La pastanaga negra o morada és una varietat poc coneguda. De fet és la pastanaga originària i prové de l'Orient Mitjà. Els àrabs varen difondre el seu conreu i consum i no fou fins al segle XVII que, mitjançant l'empelt i l'encreuament de diferents varietats, es van obtenir les primeres pastanagues de color ataronjat.
El color fosc, morat, li ve de l'antocianina, un colorant natural amb bons efectes antioxidants.
L'ús a la cuina és el mateix que el de la pastanaga més coneguda i tant es pot menjar en amanides, com en cremes, estofats, arrosos o dolços.
Avui la rostirem amb mel i amb unes carxofes cruixents i un ou poché o escalfat obtindrem un plat molt gustós.
Per a quatre persones ens caldrà una pastanaga grossa o dues de mitjanes, dues carxofes, quatre ous, mel, oli, sal i pebre.
Pelem la pastanaga i la tallem a llesques de mig centímetre de gruix.
En un bol barregem mel, oli, sal i pebre i amb aquest preparat untem bé la pastanaga.
L'enfornem a 180º durant uns tres quarts d'hora. A mitja cocció la girem.
Mentre, netegem les carxofes de fulles dures, la tallem finament i la mantenim en aigua amb llimona o julivert per tal de que no s'oxidi i ennegreixi.
En una paella amb abundant oli calent fregim ràpidament les carxofes que préviament hem escorregut i assecat. Les deixem damunt de paper de cuina perquè perdin l'excés oli.
Escaldem els ous fàcilment emprant l'aparell de silicona de la casa Lékué.
Muntem el plat amb la base de carxofes cruixents, la pastanaga negra rostida amb mel i l'ou poché.
