MANDONGUILLES D'ESPINACS AMB GAMBES I POMES

Aquest plat és molt complert, un mar i muntanya per sucar-hi pa. La combinació d'ingredients és molt saborosa.

Per a quatre persones necessitarem 300 grams de carn picada de porc i de vedella, un manat d'espinacs, un ou, 12 gambes mitjanes, tres pomes, tres cebes, tres grans d'all, pa, llet, farina, brou de verdures, llimona, oli, sal i pebre.

Netegem els espinacs, els escaldem ràpidament en aigua bullint, els deixem temperar damunt d'un escorredor per tal de que perdin el màxim d'aigua i els trinxem a ganivet.

Traiem la crosta d'una llesca de pa grossa o dues de mitjanes i el remullem amb llet. Pelem i trinxem dos grans d'all.

En un bol posem la carn picada, els espinacs, l'ou, l'all, el pa remullat amb llet, sal i pebre. Ho barregem bé, formem les mandonguilles, les enfarinem i fregim en oli ben calent fins que comencin a agafar color, acabaran de coure a la cassola. Les reservem damunt de paper de cuina per tal de que perdin l'excés d'oli.

Pelem les cebes i les tallem a juliana.

Pelem i traiem els cors de les pomes i de cadascuna d'elles en fem 10-12 talls. Les mullem amb suc de llimona per evitar que s'oxidin.

Pelem les gambes tot reservant els cossos. Posem dues cullerades d'oli en una cassola i sofregim l'altra gra d'all sencer, els caps i les pells de les gambes tot prement-les per extreure'n la substància. Passats uns minuts colem l'oli amb sabor a gamba i el tornem a la cassola, hi afegim la ceba sofregint-la a foc moderat fins que agafi un bonic color daurat.

Ara hi incorporem les mandonguilles i les cobrim amb el brou de verdures, salpebrem i deixem coure durant uns vint minuts. 

Ha arribat el moment de posar-hi la poma i un parell de minuts més tard les gambes. Remenem i deixem coure durant cinc minuts més.

Aquest és d'aquells plats que guanyen amb el repòs. Només ens caldrà escalfar-ho abans de servir.

ESPAGUETIS AMB TOMÀQUETS AL FORN

En la meva darrera publicació deia que, entre d'altres aplicacions dels tomàquets al forn, a Itàlia els mengen amb pasta, especialment amb espaguetis, els Spaguetti con i pomodori al forno, vet aquí dons aquesta recepta.

Partim dons dels ingredients de la recepta anterior afegint-hi 320 grams d'espaguetis, parmesà i sal.

Anem controlant el punt de cocció dels tomàquets al forn. 

Els tomàquets els podríem tenir fets amb antelació, en aquest cas, només ens caldria escalfar la platera abans d'acabar el plat.

Coem la pasta en abundant aigua amb sal fins a tenir-la al dente, l'escorrem i la passem directament a la platera amb els tomàquets calents.

Ho barregem bé amb el formatge acabat de ratllar, si calgués hi podem afegir una mica de l'aigua de coure la pasta.

Servim de seguida. 

TOMÀQUETS AL FORN

Els tomàquets al forn són un acompanyament apte per a qualsevol tipus de plat, sigui de carn o de peix. També pot ser un plat més en un assortit d'entrants per un sopar informal. Fins i tot a la cuina italiana els mengen amb pasta, generalment espagueti.

La base del plat són naturalment els tomàquets i el podem preparar amb qualsevol de les seves varietats.

Per a quatre persones necessitarem 600 grams de tomàquets, tres grans d'all, herbes aromàtiques al gust (avui he emprat orenga, alfàbrega i herbes de Provença), pebre negre, sal, sucre i oli.

Pelem i trinxem finament els alls i els posem a marinar durant una estona en oli extra verge d'oliva.

Mentre rentem els tomàquets i els tallem per la mitat, si fossin de mida gran els podem tallar a llesques d'un centímetre de gruix.

Els col·loquem en una platera i els hi posem la resta d'ingredients: sal, sucre, pebre acabat de moldre i finalment l'oli amb els alls.

Només ens queda enfornar-los a 180º durant aproximadament un quart d'hora.

Els podem tenir preparats amb antelació i escalfar-los just abans de servir.

CARXOFES AMB GAMBES I PERNIL

Per a quatre persones necessitarem quatre carxofes, dotze gambes, 80 grams de pernil, tres grans d'all, vi blanc sec, anet fresc, pebre, sal i oli d'oliva.

Pelem les carxofes, les tallem en quatre parts i netegem el cor. Les tenim amb aigua i julivert o suc de llimona per tal de que no s'oxidin i ennegreixin.

Pelem i trinxem els alls. 

Pelem les gambes deixant només el darrer tram de la cua.

Tallem el pernil a daus o a tires petites.

Bullim les carxofes en aigua amb un punt de sal. Quan les tinguem al dente, les passem a un colador perquè perdin el màxim d'aigua.

En una paella amb una cullerada sopera d'oli sofregim els alls fins que comencin a agafar color, moment en què hi afegim les carxofes continuem el sofregit durant tres o quatre minuts més.

Ara hi incorporem les gambes, pebre acabat de moldre i un rajolí de vi blanc sec. Continuem saltant fins que s'evapori l'alcohol.

Finalment hi posem el pernil donant unes voltes més abans de retirar-ho del foc. 

Emplatem amb unes branquetes de fonoll que li aporta aroma i frescor.

ARRÒS CREMÓS DE REMOLATXA

La remolatxa és una hortalissa rica en minerals, ens aporta iode, ferro, potassi i silici. També conté vitamines i són coneguts els seus efectes antioxidants. Avui serà l'ingredient principal d'un arròs cremós i que a més del seu punt dolcenc li donarà color. 

Emprarem arròs extra del Delta, de la varietat Montsianell, un arròs amb un molt bon resultat a la cuina i provada capacitat d'absorció de sabors.

Per a quatre persones ens caldrà 360 grams d'arròs extra, dues remolatxes, dues cebes de Figueres, dos grans d'all, brou de verdures, formatge parmesà, mantega, farigola fresca, oli, sal i pebre.

Pelem les remolatxes i les posem a coure en el brou de verdures.

Pelem i trinxem els alls i les cebes. Trossegem les remolatxes. Ratllem formatge parmesà.

En una paella amb una cullerada d'oli sofregim a foc més aviat suau la ceba i l'all, ho anem remenant sovint fins que la ceba comenci a enrossir, moment en que salpebrem, hi incorporem l'arròs, remenem bé i deixem perlar durant un parell de minuts. Ara hi anem afegint brou de verdura que tenim a punt d'ebullició, ho fem de cullerot en cullerot a mesura que l'arròs el vagi absorbint.

Passats 8 minuts hi incorporem la remolatxa trossejada i continuem la cocció durant 8-9 minuts més.

Amb la paella fora del foc hi afegim el formatge ratllat i una nou de mantega. Remenem bé per tal de que els lactis es fonguin i donin cremositat i brillantor  al plat.

Ja només ens cal emplatar i decorar-lo amb unes flors i fulles de farigola fresca.

PICANTÓ AL FORN

Els picantons són els pollastres mascles separats de les polletes de posta en el moment del sexatge. Són més petits i de creixement més lent que els pollastres tradicionals. A la cuina francesa se'ls anomena "coquelets".

Aquest és un plat que fa festa grossa. En efecte, el fet de presentar un picantó per cap, amb el seu acompanyament, fa pensar en un menjar pantagruèlic, dels que ja no estem necessitats ni acostumats, però que en cas d'un dinar especial és molt agraït.

Per a quatre persones ens caldran quatre picantons, tres patates mitjanes, tres cebes de Figueres, una llimona, quatre-cinc tomàquets, quatre grans d'all, romaní, fines herbes, llorer, pebre vermell (dolç, picant o mig i mig en funció dels gustos), vi blanc sec, oli, sal i pebre.

Netegem bé els picantons procurant que no quedin rastres de plomes. Esbandim la llimona i la tallem en vuit talls. Farcim cada picantó amb llimona i una branca de romaní. Els col·loquem en una platera per anar al forn.

A la mateixa platera hi posem les cebes pelades i tallades a juliana, els alls pelats i llescats, els tomàquets tallats a trossos. Salpebrem, hi afegim les fines herbes, el pebre vermell, i finalment ho reguem amb oli.

En una segona platera posem les patates pelades i tallades a llesques. Les amanim amb llorer, pebre negre i vermell, sal i oli.

Enfornem la primera platera a 200º.

Passada mitja hora, girem els pollastrets i hi afegim una copa de vi blanc sec. Ara també enfornem la platera amb les patates.

De tant en tant remullem la carn amb el propi suc de la cocció.

Passada una hora en total, gratinem els picantons durant cinc minuts per torrar lleugerament la pell.

Només cal emplatar i cap a taula falta gent.