dimarts, 9 de novembre de 2010

SUQUET I ROSSEJAT DE SARDINES

Aquests dies estic acabant de llegir el llibre d'en Màrius Carol guanyador del premi Prudenci Bertrana 2009, "L'home dels pijames de seda", del llibre no en parlaré gaire ja que no m'ha acabat de fer el pes. És d'aquella mena de llibres en que l'autor està constantment volent demostrar el que s'ha arribat a documentar per escriure'l i hi ha massa paràgrafs que gairebé són un inventari de dades, endavant, pel broc gros, tant si calen com si són supèrflues, i que no tenen a veure amb el fil que li vol donar a l'obra.

Bé, no tot és negatiu, és clar. En un dels paràgrafs explica com han cuinat un suquet i rossejat de sardines, i bé,... aquí el tenim.

Per a quatre persones he fet servir: una lliura d'arròs bomba, quatre patates, una vintena de sardines, un tomàquet madur, una llesca de pa, all, pebre vermell dolç, safrà, sal i oli.

Comencem preparant el suquet, en una olla gran amb un parell de cullerades d'oli fregim tres grans d'all, el pa i el tomàquet sense pell ni llavors. Quan hagin enrossit ho passem al morter per a fer-ne una picada.

A la mateixa olla fem una primera fregida a les patates trencades (comencem el tall i les acabem trencant) juntament amb la picada. Així que agafin una mica de color hi afegim una cullerada de postres de pebre vermell i uns brins de safrà, abans d'un minut hi posem ben bé un parell de litres d'aigua i sal. Apugem el foc fins que arrenqui el bull, moment en que en baixem la potència i continuem la cocció durant deu minuts.

Aleshores hi incorporem les sardines, netes de escata i espines, i així que torni a bullir ho deixem un parell de minuts. Colem el líquid de l'olla que és amb el que prepararem l'arròs.

En una paella plana amb un parell de cullerades d'oli hi fregim l'arròs, sense parar de remenar en cap moment fins que agafi un bon color. En aquest punt ho cobrim amb líquid de suquet i n'hi anem incorporant més així que el vagi absorbint, sempre a punt d'ebullició. La cocció total són uns 20 minuts i hem de controlar el líquid ja que l'arròs ha de quedar ben sec.

Preparem un allioli, un allioli negat o una maionesa, en funció del gustos.

Primer es serveix el suquet i a continuació l'arròs amb l'allioli.

14 comentaris:

  1. Doncs només pel suquet i l'arròs val la pena el llibre..., s'hauran de provar aquest plats i llegir el llibre!
    Salutacions

    ResponElimina
  2. Caram, quina bona fila! De tota lectura se'n pot treure alguna cosa positiva... i en aquest cas ho ha estat molt!
    Bona setmana!

    ResponElimina
  3. Quina bona pinta fa l'arròs!!! el suquet de sardines també s'haurà de tastar!
    Petonets

    ResponElimina
  4. ciaooooo..
    e un pò che non passavo a farti visita...a dire il vero sono dei giorni che non riesco a passare a far visita a tanti miei amici bloggeristi...e un periodo che sono un pò di corsa...spero che mi perdonate...sto danto un occhiata alle tue tante novità di ricette...una più buona e interessante dell'altra....sei una forza nel presentare queste interessante ricette...bravissimo...
    ciao da lia

    ResponElimina
  5. BÉ...ha quedat ben clara la teva opinó sobre el llibre i n'estic segura que n'és una crítica amb criteri!, de tota manera ja deu ser veritat que n'has sabut treure el millor perquè aquests plats tenen un aspecte inmillorable!!!Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Teresa,
    Bona opció. Salut.

    * * * * * * *

    Sandra i Xavi,
    Sempre cal estar amatents i aprofitar tol el que valgui la pena. Salut.

    * * * * * * *

    MaryLou,
    Posats a cuinar enlloc d'un plat tens els dos. Una abraçada.

    * * * * * * *

    Lia,
    Ti ringrazio tantissimo per la visita e cosí gentile parole.
    Un abbraccio.

    * * * * * * *

    Mercè,
    Són receptes d'altres temps i que és bo coneixer-les i d'alguna manera recuperar-les.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  7. Un arrosejat deliciós amb un suquet que sa de provar tot te molt bona pinta.
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Dons mira no n'he menjat mai...
    Aquest plat el prepararé demà dissabte, això si, en comptes de sardines faré lluç, bacallà o rap que no sòc gaire fan de les sardines (per no dir que no m'agraden gens).
    La resta fantàstica, ja et dic per demà suquet i rossejat de.....(altre peix).

    Petonetsssss!!

    ResponElimina
  9. Sión,
    Em va fer gràcia recuperar d'alguna manera una recepta antiga, tradicional, malgrat que avui en dia no estem acostumats a suquets amb peix blau.
    Una forta abraçada.

    * * * * * * *

    Núria,
    Em sembla perfecte. La idea és fer un suquet amb força líquid que ens serveix per a coure l'arròs... com més gustós sigui el suquet, millor queda l'arròs.
    Segur que en gaudiras i força.
    Petons.

    ResponElimina
  10. Una recepta estupenda!!! i mercis per la teva sinceritat amb el llibre, així ja se que no he de correr a trobar-lo...una abraçada

    ResponElimina
  11. Recepta i llibre, per probar tots dos , tot i que l´arròs amb sardines pren nota alta, una recepta recuperable al cent per cent, l´àvia de la meva cunyada, filla de pescador el prepara que és una delícia tot i que la primera vegada vaig arrugar el nas i a la fi va estar una gran sorpresa, com be dius no n´estem acostumats, felicitats , la idea de recuperar i donar a conèixer aquests plats em sembla fabulosa.
    una abraçada mestre.

    ResponElimina
  12. MªJose,
    La idea de l'arròs rossejat, si ha estat interessant.
    Una forta abraçada.

    * * * * * * *

    Mai,
    Pel que he llegit i no només en aquest llibre, era una menja força habitual a les barques, amb sardina o amb qualsevol peix que no tingués una bona sortida a mercat.
    Aquesta àvia pot ser un pou de ciència culinaria tradicional... mira de treure'n profit, hahaha.
    Un petonàs.

    ResponElimina
  13. Les sardines no són el meu fort... però potser fetes així m'agradarien i tot. Una pregunta: per què fas les creïlles "trencades"? Té alguna funció culinària? Són millors així? És que m'ha cridat molt el detall. Salutacions

    ResponElimina
  14. Hola Francesc,
    El trencar les creïlles desprenen més midó i ajuda a lligar millor el plat, per altra part també absorbeixen millor els gustos. Si has de tenir molta cura de la presentació és millor tallar-les bé, però si el que més interessa és la qualitat del plat jo les faig així.
    Salut

    ResponElimina