diumenge, 9 de setembre del 2012

CASSOLADA DE FIDEUS AMB GAMBES I CLAVELLADA

La clavellada, també coneguda com a rajada o bastina, és un peix romboïdal molt apreciat a la cuina, del que se n'aprofiten només les aletes que els pescadors a la barca se n'encarreguen de tallar i pelar. Les seves espines són cartilaginoses.

Per a quatre persones ens caldrà dues aletes de clavellada, una dotzena de gambes mitjanes, mig quilo de fideus, dues patates mitjanes, quatre grans d'all, un tomàquet madur, una llesca de pa del dia anterior, una fulla de llorer, julivert, brou de peix, oli i sal.

Comencem blanquejant la rajada. La posem dins d'aigua bullent i l'escaldem durant un parell de minuts. La rentem en aigua freda i damunt la fusta de treball, amb el dors de la fulla del ganivet sense fer massa pressió per a no trencar les espines, anem descarnant les aletes. Amb aquesta operació ens quedarà només la carn de la rajada, sense les espines, que en trencar-se fàcilment són una nosa el trobar-se-les al plat.

En una cassola hi posem tres cullerades d'oli i quan estigui calent hi posem els alls que vagin agafant color. Aleshores hi afegim el llorer, el julivert, el pa i el tomàquet tallat a grans trossos. Quan tot hagi agafat color, ho passem al morter i en fem la picada.

En el mateix oli hi posem les patates pelades i tallades, la picada i ho cobrim amb el brou de peix. Passats uns deu minuts hi afegim els fideus, salem i continuem la cocció. Cinc minuts més tard hi posem la carn de la clavellada i les gambes. Amb cinc minuts més ja tindrem la cassola de fideus a punt.

20 comentaris:

  1. aquest és un dels meus plats favorits, tot i que jo no he posat mai patata

    ptns

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, en uns fideus a la cassola no hi acostuma a anar patata, ara bé, trobo que la patata absorbeix molt bé els gustos i el del peix encara més. Si ho vols provar, ja em sabràs dir el què.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Bon dia i bon diumenge!
    Mai he posat rajada a la fideua, però veig que t'ha quedat espectacular

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sempre en trobo a la peixateria. Quan trobo clavellada sovint la cuino, és de gust fi i així es menja sense entrebancs.

      Elimina
  3. Jo la coneixia com a rajada! Quin plat més bo!!!
    Gràcies!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els noms populars dels peixos varien segons les zones, és un fet força comú.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Que bona la bastina, i tal com l'has cuinada, segur que heu passat un bon diumenge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un peix molt fi que, de fet, no massa gent agafa.

      Elimina
  5. QUINS FIDEUS TAN GUSTOSOS!, realment les teves cassoletes sempre fan venir gana!. El nom de clavellada no el coneixia, interessant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La clavellada hi dóna molt bon gust... i les gambes encara més.

      Elimina
  6. Quina bona pinta! han d'estar boníssims!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja us asseguro que sí. Si ho proveu ja m'ho sabreu dir.

      Elimina
  7. Hola Manel guapo tu

    Desitjo que tot et vagi be, jo també i poso patates alguna vegada, es que tinc un fill que només menjaria patates, je,je,

    mil petonets Susanna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Susanna,
      ... i és que les patates absorbeixen molt els gustos dels ingredients que hi posem, queden realment molt gustoses.
      Una abraçada.

      Elimina
  8. La rajada l'hem menjada sobretot en suquet o cim i tomba. Però afegir fideus al plat em sembla una molt bona opció!!
    petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba,
      I si vols anar més lluny, pose-hi la meitat d'arròs i la meitat de fideus.
      Una barreja entre, escudella barrejada, suquet i fideus a la cassola. Sona estrany, però el plat no us decebrà.
      Una abraçada.

      Elimina
  9. Quin nom tan curiós i bonic per a la ratjada. No el coneixia. Vista la recepta, segur que un dia d'hivern la prepare. Fa una pinta deliciosa. Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb això dels peixos hi ha una diversitat de noms populars molt gran, i no cal anar massa lluny perquè ja es coneguin de manera diferent.
      Estic convençut que us agradarà.
      Salut!

      Elimina
  10. c'est un régal pour mes yeux et aussi pour mes papilles

    ResponElimina
    Respostes
    1. ... et tout cela sans l'avoir goûté ...
      Merci beaucoup, Angevine.

      Elimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.