El Craterellus cornucopioides, conegut com a trompeta, trompeta de la mort, vaqueta negre, rossinyol negre... els noms populars varien molt d'una comarca a l'altra, és un molt bon comestible que tan es consumeix fresc a la tardor o assecat o en pols durant tot l'any. Desprèn un aroma i sabor força interessants.
Per a quatre persones he fet servir una lliura d'arròs, un bon grapat de trompetes seques, una ceba, mantega, formatge Grana Padano, pebre negre, oli i sal.
Una hora abans de començar a cuinar he posat a rehidratar les trompetes amb més d'un litre d'aigua. Aquesta aigua recollirà una part important del gust dels bolets i és amb la que els cuinarem.
Fem arrencar el bull a l'aigua dels bolets.
Trinxem la ceba i la sofregim a foc suau en una cassola, amb una cullerada de mantega i un rajolí d'oli, fins que canvii de color. Aleshores hi posem l'arròs i el deixem torrar durant un parell de minuts tot remenant, moment en que hi incorporem les trompetes, reservant-ne però alguna per a la decoració final. Salpebrem.
Hi anem posant líquid bullent de mica en mica, remenant durant tota l'estona. Quan tinguem l'arròs al dente, hi posem el formatge ratllat, remenem energicament perquè es fongui i doni la cremositat al plat i ja fora del foc el deixem reposar durant un parell de minuts.
A part hem saltejat en una paella la resta de trompetes amb les que decorem el plat.
que buena tiene este arroz, a mi el arroz me encanta de cualquier forma, y esta tiene pinta de estar estupenda un saludo
ResponEliminaA casa els hi agrada molt tot el que porti aquest bolets tan especial.....
ResponEliminaA tu t´ha quedat perfecta!!!
s'EM FA LA BOCA AIGUA...AIXÒ NO ES FA...una cosa és presentar bones menges i l'altre fer patir a la gent...Aquest risotto, si no es pot mossegar la pantalla més val tapar-se els ulls...Senzillament fantàstic!!a reveure Manel!
ResponEliminaTot un encert aquest risotto!. I el recurs dels bolets secs quan no és temporada, ens treu el "mono" de bolets, eh?
ResponEliminaQue bo aquest arrós Manel. Per a mi el rissoto és un descobriment molt recent, tant com el meu blog, per tant em sorprent molt aquest plat amb el seu toc final de formatge.
ResponEliminaJa m'agradaria tenir-ne un plat avui per dinar, ja. Una abraçada i a reveure.
Angeles, No és per dir-ho, però boníssim. Les racions eren normals, de primer plat. Si n'hi hagués hagut més s'hauria acabat igualment.
ResponEliminaSalut.
* * * * * * *
Dolors, Sí és un bolet amb un aroma especial, pròpi, però no exageradament fort. De fet, com dic sempre, ho pots fer amb ingredients diferents. El que m'agrada destacar és que pot sortir un arròs esplèndid amb només un o dos ingredients.
Una abraçada.
* * * * * * *
Mercè, el dia en que inventin les pantalles amb transmissió d'olors, aleshores sí que patirem, hahaha. Una abraçada.
* * * * * * *
Glòria, de bolets secs a la cuina tradicional sempre se n'han emprat; recordo amb especial plaer els frincandós que feia la mare.
Avui en dia, es clar, a més dels secs tenim tota la gamma de congelats... de totes maneres no hi ha com el fresc.
Salut.
* * * * * * *
Gemma, Tal com has cuinat el teu, posant-hi tot el liquid alhora, és la nostra manera de fer, i si al final hi poses formatge tindràs un arròs cremós. Per fer un risotto, en canvi, el líquid es va afegint molt de mica en mica i es remena tota l'estona... el formatge, en aquest cas "cal" que sigui italià. A nivell de resultat i gust final no hi ha massa diferències... tots dos estan boníssims.
Una cordial salutació.
Queda pendent! Ja no em queden trompetes seques, així que hauré d'esperar a la temporada per collir-ne al Montseny.
ResponEliminaUna pinta genial!
per molts anys.
Hola Marta,
ResponEliminaEl primer de tot és donar-te la benvinguda.
Jo tampoc en tenia i l'altre die en vaig veure en una botiga de productes secs, fruites, llegums, ... i com que les trompetes m'agraden tant, en vaig comprar una bosseta, i Déu n'hi do, allarguen molt, en vaig fer servir una petita part, o sigui que en tinc per altres plats.
Salut.
Manel.
Per on jo visc no és fàcil trobar eixa mena de bolets. Però fan bona pinta. L'arrosset cuit a l'estil "risotto" és una classe de cuita a la qual m'ha costat acostumar-m'hi. Però ara ja m'agraden més. Potser faré aquesta recepta amb altres bolets. Salutacions
ResponEliminaHOLA MANEL, GUAPO TU
ResponEliminaUN PLAT DELICIÒS, COM M´AGRADEN LES TROMPETES DE LA MORT
PETONETS SUSANNA
Francesc,
ResponEliminaAmb altres bolets surten igualment molt bons.
Endavant.
* * * * * * *
Susanna,
És un bolet que, segurament pel seu aspecte, no agrada tothom però que dóna uns resultats molt interessants.
Una abraçada.