La clavellada, també coneguda com a rajada o bastina, és un peix romboïdal molt apreciat a la cuina, del que se n'aprofiten només les aletes que els pescadors a la barca se n'encarreguen de tallar i pelar. Les seves espines són cartilaginoses.
Per a quatre persones ens caldrà dues aletes de clavellada, una dotzena de gambes mitjanes, mig quilo de fideus, dues patates mitjanes, quatre grans d'all, un tomàquet madur, una llesca de pa del dia anterior, una fulla de llorer, julivert, brou de peix, oli i sal.
Comencem blanquejant la rajada. La posem dins d'aigua bullent i l'escaldem durant un parell de minuts. La rentem en aigua freda i damunt la fusta de treball, amb el dors de la fulla del ganivet sense fer massa pressió per a no trencar les espines, anem descarnant les aletes. Amb aquesta operació ens quedarà només la carn de la rajada, sense les espines, que en trencar-se fàcilment són una nosa el trobar-se-les al plat.
En una cassola hi posem tres cullerades d'oli i quan estigui calent hi posem els alls que vagin agafant color. Aleshores hi afegim el llorer, el julivert, el pa i el tomàquet tallat a grans trossos. Quan tot hagi agafat color, ho passem al morter i en fem la picada.
En el mateix oli hi posem les patates pelades i tallades, la picada i ho cobrim amb el brou de peix. Passats uns deu minuts hi afegim els fideus, salem i continuem la cocció. Cinc minuts més tard hi posem la carn de la clavellada i les gambes. Amb cinc minuts més ja tindrem la cassola de fideus a punt.
aquest és un dels meus plats favorits, tot i que jo no he posat mai patata
ResponEliminaptns
Tens raó, en uns fideus a la cassola no hi acostuma a anar patata, ara bé, trobo que la patata absorbeix molt bé els gustos i el del peix encara més. Si ho vols provar, ja em sabràs dir el què.
EliminaUna abraçada.
Bon dia i bon diumenge!
ResponEliminaMai he posat rajada a la fideua, però veig que t'ha quedat espectacular
No sempre en trobo a la peixateria. Quan trobo clavellada sovint la cuino, és de gust fi i així es menja sense entrebancs.
EliminaJo la coneixia com a rajada! Quin plat més bo!!!
ResponEliminaGràcies!!!
Els noms populars dels peixos varien segons les zones, és un fet força comú.
EliminaUna abraçada.
Que bona la bastina, i tal com l'has cuinada, segur que heu passat un bon diumenge!
ResponEliminaÉs un peix molt fi que, de fet, no massa gent agafa.
EliminaQUINS FIDEUS TAN GUSTOSOS!, realment les teves cassoletes sempre fan venir gana!. El nom de clavellada no el coneixia, interessant!
ResponEliminaLa clavellada hi dóna molt bon gust... i les gambes encara més.
EliminaQuina bona pinta! han d'estar boníssims!!
ResponEliminaJa us asseguro que sí. Si ho proveu ja m'ho sabreu dir.
EliminaHola Manel guapo tu
ResponEliminaDesitjo que tot et vagi be, jo també i poso patates alguna vegada, es que tinc un fill que només menjaria patates, je,je,
mil petonets Susanna
Susanna,
Elimina... i és que les patates absorbeixen molt els gustos dels ingredients que hi posem, queden realment molt gustoses.
Una abraçada.
La rajada l'hem menjada sobretot en suquet o cim i tomba. Però afegir fideus al plat em sembla una molt bona opció!!
ResponEliminapetonets
Alba,
EliminaI si vols anar més lluny, pose-hi la meitat d'arròs i la meitat de fideus.
Una barreja entre, escudella barrejada, suquet i fideus a la cassola. Sona estrany, però el plat no us decebrà.
Una abraçada.
Quin nom tan curiós i bonic per a la ratjada. No el coneixia. Vista la recepta, segur que un dia d'hivern la prepare. Fa una pinta deliciosa. Salutacions
ResponEliminaAmb això dels peixos hi ha una diversitat de noms populars molt gran, i no cal anar massa lluny perquè ja es coneguin de manera diferent.
EliminaEstic convençut que us agradarà.
Salut!
c'est un régal pour mes yeux et aussi pour mes papilles
ResponElimina... et tout cela sans l'avoir goûté ...
EliminaMerci beaucoup, Angevine.