Per a quatre persones he emprat un quilo de bacallà, pebre vermell, 6 grans d'all, julivert, un got de vi blanc, farina de galeta i oli.
El primer que ens cal es dessalar el bacallà.
En una paella amb oli fregim el bacallà uns tres minuts pel costat de la pell i un parell de minuts per l'altre costat, no ha de quedar ben cuit. L'anem col·locant en una llauna.
A la paella, en el mateix oli fregim tres alls llescats, quan agafin color hi posem un parell de cullerades de pebre vermell i abans d'un minut -es pot cremar de seguida- hi posem el vi blanc i ho deixem reduir durant uns minuts. Ho aboquem damunt el bacallà així com farina de galeta i la resta d'all i julivert ben trinxats.
Ho enfornem durant uns deu minuts just abans de servir.
Aquest és un plat que, tallat el bacallà a talls més petits, podria ser, per què no?, una bona tapa.
Bravo bravisimo!!!!
ResponEliminaEl bacallà a la llauna és un apat tradicional que no té res d'envejar al plat més elavorat, bonisim.
Petons, quer en feia de temps que no veia publicada aquesta recepta i que no en menjo poder deu fer anys...
Aquesta setmana en faré, a veure si tinc temps.
Gracies per recordarnos aquesta recepta.
Nuria.
A casa el bacallà només agrada a la mitat de la plantilla , però a la llauna ens agrada a tots...
ResponEliminaMolt bona pinta té el teu!!!
HOLA MANEL, GUAPO TU
ResponEliminaO QUE BO, A CASA ELS I ENCANTA,..PERÒ CANVI-HO EL VI, PER VERMUT BLANC SEC....LI DONA UN ALTRE GUST...PROVA...
MIL PETONETS SUSANNA
Hola Manel, el bacallà és boníssim i un dels peixos que es pot cuinar de més formes,oi?, així hi ha restaurants que a la seva carta hi consten com 15 formes de fer-lo!...Aquesta és senzilla i bona,bona. Per altra banda, DIT I FET, avui he fet els calamarsos amb espàrrecs i olives verdes, ummmmmm, boníssims!.L'Albert t'està molt agraït!...je,je,A reveure!
ResponEliminaM'encanta el bacalla!!! I amb aquesta recepta podria sucar-hi un pa sencer!!! Què bé que mirar no engreixa que, si no, adéu règim!!! Salutacions
ResponEliminabuonissimo preparato così! ciao!
ResponEliminaNúria,
ResponEliminaTens tota la raó, és un plat ben nostre i fàcil de preparar. El més llarg, com en totes les resceptes de bacallà és el procés de dessalar-lo, cal preveure-ho amb unes dates d'antel·lació.
Gràcies a tu per passar i comentar-la. Una abraçada.
* * * * * * *
Dolors,
Sempre hi ha productes que agraden més o menys. A mi el bacallà m'agrada de qualsevol manera.
Salut.
* * * * * * *
Susanna,
Després de llegir les teves receptes de peix i comentaris respecte al vermut blanc sec, en vaig estar buscant i de moment encara no l'he trobat. Continuaré en la cerca. Tinc moltes ganes de provar-ho.
Petons.
* * * * * * *
Mercè,
A mi també el bacallà em té el cor, i l'estòmac, robats. Per maneres diferents de cuinar-lo no hi ha com fer un viatget per Portugal, en són els reis.
M'ha alegrat molt saber que has fet els calamars farcits... i que hagis triomfat.
Salut.
* * * * * * *
Francesc,
tu i el règim, em fas patir. Es clar, aquesta recepta porta oli i és on hi podem sucar pa. Segurament una variant menys calòrica seria amb talls de bacallà no massa gruixuts, fer-lo a la planxa i a part, amb poc oli fregir els alls i el pebre vermell i posar-ho per sobre. Aquí la quantitat d'oli és bastant inferior.
Cuida't
* * * * * * *
Federica,
Quest'è la ricetta propria catalana, semplice e rapida... una volta il baccalà è dissalato.
Ciao.
Molt bo Manel! No n'he fet mai, mai he passat del bacallà amb xamfaina i els bunyols. M'anoto la recepta. Que passis un bon cap de setmana!
ResponEliminaGemma, aquesta recepta és més ràpida que la de preparar la samfaina.
ResponEliminaA mi el bacallà m'agrada de qualsevol manera.
El dia que ho provis ja em diràs el resultat.
Els meus millors desitjos també per a tu.
Manel,
ResponEliminaFelicitats per aquest deliciós plat. Efectivament els portuguesos son els reis del bacallà, diuen que el poden fer d'una manera diferent cada dia de l'any. No se si això és exagerat o no, però el teu plat mereix ser a les millors taules portugueses.
Una abraçada
Gràcies Josep pel teu calorós comentari.
ResponEliminaPer poder dir alguna cosa semblant, primer caldria tastar les 365 receptes portugueses, no et sembla?... a mi no m'importaria gens, i pel poc que et conec m'hi jugaria alguna cosa que a tu tampoc.
Salut.
El bacallà no és sant de la meva devoció (i mira que m'encantaria que m'agradés). He de confessar, que aquest oliet al pebre vermell i all li ha de donar un gust sensacional. Un petó enorme.
ResponEliminaTxell,
ResponEliminaDoncs és una autèntica llàstima, tu t'ho perds!
No ho he fet mai, però jo penso que es podria substituir ben bé el bacallà, per exemple, per lluç. Caldria posar-hi sal abans de la cocció... o algún altra tipus de peix blanc.
Com a recepta i salvant les distàncies, no és massa diferent de com cuinen el peix a "la donostiarra". Fet a la planxa, o a la brasa (amb pell) i després hi tiren per sobre oli, all i vinagre... Tinc una recepta feta així; si t'interessa està a l'etiqueta de besuc.
Una abraçada.
Aquest bacallà en llauna deu estar riquíssim. Em recorda (encara que només sigui pel recipient) als cargols en llauna que fan a Lleida.
ResponEliminaHola Oteador,
ResponEliminaLa llauna era un dels materials de cuina d'abans de que s'implantés l'alumini, avui ja superat per l'acer inoxidable.
Alguns dels plats que es feien amb les llaunes, encara que es facin amb materials d'avui, han mantingut el nom.
Es una manera tradicional de preparar el bacallà, bastant ràpida i senzilla. El resultat és molt bo.
Salut.