dimecres, 21 d’abril del 2010

OSSOBUCO DE VEDELLA


L'ossobuco és el tall de cuixa, tallat mecànicament i es sol trobar d'un gruix d'un parell de dits. Ja sabem que la carn propera a l'os sol ser més melosa i en aquest cas hi tenim també una part del moll, ens ofereix doncs un plat per a llepar-nos els dits.

Ah, la paraula ve d'Itàlia i seria la suma de dues: "osso-buco" o sigui "os amb forat", ben gràfic, veritat?

Per a quatre persones ens caldrà, quatre talls d'ossobuco, aproximadament un quilo, dues cebes, quatre grans d'all, quatre pastanagues, una branca d'api, un porro, quatre tomàquets, vuit patates petites**, llaurer, farigola, brou de carn, un got de vi ranci, oli, sal, pebre i julivert.

Les verdures les tallem a grans talls i les patates una vegada pelades las tallem per la mitat.

En una cassola gran amb oli calent marquem els talls de vedella salpebrats. Quan hagin enrossit els reservem.

Deixem temperar l'oli i fem un sofregit primer amb la ceba, quan hagi enrossit hi posem l'api, la pastanaga, el porro i els alls pelats. Quan s'ha estovat hi afegim els tomàquets, les herbes i el vi ranci, ho deixem reduir. Aleshores hi tornem a posar la vedella i ho cobrim amb el brou. Així que arrenqui el bull, moderem la temperatura i amb la cassola tapada ho deixem coure durant una hora llarga, remenant-ho de tant en tant. Si evaporés massa ràpidament hi afegim més brou, no ha de quedar sec.

Enretirem la vedella i les herbes. Passem totes les verdures i la salsa per la batedora elèctrica primer i pel colador xinès després.

Tornem a posar la vedella a la cassola, amb aquesta salsa i les patates, rectifiquem si cal de sal i en continuem la cocció durant mitja hora més. En apagar el foc hi posarem julivert trinxat per sobre.

La vedella queda molt gustosa i la salsa és extraordinària.

** Aquest plat es pot acompanyar, en lloc de patates amb altres verdures, com carxofes, espàrrecs o bolets. Una altra acompanyament habitual és l'arròs bullit.

7 comentaris:

  1. Quines ganes de sucar-hi pa! Quina passada de salseta!

    ResponElimina
  2. Txell i Kike,
    Ja teniu raó, la carn és molt melosa i es desfà a la boca, però la salsa resultant és espectacular.
    Salut.

    ResponElimina
  3. Em sap greu, les teves entrades sempre se'm passen. Ho sento, faré penitència durant una setmana sense cuinar! Nooooo, seria massa, tampoc n'hi ha per tant! O potser si et faig un plat deliciós em perdones! És que som tants!!! Fins hi tot he volgut confirmar si et tenia a la llista de blogs que segueixo. No ser, però a la llista de blogs que segueixo que surten a la dreta del blog no em surten tots, hi ha d'haver alguna cosa a la configuració que no tinc bé, perquè al panell de control si que els hi tinc.
    Bé, al que anava.D'ossobuco no n'he menjat mai i pel que veig a la foto ha d'estar boníssim. Prenc nota de la teva recepta.
    Moltes gràcies per compartir i ens anem visitant.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Gemma,
    Gràcies pel teu sentit de l'humor. No pateixis, qui estigui lliure de culpa ja pot tirar la primera pedra, diuen.
    Si vols que hi surti cal que editis la llista, icona al final de la darrera i aleshores, a la nova pantalla, afegir a la llista.

    És una recepta d'elaboracíó una mica llarga, de fet com tots els estofats, però que val la pena pel resultat que se n'obté.
    Ah, i és clar, es pot preparar amb temps i acabar-la o bé escalfar-la a darrera hora.

    Segur que quedaràs com una reina.
    Petons.

    ResponElimina
  5. Gràcies Manel, ja us tinc a tots en pantalla, i aprofitaré per posar-vos nom a tots, tal i com has fet tu i algú altre, així sembla que tot no és tant virtual.
    Una abraçada i fins a la propera. Espero no perdre-me-la! ;-)

    ResponElimina
  6. Ep!!!
    Quina enveja que em fas Manel...:((
    A casa l¡ossobucco no entra, al Joan no li agrada gens i per mi sola no el faig...

    T'ha quedat fantastic, quina salivera!

    Petonarros!

    ResponElimina
  7. Núria,
    A casa passa a l'inrevés amb els peus de porc, jo no he pogut mai amb ells i a la meva dona li encanten... de tant en tant n'hi faig només per a ella, és clar.

    Aquest plat el podries fer amb ossobuco i altres part de la vedella que li agradin al Joan. La salsa i la cocció és la mateixa... i cadascú que es mengi els seus talls.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.