frase o dos perquè us agrada o el recomaneu. M'ho pots enviar per correu electrònic a clubdecuines@tv3.cat? D'això en vull publicar un text o varis, que servirà tant per conèixer llibres de cuina com per conèixer blogs com el teu...
Esborra aquest comentari quan vulguis, ja entenc que no va lligat amb el contingut d'aquest text, però no trobava altre manera de contactar.
Gràcies!
Roger
Quina recepta més bona!!! Segur que vas triomfar a ta casa. És ben curiós això de fer pilotes farcides. Ho haig de provar. Salutacions
ResponEliminaNúria,
ResponEliminaNo varen quedar ni les engrunes. Com a acompanyament tampoc ha de quedar gens malament alguna verdura de temporada feta en tempura, com carxofes o puntes d'espàrrec...
Una abraçada.
Manel.
* * * * * * *
Francesc,
Aquí no hi estem massa acostumats, peró bé que farcim aus o carns com l'espatlla de xai o de cabrit...
Ja hem diràs el què.
Salut.
Manel.
Aquesta és contundent, eh?
ResponEliminaHola Glòria,
ResponEliminaEn efecte és un bon segon plat. Amb un petit acompanyament, sigui en forma de salsa, puré o verduretes i quedes com un senyor.
Una abraçada.
Manel.
ciao... ecco cosa ci prepari: un polpettone spettacolare!!! ciao
ResponEliminaElena,
ResponEliminaÈ una idea italiana, qua non c'è l'abitudine di farcire la polpetta.
Ciao.