dijous, 14 d’octubre de 2010

ARRÒS A BANDA AMB CARBASSA

Fa uns dies, la Laura, amb qui compartim l'afecció per a la fotografia, en veure una imatge meva de carbasses em va llençar el repte de a veure quina en tenia pensada amb tot aquest material.

Xulo que és un, li vaig dir que la deixava triar... i va demanar un arròs a banda.

Un arròs a banda i carbassa... sona una mica estrany, però l'he preparat així i ha agradat.

Com que hem tingut uns quants dies de tempestes i mala mar, no hi havia gran varietat ni quantitat de peix, però alguna cosa he trobat. 

Per a quatre persones he fet servir un rap d'aproximadament un quilo, una sèpia mitjana, una dotzena de gambes vermelles, una ceba grossa, mitja lliura de carbassa, una lliura d'arròs, un got de vi blanc sec, oli, sal i pebre vermell picant.

En una cassola he fregit durant un parell de minuts les gambes. Una vegada enretirades del foc les he pelat i reservat. Seguidament hi he fregit el rap fet a daus, també reservant-lo.

Amb el cap i les espines del rap més la pell i caps de les gambes he preparat un brou de peix.

En un pot he bullit durant uns deu minuts la carbassa tallada en forma de petits daus.

En el mateix oli he fregit lleugerament el fetge del rap i l'he reservat juntament amb la carbassa cuita per a fer-ne una picada.

A la cassola, seguidament li ha tocat el torn a la ceba ben trinxada, remenant-la sovint fins que ha canviat de color, moment en què hi he afegit la sèpia. Quan aquesta ha estat cuita hi he posat l'arròs deixant-lo torrar durant un parell de minuts i aleshores he posat el vi blanc, la picada amb la carbassa, sal i pebre vermell picant, per a matar el punt de dolçor que donarà la carbassa. 

Una vegada ha reduït el vi hi he posat el brou de peix que tenia a punt d'ebullició i amb el foc fort durant els primers cinc minuts i més suau durant uns altres cinc minuts, ha arribat el moment d'acabar-lo al forn durant vuit minuts més, fins que s'ha begut tot el líquid i està al seu punt.

Deixem reposar un parell de minuts en que aprofitem el forn per a escalfar les gambes i el rap reservats.

Servim l'arròs i el peix a banda.

L'arròs a banda s'acostuma a acompanyar amb allioli, en aquest cas no ho he fet per a no matar del tot el gust de la carbassa.

20 comentaris:

  1. pare, ets genial, m'agradat moltisim. Quina sorpresa, a mes para convidar a la Mer.

    ResponElimina
  2. manel...
    non ho parole sei molto raffinato..di vero cuore sei bravissimo..
    un abbraccio da lia

    ResponElimina
  3. HOla Manel...

    Un plat sensacional... el cert es que sobren les paraules.
    Petons!!!

    ResponElimina
  4. Manel té una pintassa aquest arròs!!! i quin goig de carbasses!!!
    una abraçada

    ResponElimina
  5. ¡ Quina bona recepte !
    M´agrada moltísim !!!
    Una abraçada
    Sara

    ResponElimina
  6. Fantàstic i realment original.
    Una bona idea per a fer un arròs de temporada.
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. adoro le zucche e questo risotto è una vera delizia!complimenti!

    ResponElimina
  8. Mai hauria pensat amb posar carbassa al arròs, va ser un bon repte i molt ben solucionat
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Ja vam provar el risotto de carbassa... ara ens tocarà provar aquesta combinació tan bona!

    ResponElimina
  10. Laura,
    Recorda de no posar-hi carbassa, d'acord?

    * * * * * * *

    Lia,
    Sei un tesoro, le tue parole mi piacciono un sacco. Grazie, pure.
    Un abbraccio.

    * * * * * * *

    Núria,
    No cal dir res més, doncs. Moltes gràcies.
    Petons.

    * * * * * * *

    Sara,
    Celebro molt que t'agradi, la inventiva de vegades funciona.
    Una forta abraçada.

    * * * * * * *

    Josep,
    Els reptes ajuden a fer servir una mica l'enginy.
    Gràcies per les teves paraules.
    Una abraçada.

    * * * * * * *

    Lucy,
    Innazitutto sia la benvenuta. Mi fa vero piacere il leggere le tue parole. Mi raccomando, fallo.
    Un caro saluto.
    Manel.

    * * * * * * *

    Sión,
    La meva mare sovint en posava a l'escudella barrejada, o sigui que d'arròs amb carbassa tallada a daus, com si fos patata, ja n'havia menjat en sopa. Amb arròs de verdures també n'he fet, el que ha estat la novetat és amb un arròs només de peix. El resultat va entusiasmar.
    Salut.

    * * * * * * *

    Sandra i Xavi,
    Penso que no us decebrà.
    Salut.

    ResponElimina
  11. Teresa,
    Mereixes un punt i a part, avui. Moltes Felicitats.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  12. ma quante belle zucche!!! la zucca è il segno che l'inverno è alle porte! :) ciao

    ResponElimina
  13. Manel, quin arròs més bó! No acabo d'entendre perquè es diu arròs a banda, i perdona la meva ignoràcia en el món dels arrossos, però a casa la cuinera major d'arrossos és la meva mare i jo en faig poc sovint.
    Una abraçada

    ResponElimina
  14. Elena,
    L'autunno e l'inverno ci portano sia in cucina sia nel mondo della fotografia, tantissime cose buone!
    Ciao.

    * * * * * *

    Gemma,
    És diu a banda perquè l'arròs es presenta sol, o en aquest cas amb sèpia, però tallat ben i ben petit. El peix es serveix a part, a banda. La gràcia del plat és que el fumet sigui com més bo millor. És d'aquells plats que abans feien els pescadors a la barca, i amb el peix que feien el brou, després se'l menjaven a part. Amb l'arròs no s'hi trobaven ni cloves ni espines, tot es podia menjar.
    Un altre tipus d'arròs en què tot es pot menjar és l'anomenat cec, entre altres molts noms. Aquí tot bé pelat, sense ossos ni espines ni cloves, però va amb l'arròs, no a part.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  15. Un arròs més per posar a la llista. No ho coneixia, però es veu molt saborós.

    ResponElimina
  16. Ja ho havia sentit a dir això de l'arròs de carabassa, però fet així, arròs a banda amb carabassa ha d'estar boníssim.
    I si hi vols fer un allioli, perquè no un allioli de carabassa (fet igual que el de codony, però canviant-lo pel fruit que ara ens ocupa)?

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  17. Oteador,
    Tal com explico al principi, ha estat el resultat d'un repte que em van presentar. El resultat molt satisfactori.

    * * * * * * *

    Dolça,
    Em sembla una bona aportació i no el coneixia, sí el de codony.
    Moltes gràcies.
    Una abraçada.
    Manel.

    ResponElimina
  18. Mestre, sou genial i el plat ha quedat de fábula, a mes segur que está per llepar-se els dits.
    Això és la mostra viva de que la carbassa casa amb tot, o quasi tot , i si hi ha enginy encara és.
    Una abraçada

    ResponElimina
  19. HOLA MANEL, GUAPO TU

    SALUDAR-TE PRIMER QUE RES, I FELICITAR-TE PER AQUESTS PLATS TANT BONS..HUMMMM

    FINS AVIAT PETONETS SUSANNA

    ResponElimina
  20. Maneeeeeel.....
    M'ha quedat amb la boca oberta.
    Això es fantàstic!!! Aquest desembre els anire provant.
    Gràcies guapo!!
    Una abraçada.

    ResponElimina