Per a quatre persones he fet servir: tres patates mitjanes, una ceba, una albergínia, 300 grs. de carn picada de vedella, un ou, llet, formatge ratllat, mantega, farina, nou moscada, siureny en pols, pebre negre, oli i sal.Comencem tallant l'albergínia a llesques de mig centímetre aproximadament de gruix, salar-la i deixar-la durant una hora damunt d'un escorredor. L'esbandim i l'assequem bé amb paper de cuina. Posteriorment la fregirem en oli ben calent i la reservarem damunt de paper de cuina.
Trinxem la ceba ben petita i la sofregim en una mica d'oli, a foc mitjà. Així que ens comenci a agafar color hi afegim la carn picada, xafant-la bé amb una forquilla i, continuant a foc suau, la deixem fer durant gairebé tres quarts, remenant-ho sovint. Quan gairebé estigui hi posem sal i pebre.
Bullim les patates amb pell. Quan estiguin cuites les pelem i les passem pel passapurés. Salem el puré i l'enriquim amb un ou i siureny en pols.
El siureny o cep que no consumeixo fresc, el deixo assecar damunt d'un sedàs tallat a llesques fines. Una part el conservo sec així mateix i una altra part el trituro fins a convertir-lo en pols, que serveix per a enriquir molts plats com un condiment més.
En una cassoleta fonem una mica de mantega i amb farina, llet, sal i nou moscada preparem una salsa beixamel, ni massa clara ni massa espessa.
Untem amb mantega un recipient que pugui anar al forn. Hi anem col·locant a capes primer el puré de patates, a sobre la carn picada, seguidament les albergínies i ho cobrim tot amb la beixamel. Ho enfornem a 180º durant un quart d'hora. Aleshores ho cobrim amb formatge ratllat, (he fet servir una barreja de formatges de vaca, ovella i cabra) i el tornem al forn, ara el posem a gratinar fins que quedi la superfície d'un bonic color torrat.
FANTÀSTICA ENFORNADA!, tot el que hi ha és de les coses que a casa no poden faltar. Em sembla que et torno a copiar...Una abraçada Manel.
ResponEliminaAmb aquests pastissos sempre és triomfa! què bons que estan!de fet es com una musaka, oi?
ResponEliminaAmb un platet per dinar si que començaria bé la setmaneta..
Hola! vinc per aquí de visita a través del mail de la Gemma per la quedada de Dissabte!
ResponEliminaAquest pastís que ens presentes té un aspecte deliciós! i amb els ingredients que porta, segur que tot un èxit!
em quedo per aquí!
Molts petons!!
Aquest pastís em recorda la mussaka grega!. A més, un plat que es pot fer per endavant!
ResponEliminaAnava a dir el mateix que la Glòria!! L'he trobat molt interessant i abellidor. Tanmateix, crec que el meu règim no me'l permet. Me l'apunte per a més endavant. Salutacions
ResponEliminaUn plat amb l’èxit assegurat, fa molt bona pinta
ResponEliminaUna abraçada
Mercè,
ResponEliminaAquesta és una altra d'aquelles preparacions al forn que admet tantes variants com vulguis, en funció del que tinguis i especialment dels gustos.
Una forta abraçada
* * * * * * *
Teresa,
A tota la riba de la Mediterrània tenim productes similars i l'encreuament de cultures ha estat constant durant tota la història, això fa que molts plat s'assemblin. Per a ser una mussaka, hi hauria tomàquet, la carn seria de xai i no hi hauria patata. Efectivament s'hi assembla però el gust és diferent.
Una abraçada.
* * * * * * *
Ingrid,
Hola i benvinguda, a veure si ens veiem i coneixem, sempre és interessant. Fins aviat.
Manel.
* * * * * * *
Glòria,
Ja li ho he comentat a la Teresa, hi han elements similars i altres de diferents. Fins a l'enfornada final ja el pots deixar preparat i si molt m'apures fins al darrer gratinat... i desprès en pocs minuts presentes un gran plat.
Una abraçada.
* * * * * * *
Francesc,
Es tracta evidentment d'un plat complert, però si al puré no hi posem l'ou i canvies la carn de vedella per una de més lleugera com pot ser pit de pollastre o encara més per un peix blanc, el demés són verdures i llet. Ja veus que el podem fer més suau.
Salut.
* * * * * * *
Sión,
Està molt bo i és ben complert. Una aminada d'entrant i ja tens un bon dinar.
Petons.
un plato delicioso , antes de nada felicitarte x tu blog me gusta y mucho una cocina casera , sencilla la de toda la vida , veo que eres cocinero yo tambien soy cocinero de profesion y bueno tambien he creado 1 blog pero solo llevo 3 meses con el , nada felicitarte otra vez y animarte a que sigas colgando platos tan deliciosos y aprender algo de ti maestro 1 abrazo
ResponEliminaHola Paco,
EliminaT'agraeixo la visita i el comentari. Passaré pel teu bloc, sempre n'aprenem els uns dels altres.
Salut!