diumenge, 7 de març del 2010

CREMA DE GARROFONS I PASTANAGA AMB MADUIXOTS


Fa uns dies vaig parlar dels garrofons i ja comentava com els havia cuit. Com que la cocció és llarga en vaig fer més i els vaig congelar.

Avui, amb el temps fred que encara ens acompanya, semblava que aniria bé alguna cosa calenta de primer, així doncs he preparat aquesta crema.

Per a quatre persones he fet servir, mitja ceba, un porro, dues pastanagues grosses, aproximadament un quart de quilo de garrofons cuits, maduixots, oli, sal i pebre.

He començat sofregint, en una cassola, la ceba i el porro tallats petits. Quan han agafat color hi he afegit les pastanagues també a talls, sal i pebre. Ho he deixat uns 5 minuts abans de cobrir-ho bé amb aigua i deixar-ho coure uns vint minuts. Quan gairebé estava la pastanaga cuita hi he afegit els garrofons que ja havia descongelat, deixant-ho uns minuts més.

He tret el líquid sobrer, sense llençar-lo, i ho he ben triturat, passant-ho després pel colador xinès, no m'interessava que hagués quedat cap pell dels garrofons. Si quedés massa espès hi afegim una mica del liquid de la cocció.

Una vegada emplatat, hi he posat uns maduixots com a decoració i regat amb unes gotes d'oli extra verge d'oliva.

12 comentaris:

  1. Com m'agradaria tastar-la, per mi el sabor dels garrofons és un gust completament desconegut, gràcies per ensenyar-nos-ho. Molts petons.

    ResponElimina
  2. Em sembla una combinació d'elements molt curiosa. Això dels maduixots és un toc ben original. Segur que era bo. Salutacions

    ResponElimina
  3. Els garrofons estan per tarragona , oi?
    El meu home te unes oliveres i ni han molts de això...però jo no hi fet mai res ...no en tic ni idea de com fer-ho..

    ResponElimina
  4. Hola "La cuina vermella",

    De garrofons actualment per aquí gairebé no se'n troben. Feia molt que no en veia i en una botiga de llegums i fruites seques en vaig trobar de secs. Són una mena de mongetes molt grosses.
    En canvi al País Valencià són molt més habituals.
    Gràcies a tu per passar i deixar el teu comentari. Sempre tens les portes obertes.
    Un petó.
    Manel.

    * * * * * * *

    Francesc,

    Tu també saps molt bé el què és aprofitar "restes" d'altres coccions per, junt amb més ingredients disponibles, com si de dins d'un barret de copa es tractés, amb la teva vareta màgica, treure'n un plat diferent.
    De cremes amb llegums ja n'havia fet, i els maduixots, en tenia per a posar-los a l'amanida. Li van donar color i un contrast de gust molt bo.
    Salut.

    * * * * * * *

    Dolors,

    Penso que tens una petita confusió. Els garrofons són una varietat de fesols de mida molt gran. Penso que al que et refereixes, que són els fruits d'arbres que sovint comparteixen espai amb les oliveres, són les garrofes, fruït del garrofer. Pel que sé es dóna de menjar als animals, però havia sentit a comentar que durant la guerra civil, època de molta fam, també es menjaven. La veritat no ho he tastat mai.
    Salut.

    ResponElimina
  5. La recepta ha d`estar boníssima, fa tems que busco els garrafons i no en trobo on els vas aconseguir Gracies
    Petons

    ResponElimina
  6. Sion,

    A mi també em va costar molt, per fi en una botiga de Figueres, on venen a granel molts tipus de gra, llegums i fruits secs. Em va fer il·lusió.
    Una abraçada.
    Manel.

    ResponElimina
  7. HOLA MANEL, GUAPO TU

    QUIN PLAT MÉS ORIGINAL, EM EL TEU PERMÍS HE TRÈS NOTA DE LA RECEPTA,..EL QUE PASSA ES QUE EN CONTES DE GARRAFÓNS, O TINDRÉ QUE FER AMB MONGETES DEL GANXET, QUE AQUI A MALGRAT EN TENIM
    LA DENOMINACIÓ D´ORIGEN,...DONCS ELS GARRAFONS, TELA MARINERA PER TROVAR-NE

    MIL PETONETS SUSANNA

    ResponElimina
  8. Hola Susanna,

    Em sembla perfecte el canvi. Precisament és la idea que vull transmetre a través de les meves receptes. A partir d'un plantejament bàsic ser capaços de fer totes aquelles modificacions que ens vagin bé, tan sigui perquè algun dels ingredients no ens agradi, no en tinguem, o perquè pensem que amb alguna variant pot quedar millor. Endavant doncs.
    Ja em diràs què tal.
    Una abraçada.

    Manel.

    ResponElimina
  9. Hola!!!!

    Quina idea mes fantastica has tingut al incoure madixots a la crema,li han de donar un contrast de sabors genial.

    Em quedo amb la idea.
    Petonets igràcies percomparir aquesta marevella.
    Petonets
    Nuria

    ResponElimina
  10. Bon dia Núria,

    La barreja de fruites amb altres menges és cada vegada més habitual, tot i que hi pugui haver gent a qui no acabi de fer el pes.

    En aquest cas t'asseguro que a més de l'efecte visual, a nivell de sabors va ser tot un encert.

    Si ho proves, ja em diràs el què.

    Una abraçada.
    Manel.

    ResponElimina
  11. Hola, m'he topat amb aquesta recepta buscant receptes de garrafons (així en diem a casa). Jo he menjat garrafons des de petita, però no com a plat principal, bàsicament la meva àvia (som de Tarragona) els afegia a l'arròs de conill i quedava deliciós! Sempre m'han agradat molt però a casa no els han cuinat mai com a plat principal, per això n'estic buscant receptes, és un llegum taaan bo! Es poden comprar a granel en llocs especialitzats, però de vegades també es troben en supermercats, tant cuits com per coure. Jo els estic coent per primera vegada! Provaré aquesta crema, té súper-bona pinta! Gràcies!

    ResponElimina
  12. Hola Muns,
    Les cremes, calentones,a l'hivern venen generalment força de gust. Aquesta presenta una combinació de gustos, textures i temperatures en boca molt interessants.
    Si la fas ja em diràs què n'opines.
    Salut!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.