ESPAGUETIS AMB ANXOVES

Aquesta és una recepta de pasta llarga, ràpida de preparar i amb un gust especial que pot ser o no picant en funció dels gustos.

Per a quatre persones ens caldrà 350 grams d'espaguetis (també podrien ser tallarines), quatre anxoves dessalades, un gra d'all, quatre tomàquets madurs, un bitxo (optatiu), julivert, oli i sal.

Comencem llescant finament l'all. Trinxem la polpa dels tomàquets sense pell ni llavors. Trinxem també les anxoves dessalades.

En una paella amb una cullerada d'oli sofregim l'all i el bitxo, si no ens agrada el picant no l'hi posem i si agrada molt, n'hi posem dos.

Així que comenci a enrossir l'all hi incorporem les anxoves i acte seguit el tomàquet, salem lleugerament. Deixem a foc suau que es vagi fent la salsa, remenant sovint.

Mentrestant en una olla amb aigua abundant i sal coem la pasta just fins que estigui al dente. L'escolem i la incorporem a la paella amb la salsa de tomàquet i anxoves, hi afegim julivert trinxat i el barregem bé durant dos o tres minuts per tal de que s'amalgamin els diferents ingredients.

Ho servim seguidament.

POLLASTRE A LA SICILIANA

Tot va ser sentir a parlar del Pollo alla siciliana, com posar-me a buscar-ne informació detallada. Amb aquesta tasca sempre interessant i fructífera he arribat a la conclusió que parlar de pollastre a la siciliana seria com dir pollastre a la catalana, a la valenciana o a la francesa. No es pot de cap manera generalitzar i en el tema dels rostits ja sabem que cada cuina és un món particular i hi ha tantes variants com cuineres o cuiners.

Aquesta recepta que proposo és doncs una de les moltes que he trobat i el què m'ha fet decidir és l'ús d'ingredients molt habituals en la cuina siciliana on les herbes, els sabors i aromes de la terra són tan preuats.

Així doncs per a quatre persones he emprat un pollastre tallat a octaus, quatre tomàquets de penjar, un bon grapat d'olives negres, dues cullerades soperes de tàperes, dos grans d'all, dos bitxos, anet fresc, vi blanc sec, oli i sal.

Comencem rentant els tomàquets i en fem sis o vuit talls de cadascun. Rentem també els bitxos. Xafem els grans d'all amb la pell.

Posem un petit rajolí d'oli a la cassola o paella on farem la cocció. Quan estigui calent hi posem els alls i els bitxos i els sofregim durant dos o tres minuts abans de posar-hi també el pollastre. Deixem que comenci a rossejar per tots costats abans d'afegir la resta d'ingredients, el tomàquet, les olives, les tàperes, salem i ho perfumem amb unes branques d'anet fresc. Ho reguem amb un parell de copes de vi blanc sec i deixem evaporar.

Després ho mig cobrim amb aigua, tapem la cassola i a foc suau deixem coure durant aproximadament mitja hora.  Ara hi afegim unes noves branques d'anet.

Amb la cassola destapada apugem la intensitat del foc, girem el pollastre i continuem la cocció durant uns altres 25-30 minuts. Abans de servir-lo enretirem els alls i els bitxos.

Es pot servir calent de seguida o tal com passa amb la majoria de rostits, deixar-lo reposar unes hores i escalfar-lo abans de servir. El plat ho agraeix.

RISOTTO AL BAROLO

Fa uns quants mesos vaig sentir a parlar del risotto al barolo, i en vaig preparar una versió amb vi negre de casa nostra, tamateix em vaig quedar amb les ganes de fer-ho amb el vi que li dóna nom.

El barolo és un vi negre DOCG produït en algunes zones de la província de Cuneo, al Piemont, amb un envelliment mínim de 38 mesos dels quals 18 ho han de ser en botes de roure. 

Es tracte d'un vi excel·lent, considerat un dels millors d'Itàlia, especialment recomanat en el maridatge amb carns vermelles, de caça, plats en els que hi sigui present la tòfona, formatges secs, pasta i arròs.

El risotto al barolo és una recepta fàcil i ràpida de cuinar amb un resultat extraordinari. Som-hi!

Per a quatre persones ens caldrà 320 grams d'arròs, 50 grams de mantega, dues cebes tendres, dos gots de barolo, brou de verdures, grana padano, oli  i sal.

Trinxem les cebes molt finament. En una paella amb unes gotes d'oli fonem la meitat de la mantega i sofregim la ceba a foc moderat. Quan la ceba transparenti i vulgui començar a agafar color hi incorporem l'arròs i el deixem perlar durant dos o tres minuts remenant de tant en tant.

Ara hi incorporem el vi, apugem la intensitat del foc, i el deixem reduir. Tornem a foc moderat, salem i anem afegint de mica en mica el brou que tindrem a punt d'ebullició. No parem de remenar i afegir més brou a mesura que el vagi absorbint. 

Quan la cocció hagi acabat, apaguem el foc i hi posem la resta de mantega i el grana padano ratllat, ho remenem amb una certa energia per donar cremositat al plat.

Una vegada servit al plat hi afegim una mica més de formatge i ho adornem amb unes fulles d'alfàbrega fresca.