dissabte, 27 de novembre de 2010

TRINXAT

Aquest és un plat d'hivern, de muntanya, que amb el fred ve de gust. És típic de la Cerdanya però també d'altres comarques veïnes com l'Alt Urgell i Andorra.


Per a quatre persones he fet servir una col verda, quatre patates grosses, vuit talls de cansalada, quatre grans d'all, oli i sal.

Comencem trossejant la col, eliminant-ne els nervis centrals més gruixuts de les primeres fulles; pelem i tallem les patates. En una olla amb aigua i sal ho bullim durant ben bé mitja hora, ha de quedar ben cuit.

Mentre llesquem els alls i els enrossim en una cassola gran amb oli, a foc suau, no s'han de cremar. Els reservem. A la mateixa paella fregim també la cansada. També la reservem i de quatre dels talls en fem bocins petits.

Una vegada cuita la col i patata, l'anem passant amb una escumadora, deixant que s'escorri, a la paella amb l'oli de fregir els alls i la cansalada. A mesura que l'incorporem, l'anem xafant amb l'ajut d'una forquilla. Quan ja la tinguem tota a la paella hi afegim els alls reservats i la cansalada trencada, a foc mitjà deixem que es vagi fent tot remenant sovint.

En una paella antiadherent hi passem una quarta part de la barreja i l'anem girant sovint a foc mitjà, com fent una truita. Així que hagi agafat color ja la passem al plat i l'adornem amb una de les llesques de cansalada.

Com que és un plat que cal servir calent. Ho bé mantenim calents els plats al forn a baixa temperatura o els escalfem en el microones just abans de passar a taula.

Tradicionalment els alls i la cansalada es fregien amb oli i llard. Avui en dia, en la meva opinió, no cal usar llard i el plat no resulta tan calòric.

Ep!, no hauríem de llençar el líquid de cocció de la col, tenim un bon brou de verdura... una sopa, un arròs o uns fideus ens ho agrairan.

16 comentaris:

  1. La primera vegada que vaig veure aquesta recepta em va cridar molt l´atenció, no l´he tastat mai però ha de ser ben bo!! petonets

    ResponElimina
  2. Manel,
    Jo soc dels que espero el fred per tal de poder menjar trinxat de la Cerdanya. Es un plat tan senzill com sensacional i quan te l'has acabat, sempre et queden ganes de repetir-lo aviat.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Magnifico plato si señor, es de los que hacen pasar el frio con un buen porron de vino, un saludo

    ResponElimina
  4. Molt bon plat!! jo faig molt, primer ens ho mengem com verdura, patates i col, i amb la resta fem el trinxat!
    Petonets

    ResponElimina
  5. Un plat tradicional boníssim. A mi m'agrada molt i a sobre és nutritiu i molt sa.Amb el brou que queda, com bé dius, tenim per a molts recursos. Jo quan faig verdura, amb l'aigua hi poso un xic de sal,una gota d'oli i un polsim d'all pols i me'l vaig bevent calentó.És una manera de prendre líquid ja que gairebé no bec...Una abraçada.

    ResponElimina
  6. És impressionant com amb quatre senzills ingredients pot sortir un plat tan de luxe com aquest... jo en sóc una vertadera fan!
    Boníssim Manel!
    Bon diumenge!

    ResponElimina
  7. MªJose,
    Doncs sí, et recomano que miris de fer-lo, ja veus que no és complicat en la seva elaboració. Em sembla que t'agradarà.
    Petons.

    * * * * * * *

    Josep,
    Mentre hi ha col verda, el vaig fent amb una certa freqüència, és bo i ve de gust.
    Una abraçada.

    * * * * * * *

    Angeles,
    Tens raó, és d'aquells plats que invita a acompanyar-lo bevent del porró.
    Salut.

    * * * * * * *

    MaryLou,
    Ah que és bo!. Sí senyora.
    Petons.

    * * * * * * *

    Mercè,
    Jo tinc el mateix problema, em recomanen veure bastant més quantitat d'aigua. Bona solució.
    Una forta abraçada.

    * * * * * * *

    Sandra,
    És d'aquells plats que et deixa satisfet. Com sovint passa, els millors plats, són els que venen de la cuina tradicional, d'allò que es menjava a cada lloc.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  8. segur que està boníssim però jo....no puc amb la col, ni el brocoli, ni les cols de brusel.les.....no puc ni amb l'olor jiji

    ResponElimina
  9. Aquest trinxat té un aspecte deliciós, a casa és un plat clàssic de l'hivern, t'ha quedat guapíssim!

    ResponElimina
  10. Con este plato seguro que el frío se va rápido, rápido. Deberías poner una casa de comida para llevar, te imaginas?. ;)

    Un saludo.

    ResponElimina
  11. Lídia,
    Aleshores ja no seria la menja pròpia de les comarques de muntanya, però ho pots fer amb altre tipus de verdura. la que t'agradi.
    Una abraçada.

    * * * * * * *

    Maria Àngels,
    És un plat que amb el fred ve molt de gust.
    Benvinguda.

    * * * * * * *

    Juan,
    ... o un restaurante de cocina tradicional, jajaja.
    Saludos.

    ResponElimina
  12. Un bon plat de trinxat i ja pot venir el fred
    Una abraçada

    ResponElimina
  13. Que n'és de bo el trinxat! i amb una rosteta de cansalada...uuummmmmm!És pot fer amb alguna altra verdura, però l'atèntinc, amb col morta pel fred... sense paraules!
    Bona setmana!

    ResponElimina
  14. Sión,
    Ja tens raó i si, tal com ha dit l'Àngeles, tenim un porronet a mà, encara millor.
    Una abraçada.

    * * * * * * *

    Teresa,
    L'autèntic és al que li podem posar aquest nom, sí senyora.
    Salut.

    ResponElimina
  15. Que bo, i amb el fred que fa un plat que ve molt de gust!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  16. ... i tant!, Dolça.
    Aquests dies en que sembla que estiguem en ple hivern, passa la mar de bé.
    Una abraçada.

    ResponElimina