dilluns, 20 de setembre del 2010

ESTOFAT DE POTES I ALETES DE CALAMAR

Sovint associem la paraula estofat amb plats de carn. Efectivament és el més habitual però també ho podem fer amb peix, modificant és clar els temps de cocció que són molt més curts.
Avui us proposo un d'aquells plats d'aprofitament que de tant en tant vaig mostrant. Si comprem calamars per a fer-los a la planxa o a la romana ens queden les potes i les aletes, amb elles en poden preparar un plat complert i gustós.



Per a quatre persones he fet servir les potes i les aletes de sis calamars grossets, una ceba, tres grans d'all, cinc tomàquets madurs, un pebrot verd, sis patates, fines herbes, sucre, sal i oli.

En una cassola amb una mica d'oli ben calent fem una ràpida fregida a les patates trencades, comencem el tall i les acabem trencant, així deixen anar midó i absorbeixen millor els gustos de la resta d'ingredients. Les reservem damunt de paper absorbent.

Deixem temperar una mica l'oli i fem un sofregit amb la ceba ben trinxada. Així que comenci a canviar de color hi afegim l'all trinxat petit i el pebrot a petits talls.

Traiem la pell i les llavors del tomàquet i el piquem ben fi. L'afegim a la cassola amb un polsim de sucre, sal i fines herbes (barreja de farigola, romaní, alfàbrega, julivert, orenga i menta). Ho deixem que vagi concentrant. Passats uns deu minuts hi incorporem el calamar tallat. Ho remenem sovint.

Quan hagi absorbit tot el líquid hi tornem a posar les patates i just ho cobrim amb aigua continuant la cocció aproximadament durant un quart i mig.

Es tracta d'un d'aquells plats que deixats reposar guanyen en sabor.

13 comentaris:

  1. Manel,
    Tens tota la raó, aquests estofats, si ja són bons el mateix dia, encara ho son molt més el dia següent.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. ara ja comença a venir de gust aquestes receptes....

    petons

    ResponElimina
  3. un piatto veramente buonissimo e adorabile visto che io amo il pesce.complimenti!

    ResponElimina
  4. L'estofat de carn em costa... el de peix com aquest me'l cruspiria assaborint-lo poc a poc perquè no s'acabés...un plat deliciós! A reveure!

    ResponElimina
  5. Ciao Pina,
    Cerchiamo di prendere i pezzi rimanenti di calamari e fare un altro piatto.
    Un caro saluto.

    * * * * * * *

    Josep,
    En portar patata, més d'un dia no, ja que perden molt de gust.
    Salut.

    * * * * * * *

    Lídia,
    Tens raó, a l'estiu entren millor plats més lleugers, oi?.
    Una abraçada.

    * * * * * * *

    Lucy,
    Come già ho detto a Pina, ci permette ottenere due piatti diversi con i calamari.
    Ciao.


    * * * * * * *

    Mercè,
    Hauries de tastar els meus estofats de xai, hahaha.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. M´agrada poc el peix ...però el estofat de pop o de potes o de calamar m´encanta!!!!!
    Ara podeu aprofita que comença el temps del calamar ...d´ara fins els voltans del nadal ....n´hi ha molt hi a molt bon preu!!!!

    ResponElimina
  7. Jo normalment no hi poso mai patata, però es veritat que fa que el plat quedi rodó del tot!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  8. Dolors,
    Gràcies per la informació.
    Salut.

    * * * * * * *

    Dolça,
    Les potes i aletes de calamar amb salsa de tomàquet estan bonissímes, però o bé ho fas com a tapa o en necessites molts per a fer un plat per a cadascú.
    Una abraçada.

    * * * * * * *

    Donibaneko,
    Ara ja comença a ser època, veritat?.
    Petons.

    ResponElimina
  9. Simplement boníssim, m'encanten aquests estofats on no se sap si queda més bona la "xixa" en si, la salseta... o les patates!!!

    ResponElimina
  10. ciao...
    mi hai messo una fame addosso vedento sto bene di dio...mi appunto la ricetta perchè la trovo interesantissima sei bravissimo e complimenti..
    un abbraccio da lia e buon w.e.

    ResponElimina
  11. Eoo!!!Que bo .
    A mi el dia seguent m'agrada mes , tan sols pensar que ja ho tinc fet !!! ;)
    Petons

    ResponElimina
  12. Sandra i Xavi,
    Penso que no aneu gens errats, el tot fa el plat. Les patates, com l'arròs, com la pasta, absorveixen molt i molt bé els gustos d'allò que les envolten.
    Tot i que no quedi massa "fi" a mi m'agrada acabar de xafar les patates amb la forquilla i que s'amarin bé de la salseta, pa per anar sucant i... endavant!

    * * * * * * *

    Lia,
    Quando l'assaggi me ne dirai qualcosa, vero?
    Un abbraccio anche per te,
    Manel.

    * * * * * * *

    Anna,
    Bon profit, doncs.
    Petons.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.