dimarts, 20 d’abril del 2010

POLLASTRE ROSTIT AMB PINYA


Per a quatre persones ens caldrà un pollastre tret dels pits que els reservem per a altres aplicacions, quatre patates mitjanes, dos talls de pinya, una ceba, mitja cabeça d'alls, un parell de branques de romaní i de farigola fresques, un grapat d'avellanes, una copa de vi blanc, oli, sal i pebre.

Comencem tallant el pollastre a talls regulars. Pelem i llesquem les patates. Pelem la pinya traient-li el cor i fent-ne talls petits. Pelem la ceba i la tallem a grans trossos. Traiem les fulles del romaní i les trinxem petites amb el ganivet, afegint-hi les fulles de farigola.

En una cassola amb un raig d'oli calent fem una primera fregida a les patates fins que comencin a agafar color. Les reservem damunt paper de cuina perquè perdin l'excés d'oli.

A la mateixa cassola fregim el pollastre i els alls amb la pell. Així que hagi enrossit també ho reservem.

En el mateix oli deixat temperar una mica i a foc més suau sofregim la ceba. Quan enrosseixi hi posem la pinya, les herbes i el pollastre sense el fetge. Hi posem també el vi blanc i aigua fins a mitja alçada del pollastre. Amb la cassola tapada deixem anar fent el xup-xup.

Mentre amb els fetges, els alls sense la pell i les avellanes, preparem una picada.

Passats tres quarts, incorporem a la cassola les patates i la picada i en continuem la cocció durant un quart més.

Si el deixem reposar abans de servir, ho agraeix.

Podem acompanyar al plat amb arròs blanc bullit, si pot ser amb brou de pollastre millor.

6 comentaris:

  1. Manel,
    Moltes vegades he dit que la carn de pollastre es la que més m'agrada. Aquest té una pinta sensacional amb l'acompanyament de la "picada" i l'arròs blanc.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Boníssim!, només hi treuria el romaní i és que encara que sembli extrany no sé què té el romaní que m'ha desgraciat més d'un rostit (per al meu paladar, clar).Fas uns plats espectaculars Manel!a reveure!

    ResponElimina
  3. Federica,
    Ti ringrazio per l'esclamazione cosí affettuosa. Ciao,
    Manel.

    * * * * * * *

    Josep,
    És segurament de les carns que tenim més a mà i admet una gran diversitat de maneres de fer i lliga bé tant amb altres carns com amb verdures o amb peix... i no ens deixessim els arrossos i els fideus.
    En aquest plat, el fet d'acompanyar-ho amb arròs ens permet arrodonir-lo i amb una bona amanida ja tenim un dinar per a gaudir.
    Salut.

    * * * * * * *

    Mercè,
    Ès cert que del romaní no se n'ha d'abusar ja que té un aroma molt potent.
    Pots tranquil·lament no posar-ne o substituir-ho per alguna fulla de llor.
    Gràcies pel comentari. Salut.

    ResponElimina
  4. Una recepta de pollastre que diu mengem, encara que crec que mi sobra la pinya, no se tot i així ho provaré
    Petons

    ResponElimina
  5. Sion,

    Jo de les receptes n'agafo sempre la idea general i desprès, en funció dels gustos personals i dels ingredients disponibles en faig, si cal, alguna modificació. Amb això vull dir que aquest pollastre va quedar molt i molt bo, però si no t'acaba de fer el pes la pinya, o bé no t'agrada barrejar fruita amb altres aliments guisats, doncs no n'hi posis o bé ho substitueixies per altres fruites... és la grandesa de la cuina!

    Passa un feliç Sant Jordi. Petons.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.