TRINXAT

Aquest és un plat d'hivern, de muntanya, que amb el fred ve de gust. És típic de la Cerdanya però també d'altres comarques veïnes com l'Alt Urgell i Andorra.

Per a quatre persones he fet servir una col verda, quatre patates grosses, vuit talls de cansalada, quatre grans d'all, oli i sal.

Comencem trossejant la col, eliminant-ne els nervis centrals més gruixuts de les primeres fulles; pelem i tallem les patates. En una olla amb aigua i sal ho bullim durant ben bé mitja hora, ha de quedar ben cuit.

Mentre llesquem els alls i els enrossim en una cassola gran amb oli, a foc suau, no s'han de cremar. Els reservem. A la mateixa paella fregim també la cansada. També la reservem i de quatre dels talls en fem bocins petits.

Una vegada cuita la col i patata, l'anem passant amb una escumadora, deixant que s'escorri, a la paella amb l'oli de fregir els alls i la cansalada. A mesura que l'incorporem, l'anem xafant amb l'ajut d'una forquilla. Quan ja la tinguem tota a la paella hi afegim els alls reservats i la cansalada trencada, a foc mitjà deixem que es vagi fent tot remenant sovint.

En una paella antiadherent hi passem una quarta part de la barreja i l'anem girant sovint a foc mitjà, com fent una truita. Així que hagi agafat color ja la passem al plat i l'adornem amb una de les llesques de cansalada.

Com que és un plat que cal servir calent. Ho bé mantenim calents els plats al forn a baixa temperatura o els escalfem en el microones just abans de passar a taula.

Tradicionalment els alls i la cansalada es fregien amb oli i llard. Avui en dia, en la meva opinió, no cal usar llard i el plat no resulta tan calòric.

Ep!, no hauríem de llençar el líquid de cocció de la col, tenim un bon brou de verdura... una sopa, un arròs o uns fideus ens ho agrairan.

TRUITA SENSE OU

De cuinades anteriors tenia un parells de patates bullides, mig pebrot vermell, així que afegint-hi una ceba, oli, sal i pebre vaig anar de cara al sopar. Havíem menjat ja ous el dia anterior, o sigui que l'opció sempre vàlida de la truita no era aconsellable... doncs farem la truita sense ous.

Comencem tallant la ceba a juliana ben fina i amb molt poc oli la comencem a enrossir, a poc a poc, sense presses segur que queda millor. Quan ja comença a agafar color hi afegim el pebrot tallat petit, sal i pebre i deixem uns minuts més que es vagi estovant.

Mentre tallem la patata ja bullida a dauets i l'afegim també a la paella. Amb l'ajut d'una forquilla l'anem aixafant a mesura que es va fent.

En aquest punt el que és realment important és la paella, que sigui antiadherent. Normalment faig la preparació en una paella i la truita en una altra que només la uso per això.

L'untem amb molt poc oli i hi passem tots els ingredients. L'anem girant igual que si fos una truita amb ou, anant però amb compte al girar-la ja que no té aquest element de lligam. Perquè ens agafi la forma és qüestió d'anar sacsejant de tant en tant la paella, les pròpies parets la van arrodonint.

Unes llesques de pa sucat amb tomàquet i cap a taula.

PASTIS DE PATATES, CARN I ALBERGÍNIA

Per a quatre persones he fet servir: tres patates mitjanes, una ceba, una albergínia, 300 grs. de carn picada de vedella, un ou, llet, formatge ratllat, mantega, farina, nou moscada, siureny en pols, pebre negre, oli i sal.

Comencem tallant l'albergínia a llesques de mig centímetre aproximadament de gruix, salar-la i deixar-la durant una hora damunt d'un escorredor. L'esbandim i l'assequem bé amb paper de cuina. Posteriorment la fregirem en oli ben calent i la reservarem damunt de paper de cuina.

Trinxem la ceba ben petita i la sofregim en una mica d'oli, a foc mitjà. Així que ens comenci a agafar color hi afegim la carn picada, xafant-la bé amb una forquilla i, continuant a foc suau, la deixem fer durant gairebé tres quarts, remenant-ho sovint. Quan gairebé estigui hi posem sal i pebre.

Bullim les patates amb pell. Quan estiguin cuites les pelem i les passem pel passapurés. Salem el puré i l'enriquim amb un ou i siureny en pols.

El siureny o cep que no consumeixo fresc, el deixo assecar damunt d'un sedàs tallat a llesques fines. Una part el conservo sec així mateix i una altra part el trituro fins a convertir-lo en pols, que serveix per a enriquir molts plats com un condiment més.

En una cassoleta fonem una mica de mantega i amb farina, llet, sal i nou moscada preparem una salsa beixamel, ni massa clara ni massa espessa.

Untem amb mantega un recipient que pugui anar al forn. Hi anem col·locant a capes primer el puré de patates, a sobre la carn picada, seguidament les albergínies i ho cobrim tot amb la beixamel. Ho enfornem a 180º durant un quart d'hora. Aleshores ho cobrim amb formatge ratllat, (he fet servir una barreja de formatges de vaca, ovella i cabra) i el tornem al forn, ara el posem a gratinar fins que quedi la superfície d'un bonic color torrat.

BACALLÀ AMB ALLIOLI DE CODONY

Per a quatre persones he fet servir vuit talls de bacallà, tres patates una ceba grossa, polpa de tomàquet, mig codony, quatre grans d'all, un ou, farina, oli i sal.

Tenim el bacallà durant tres dies a la nevera en aigua, canviant-la un parell de vegades al dia.

Pelem el codony i el fem bullir uns minuts, fins que comenci a estovar-se.

Untem amb oli una cassola que pugui anar al forn i hi posem un llit de polpa de tomàquet, les patates tallades a llesques de mig centímetre i la ceba a juliana fina. Salem i ho enfornem a 200º durant un quart i mig.

Escorrem bé el bacallà, l'enfarinem i el fregim, reservant-lo.

Preparem un allioli amb ou perquè interessa que ens quedi una mica clar, en el got de la batedora hi posem el codony, els alls, l'ou, sal i oli suau.

Una vegada tenim les patates i la ceba cuita hi posem a sobre el bacallà amb la pell cap a sota i ho napem amb l'allioli. Ho gratinem fins que comenci a agafar una mica de color. Ja ho podem servir.

SUQUET I ROSSEJAT DE SARDINES

Aquests dies estic acabant de llegir el llibre d'en Màrius Carol guanyador del premi Prudenci Bertrana 2009, "L'home dels pijames de seda", del llibre no en parlaré gaire ja que no m'ha acabat de fer el pes. És d'aquella mena de llibres en que l'autor està constantment volent demostrar el que s'ha arribat a documentar per escriure'l i hi ha massa paràgrafs que gairebé són un inventari de dades, endavant, pel broc gros, tant si calen com si són supèrflues, i que no tenen a veure amb el fil que li vol donar a l'obra.

Bé, no tot és negatiu, és clar. En un dels paràgrafs explica com han cuinat un suquet i rossejat de sardines, i bé,... aquí el tenim.

Per a quatre persones he fet servir: una lliura d'arròs bomba, quatre patates, una vintena de sardines, un tomàquet madur, una llesca de pa, all, pebre vermell dolç, safrà, sal i oli.

Comencem preparant el suquet, en una olla gran amb un parell de cullerades d'oli fregim tres grans d'all, el pa i el tomàquet sense pell ni llavors. Quan hagin enrossit ho passem al morter per a fer-ne una picada.

A la mateixa olla fem una primera fregida a les patates trencades (comencem el tall i les acabem trencant) juntament amb la picada. Així que agafin una mica de color hi afegim una cullerada de postres de pebre vermell i uns brins de safrà, abans d'un minut hi posem ben bé un parell de litres d'aigua i sal. Apugem el foc fins que arrenqui el bull, moment en que en baixem la potència i continuem la cocció durant deu minuts.

Aleshores hi incorporem les sardines, netes de escata i espines, i així que torni a bullir ho deixem un parell de minuts. Colem el líquid de l'olla que és amb el que prepararem l'arròs.

En una paella plana amb un parell de cullerades d'oli hi fregim l'arròs, sense parar de remenar en cap moment fins que agafi un bon color. En aquest punt ho cobrim amb líquid de suquet i n'hi anem incorporant més així que el vagi absorbint, sempre a punt d'ebullició. La cocció total són uns 20 minuts i hem de controlar el líquid ja que l'arròs ha de quedar ben sec.

Preparem un allioli, un allioli negat o una maionesa, en funció del gustos.

Primer es serveix el suquet i a continuació l'arròs amb l'allioli.