Per a quatre persones he necessitat una lliura i mitja de fideus, quatre carxofes, una ceba, dos grans d'all, un pebrot vermell, dos tomàquets madurs, un tronc d'api. vuit aletes de pollastre, vuit talls de costelló de porc, formatge blau d'Osona, brou de verdures, un got de vi blanc macabeu sec, pebre negre, oli, sucre i sal.
En una cassola amb una mica d'oli he rossejat la carn salpebrada. Quan ha agafat color l'he reservat.
A la mateixa cassola, deixada temperar una mica i a foc suau he fet el sofregit primer la ceba trinxada, quan agafa color els alls també trinxats. Un parell de minuts més tard les carxofes, l'api i el pebrot, així com el got de vi sal i pebre. Quan les verdures han estat ben estofades ha sigut el moment de posar-hi els tomàquets sense pell ni llavors i tallats ben petits i una culleradeta de sucre. Deixem concentrar remenant-ho sovint.
A part en una paella ben calenta hi he posat els fideus i un petit raig d'oli fins que han quedat rossejats. Cal remenar sovint.
Teníem el brou bullint.
Quan el sofregit està al punt, hi tornem a posar la carn, els fideus i el brou cobrint just els fideus. A mesura que es vagi absorbint n'hi afegim més. Quan els fideus estan al dente hi posem el formatge blau, remenant enèrgicament perquè es fongui i reparteixi el gust i la cremositat a tot el plat. Deixem reposar un parell de minuts abans de servir.
Oi que fas servir molt el formatge blau, manel??
ResponEliminaJo mai hi menjat uns fideus amb formatge ...sera millor provar-ho....
Ai quins fideus més bons!!! Llàstima que no puc menjar-ne d'aquesta manera. Però la recepta me l'apunte per a quan puga ser. Faltaria més!!! Al·lucine amb les teues receptes!!! Són boníssimes!!!
ResponEliminaHola Manuel, qué fideos tú, que buenos y qué pinta con las aletas de pollo rustidetes ... con este queso no los he probado pero los intentarlo pronto, je, je ..
ResponEliminaUn abrazo,
Juan de Juan y Sara
Reconec que la recepta és estupenda, però jo potser li treuria la gràcia...és que el formatge blau m'agrada però per fer-ne un mos petit, el trobo massa fort i m'enmascara el gust de la resta d'ingredients...M'el fas sense?, je,je, gràcies!Fas uns plats impressionants Manel.A reveure.
ResponEliminaDolors,
ResponEliminaSegur que ho sembla, però no creguis. Sí que m'agrada molt i només de tant el faig servir a la cuina. Fa uns dies però, vaig trobar aquest blau d'Osona que a mi m'encanta i que em costa molt de trobar, i al tenir-ne doncs me n'aprofito.
Posat en poca quantitat dóna la cremositat al plat i una mica el gust.
Els fideus no deixen de ser una mena de pasta, i hi ha força plats de pasta que s'acaben amb formatge ratllat, oi?
Una abraçada.
* * * * * ¨* *
Francesc,
Ja ha de ser ben empipador això de seguir un regim, i segur que t'obliga a fer servir tot l'enginy per anar variant de menges.
Què sigui per poc temps, amic. Salut.
* * * * * ¨* *
Juan i Sara,
Si pots fer el sofregit amb tranquilitat, ja tens l'èxit del plat gairebé a la butxaca. El toc del formatge, li dóna aquell punt de cremositat i gust que fa d'aquests uns fideus singulars.
Gràcies pel comentari.
Salut.
* * * * * ¨* *
Mercè,
Ja saps que el convidat sempre té raó... marxant sense formatge!
T'he de dir, però, que aquest és dels formatges blaus més suaus i delicats que conec. No té la fortor d'un roquefort o d'un cabrales. Pel meu gust, és clar.
Una abraçada.
Haurem de buscar el formatge blau d'Osona. Em costa imaginar-me'l en aquest plat, però sempre s'ha d'estar obert a coses noves, oi?
ResponEliminaGlòria,
ResponEliminaN'hi vaig posar perquè en tenia, n'havia trobat fa pocs dies.
En els fideus, de tant en tant, hi poso formatge de la mateixa manera que quan vull preparar un arròs cremós. El formatge els dóna un punt de cremositat important que en general agrada força.
Si ho tasteu, ja em direu el què.
Salut.
Jo avui també presento una recepta de fideus i sempre els faig amb costella de porc. La pròxima vegada els faré amb pollastre, que també ho trobo molt temptador, i el tema del formatge blau ho deixo per quan els meus marrecs siguin una mica més grans, perquè no els hi agraden gens aquests sabors, però trobo que és una bona proposta de contrastos de sabors. Una forta abraçada!
ResponEliminaGemma,
ResponEliminaEl costelló de porc és molt gustós, aquí també n'hi ha, i lliga molt bé amb el pollastre.
El formatge blau a mi m'encanta, però el formatge, aquest o un altre, aporta una cremositat als fideus que els dóna un toc diferent al que estem més acostumats. A qui no ho ha tastat, quan ho fa els sorpren molt i agrada.
Si amb els macarrons hi poses alguna mena de formatge, t'animaria a que un dia fessis els fideus amb aquest mateix que ja els agrada.
Una salutació molt afectuosa.
Manel, Manel, Bona noticia !!!( Suposo. )
ResponEliminaJa t’he trobat el formatge blau i a més el que tu em vas dir del Molí de la Llavina. No es ven normalment a les botigues. El seu sistema de distribució es basa en les fires i mercats itinerants dedicats als làctics. Però..... ja saps, la Graciel.la....
El vaig demanar a la botiga a on , des que van obrir hi compro i per tant, ja fa temps que tenim una bona relació d’amistat. Avui hi he anat, m’ha dit que ja el tenia i ja me n’he quedat. Si en vols comprar, hauràs de fer un viatget a la plana de Vic, però. Per si t’interessa venir-ne a comprar esta a Calldetenes. És la carnisseria - xarcuteria SABORIT, i està a peu de la carretera, que és ,a l’hora, el carrer gran del poble. Si et decideixes a baixar un dia fins aquí obren de dimarts a dissabte de ¾ de 9 fins a 2/4 de 2 (crec) i de 5 a 8. I els dilluns només als matins. Si vols altres recomanacions et diré que fan una llonganissa molt i molt bona (la millor és la que en diuen del barça, però no sempre n’hi ha. La normal també és molt bona però). En general, tots els embotits estan molt bé (com a mínim pel meu gust). A veure si vens i ens veiem. De totes maneres: Bon profit.
Graciel.la
Graciel·la,
ResponEliminaMe n'alegro molt. Ja n'estava gairebé segur que a part de grans fires segurament havies d'anar directament a Centelles, a la seva factoria, a no ser es clar, que es tinguin influències.
Ja em direu si us agrada.
Aquesta mena de formatge és per anar-ne menjant de tant en tant, no és un formatge de diari, i com que ja tinc localitzades tres fires on sempre hi son, Vic (mercat del Ram), Girona (1er. de novembre) i Figueres a (primers de maig) ja en vaig tenint.
Després de la propaganda feta, penso que algún dia caldrà entrar a can Saborit.
Una abraçada.